Trump compareix després de vuit dies de silenci però es nega a admetre la derrota

WashingtonUna setmana després que Joe Biden fos donat per guanyador de les eleccions, Washington continua empantanegada en un escenari inèdit. Mai abans un president s’havia aferrat a la poltrona de la manera que ho està fent Donald Trump, que al·lega un infundat frau electoral que neguen fins i tot els responsables de garantir la integritat del procés: en un informe distribuït divendres a la nit pel departament de Seguretat Nacional es qualifiquen els comicis com “els més segurs de la història”. Unes presidencials en què el candidat demòcrata ha obtingut 306 vots del col·legi electoral després que ahir diversos mitjans de comunicació projectessin la seva victòria a Geòrgia.

Ahir a la nit, Donald Trump va trencar el seu silenci després d’haver batut el rècord de dies sense comparèixer davant de la premsa. Vuit dies de mutisme trencats amb una intervenció des dels jardins de la Casa Blanca per informar sobre el desenvolupament de vacunes i tractaments contra el covid-19. No va acceptar preguntes. La seva única menció a les eleccions va ser col·lateral: “El temps ho dirà”, va ser el màxim que va arribar a concedir sobre qui liderarà la lluita contra la pandèmia a partir del 20 de gener.

Serà Joe Biden, que aquesta setmana ha expressat que confia que el republicà marxarà de la Casa Blanca. L’únic cert per ara és que el mandatari continua brandant el fantasma d’una votació falsejada com a única explicació a la seva derrota i que la majoria del Partit Republicà continua ballant al ritme que marca el seu líder. No només els fets s’oposen tossudament a la fantasia del mandatari, sinó que, després d’alguns episodis incòmodes davant dels jutges, diversos bufets d’advocats han abandonat en els últims dies l’equip de campanya que intenta aconseguir als tribunals el que les urnes li han negat. Tim Murtaugh, director de comunicacions de la campanya de Trump, ho explica per la pressió de les “turbes esquerranoses”. D’esquerres o no, els jutges han anat rebutjant les seves demandes una rere l’altra.

Resulta complicat conciliar que la mateixa administració Trump emeti informes en què s’afirma que “no hi ha evidències” que el sistema electoral s’hagi vist compromès, amb els tuits del president al·legant un frau massiu. En una conversa amb el diari conservador Washington Examiner publicada ahir, Trump va vaticinar que “en dues o tres setmanes” veurem un tomb dels resultats. Una predicció rematada amb una frase amenaçadora: “No aposteu mai contra mi”. “Farem tot el que estigui en el nostre poder perquè aquest president sigui reelegit”, va prometre ahir el vicepresident, Mike Pence. Va aclarir que tot es farà “a l’empara de la llei”.

La confiança en la fortalesa de les institucions aplaca, almenys de moment, les pors que a la Casa Blanca s’estigui forjant un cop d’estat, encara que certes decisions del president hagin fet aixecar més d’una cella. Aquesta setmana no només ha acomiadat el secretari de Defensa, Mark Esper, sinó que ha col·locat al Pentàgon càrrecs civils de la seva confiança. La teoria més estesa és que aquest moviment té més a veure amb vendettas personals i amb el propòsit de forçar el retorn de tropes des de l’Orient Mitjà i l’Afganistan, una de les seves promeses electorals del 2016, que amb un pla per manipular l’exèrcit al seu gust. Tot i així, i per improbable que sembli, no és difícil trobar articles a la premsa nord-americana que es pregunten si ens trobem davant d’un escenari colpista, encara que la majoria busquin projectar calma i apaivagar les ansietats ciutadanes.

Pensant en el 2024

Els rumors i les especulacions són els que animen una espera inquietant. Una de les opcions que guanyen pes amb el pas dels dies és que Donald Trump es presenti a la presidència el 2024. L’anunci, en cas de produir-se, seria la manera en què el republicà reconeixeria, sense admetre-la de expressament, la victòria de Joe Biden. Ningú no espera ja un reconeixement de la derrota i, per tant, un discurs de concessió. Si es confirma aquest escenari, Trump es podria garantir així el control del Partit Republicà i, potser encara més important per al seu narcisisme, retenir l’atenció dels mitjans, ja que seria el més que probable candidat conservador d’aquí quatre anys. Amb el votant republicà mimetitzat amb el trumpisme, s’endevinen poques opcions d’èxit per als que gosin plantar-li cara.

Hi ha raons curtterministes que expliquen, encara que no justifiquin, el seguidisme republicà del deliri de Trump. Amb el control del Senat pendent de dues eleccions al gener a Geòrgia, hi ha por que qualsevol menyspreu al president desmobilitzi una base d’electors que, de moment, es creu al peu de la lletra la teoria del frau electoral.

La Xina felicita Biden per la seva victòria

Una setmana després que es confirmés la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials dels Estats Units, dissabte passat, finalment la Xina ha reconegut el candidat demòcrata com a president electe i ha enviat un missatge de felicitació a Biden i la seva vicepresidenta, Kamala Harris. “Respectem l’elecció del poble nord-americà. Estenem les nostres felicitacions al senyor Biden i a la senyora Harris”, va dir ahir el portaveu del ministeri d’Exteriors xinès, Wang Wenbin, en una roda de premsa. “Entenem que el resultat de les eleccions nord-americanes es decidirà segons les seves lleis i procediments”, va afegir.

La Xina, que des de fa mesos manté fortes disputes amb els Estats Units de Donald Trump, era un dels pocs països que encara es resistia a reconèixer que l’actual president havia sigut derrotat als comicis del 3 de novembre. A la llista dels països que encara no han reconegut la victòria de Biden hi queden ara Rússia, el Brasil, Mèxic i Corea del Nord.