ELECCIONS

Arizona mostra com la immigració llatina canvia el mapa polític

La comunitat hispana, principal minoria dels Estats Units, es mobilitza al costat de Joe Biden

Donald Trump ha despertat el “gegant adormit”, com se solia anomenar la comunitat llatina de l’estat d’Arizona per la seva passivitat en període electoral. Aquest estat del sud dels EUA, de 7,2 milions d’habitants, es va guanyar la fama de racista l’any 2010 quan va aprovar la llei SB1070, que atorgava facultats als policies per demanar la documentació a qui consideressin que podia residir il·legalment al país. La mesura va rebre crítiques perquè implicava sospitar de les persones en funció de l’aspecte físic. Però amb l’acció va venir la reacció. A mesura que la mà dura contra els que creuaven irregularment la frontera amb Mèxic guanyava territori -va culminar el 2016, amb la victòria de Trump-, la comunitat llatina-mexicana d’Arizona va posar-se les piles perquè tothom es prengués seriosament el seu dret de vot.

“No hi ha victòria sense el vot llatí”, diu Alejandra Gómez, membre de Lucha, una organització que s’ha passat una dècada recorrent els barris llatins de Phoenix, la capital d’Arizona, fent allò que els partits no s’havien molestat a fer: registrar votants perquè puguin participar a les eleccions. L’acompanyen tretze joves més del col·lectiu. Tenen entre 16 i 27 anys i es preparen per a una nova jornada porta per porta per promoure el vot per a Biden.

La comunitat hispana d’aquest estat pot tornar a portar un demòcrata a la Casa Blanca. No ho fa des del 1996, amb Bill Clinton. Tres de cada deu ciutadans d’Arizona són hispans, i, d’aquests, el 90% tenen arrels mexicana. Arizona és un reflex de com la immigració està canviant Washington. Aquest 2020, un rècord de 32 milions d’hispans tenen dret de vot, el grup ètnic minoritari més nombrós, per sobre de l’afroamericà.

“Què els responem si ens diuen que el seu vot no compta?”, pregunta l’Aaron García, un luchador, mentre prepara la resta dels col·legues per a les visites domiciliàries. “Que cada vot compta”, respon una noia de pell morena, cabells arrissats i ungles postisses amb fantasmes pintats en ocasió de Halloween. Minuts després pugen a les camionetes pickup i comencen un recorregut pels barris on el 2016 hi va haver poca participació.

“Diu que tenim la millor economia que hàgim vist mai -comenta l’Aaron a l’ARA, referint-se a Trump-. De veritat? Tu creus que aquesta és la millor economia que s’hagi vist mai?” L’Aaron està aturat en una intersecció en què, en una banda del carrer, les cases tenen jardins amb flors i, a l’altra, patis de sorra. La gestió de la pandèmia és la principal preocupació dels votants llatins, segons les enquestes, seguida de l’economia i la immigració.

Un altre luchador, Gelasio Palominos, no votarà aquest dimarts perquè és un sensepapers. Va arribar als EUA amb els seus pares quan tenia pocs mesos. Ara té 22 anys i necessita els papers. No vol que el seu pare segueixi treballant, perquè és gran i el noi pateix perquè a la seva edat es contagiï. El 45% dels casos de covid-19 d’Arizona es donen a la comunitat llatina.

https://interactius.ara.cat/biden-trump/ca

Sense papers i sense vot

Lucha va reunir un fons d’1,4 milions d’euros per ajudar les famílies amb membres indocumentats, que no tenien dret a rebre subsidis públics per pal·liar els efectes de la pandèmia. “No puc acceptar les feines que vull i passo d’estudiar. Per què gastar-me els diners, si després no podré treballar?”, comenta, barrejant anglès i castellà, mentre espera que els seus companys acabin de repartir cartells de “Biden-Harris” i adhesius d’“He votat” amb el logo de l’organització, una màscara de la lluita lliure mexicana.

Les enquestes donen entre 2 i 8 punts d’avantatge a favor de Biden a Arizona. Però de votants de Trump també n’hi ha d’arrel mexicana. No estan tan organitzats com els demòcrates, però tots estan d’acord que els partits han ignorat la comunitat llatina. Latinos Republicanos busca augmentar el nombre de candidats hispans al partit de Trump. La ideologia del col·lectiu es resumeix amb el lema “Llei i ordre”: “Que facin cua a l’ambaixada dels Estats Units per aconseguir el visat per venir”, diu el seu líder, Reymundo Torres, en relació als mexicans que emigren sense papers. No pot referir-se a la immigració il·legal sense acabar parlant de delinqüència. “El meu pare solia anar a caçar a prop de la frontera. Ja no ho pot fer perquè s’hi juga la vida. Hi ha senyals que alerten de la presència de narcotraficants i coyotes [traficants]”, rebla.

Latinos Republicanos celebra la construcció del mur. Lucha vol una amnistia que regularitzi tots els sensepapers. Els primers parlen de xoc cultural al veure als supermercats rètols en anglès i castellà; els segons celebren la diversitat. Però tots estan d’acord en tres coses: un xoc cultural impedeix la convivència als Estats Units, aquestes eleccions són decisives i per culpa del seu vot han perdut amistats.