Els populistes de dretes superen Merkel
Els sondejos donen a l'AfD la segona posició en les regionals que s'han fet a la regió natal de la cancellera, mentre que la CDU queda relegada a tercera força
HamburgTot Alemanya ha fixat la mirada durant les últimes hores en la decisió de poc més d'1,3 milions d'electors al nord-est del país, concretament al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental. I això que aquest estat federal, el de menys densitat de població d'Alemanya, és, políticament, d'allò més anodí.
Des de fa una dècada hi governen en gran coalició els socialdemòcrates de l'SPD i els democratacristians de la CDU. El balanç no és dolent: el turisme interior rutlla de forma excel·lent, l'economia creix i el land no fa nous deutes. Sí, és cert que el nivell salarial continua sent el més baix de tot Alemanya, però la taxa d'atur s'ha pogut reduir a la meitat (9%) en els últims deu anys.
Per això, en la passada campanya electoral, ha fet l'efecte que el candidat socialdemòcrata i actual primer ministre de Mecklenburg-Pomerània, Erwin Sellering, i l'aspirant de la CDU i conseller regional d'Interior, Lorenz Caffier, tot just s'acontentaven a defensar la relació vigent. Però se'ls ha colat un rival incòmode.
Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit populista de dretes, ha aconseguit en només tres anys d'existència entrar en nou parlaments regionals del país, l'últim el de Schwerin, la capital de Mecklenburg-Pomerània Occidental. I això és el que té amb l'ai al cor tot Alemanya.
Després de les eleccions d'aquest diumenge, l'AfD fa història sumant el 21% dels vots i convertint-se en la segona força més votada en un estat federal per davant de la CDU que presideix, a escala federal, Angela Merkel. Per a més escarn de la desfeta democratacristiana, coincideix que és en aquest land on la cancellera té la circumscripció electoral. Això és el que reforça la càrrega simbòlica d'unes eleccions regionals que es prenen com un baròmetre per copsar l'ambient polític a un any de les legislatives al Bundestag (cambra baixa federal).
La irrupció de l'AfD debilita la formació de govern a Mecklenburg-Pomerània Occidental. Segons el primer pronòstic amb les urnes tancades, l'SPD ha guanyat les eleccions amb un 30,5% (una pèrdua de l'1%), mentre que la CDU, amb un 19%, ha empitjorat els resultats del 2011, que ja eren de mínims històrics (23%).
El partit de L'Esquerra (12,5%) ja no ajunta el vot de protesta i cedeix com a principal força de l'oposició davant Alternativa per a Alemanya. Els Verds, que tot just fa cinc anys van entrar per primer cop a la cambra de Schwerin, patirien per repetir representació parlamentària amb un 5% dels vots, segons el sondeig.
L'ascens de l'AfD implica, de retruc, que els neonazis de l'NPD no superen el mínim del 5% de vots i queden fora del Parlament de Mecklenburg-Pomerània Occidental per primer cop després de deu anys. Aquest era l'últim bastió que tenien els ultradretans a Alemanya. Ara ja no ocupen cap més escó en tot el país. L'NPD està alhora pendent del Tribunal Constitucional alemany, que està estudiant la seva prohibició com a partit democràtic.
El potencial electoral d'Alternativa per a Alemanya és, en canvi, evident. Ja al març els populistes de dretes van irrompre als estats federals de Baden-Württemberg, Renània Palatinat i Saxònia-Anhalt. L'AfD es va fent seu el vot de protesta contra la política de refugiats d'Angela Merkel fins i tot en regions, com la de Mecklenburg-Pomerània Occidental, on no hi ha hagut cap problema amb l'acollida de sol·licitants d'asil.
En aquest land, les estadístiques diuen que hi ha un refugiat cada 300 habitants i que la proporció d'immigrants és tot just d'un 3,7%. Tot i així, els debats clàssics sobre política regional com les infraestructures, el mercat laboral, els costos de les guarderies, la formació acadèmica o l'assistència mèdica no han jugat cap rol en comparació amb les discussions sobre l'onada migratòria i la seguretat interior.
Ara els debats sobre les lliçons d'aquestes eleccions a Mecklenburg-Pomerània Occidental els haurà d'aguantar Merkel, que també té crítics entre les seves files. El 18 de setembre hi ha eleccions regionals a Berlín. El vot anti Merkel també serà examinat amb lupa.
Divisió pel quart mandat de Merkel
D'altra banda, la desfeta regional de la CDU d'Angela Merkel a Mecklenburg-Pomerània té una força expressiva limitada en el conjunt de tot el país, però sí que obre un nou debat sobre el rol de la cancellera un any després de la seva controvertida decisió d'obrir les fronteres alemanyes als refugiats que estaven encallats a Hongria. Per a una majoria d'alemanys, Merkel ja no és l'adequada per als desafiaments de futur. Segons un sondeig de l'institut demoscòpic TNS Emnid, només un 44% dels enquestats creuen en un exitós quart mandat de la cancellera. No obstant això, altres eventuals candidats a la cancelleria obtenen menys crèdit, com ara els socialdemòcrates Frank-Walter Steinmeier (38%) i Sigmar Gabriel (16%), ministre d'Exteriors i vicecanceller i d'Economia, respectivament.
