"Som les màrtirs de la llista electoral"

BeirutNo és la primera vegada que Kholoud Mouwafak Kassemes es presenta a les eleccions parlamentàries. Tot i que no té gaires expectatives d'arribar a ser diputada, l'alt percentatge de candidates en aquests comicis de diumenge és un senyal que les coses estan canviant al Líban. "Si no és ara serà en les pròximes eleccions, però hi haurà més dones diputades perquè la societat vol un canvi", assenyala amb cert optimisme.

La fundadora de l'organització Mares del Líban explica que des que van sortir de la guerra civil el 1990 han viscut en "un temps de turbulències", i no hi ha hagut estabilitat. "Els libanesos no estem units; estem dividits per sectes i religions. Per estar units necessitem institucions fortes, necessitem estabilitat", afirma la candidata. Kassem critica que les dones mai hagin pogut entrar en la vida política, perquè és "una àrea reservada als homes, als que han participat en la guerra". "El poder és un negoci, i els negocis són per als homes", conclou.

"L'opinió pública libanesa vol que hi hagi dones en els assumptes de govern, però els polítics no fan l'esforç de donar-nos una oportunitat", es queixa la diputada, que apunta que "només per aparentar" alguns partits han inclòs dones. "Ens diuen les màrtirs de la llista", afirma. El Líban té els percentatges més baixos de participació política de dones al món, amb un 3,01%, cosa que es tradueix en quatre diputades d'un total de 128 escons. Al llarg de la seva història contemporània només hi ha hagut set dones al Parlament libanès.

Les eleccions de diumenge, les primeres en nou anys, es presenten com un veritable desafiament per a la societat libanesa. Tenint en compte el complicat entramat sociopolític d'aquest diminut país de quatre milions d'habitants –amb 18 confessions religioses i 15 per legislacions–, el sistema electoral també és complicat. Per primera vegada, al Líban es triarà els diputats mitjançant un sistema electoral de representació proporcional i amb llistes obertes, però els analistes vaticinen pocs canvis. El nou sistema hauria de beneficiar els candidats independents, entre els quals les dones, però la política del País del Cedre està massa ancorat en el patriarcat i en els clans familiars a la política.

Finançament de la campanya

Un dels problemes fonamentals és com finançar la campanya. De les 113 dones que es van presentar només se n'han inclòs 66 a les llistes electorals, així que la resta han perdut els 6.000 dòlars que van haver de pagar per registrar-se. Ser candidat és car al Líban: la factura pot arribar a 500.000 dòlars en concepte de publicitat, mítings i cartells, una xifra a la qual s'han de sumar els 150.000 dòlars per contractar l'espai reservat a la televisió. Amb aquestes xifres el partit no s'arriscarà a destinar els seus propis fons o les donacions privades a promocionar un candidat poc conegut i encara menys si és una dona. Paula Yacoubian, una de les cares més conegudes de la televisió libanesa, ha decidit saltar a la política perquè creu en el canvi i en la possibilitat de trencar amb la baixa representació de la dona en els assumptes de govern.

Yacoubian va pensar que ser una figura publica jugaria a favor seu, però va resultar ser tot el contrari. "M'han insultat i amenaçat per ser dona. Els meus oponents em tenen por perquè m'atreveixo a denunciar les coses tal com són", manifesta, i assegura que plantarà cara a aquells que volen convertir "el Líban en un cubell d'escombraries". I s'anima pensant que si no tingués "oportunitats serioses de guanyar", no hi hauria una "guerra tan ferotge" contra ella. No obstant això, la candidata és realista i sap que encara queden moltes barreres que ha de superar la dona libanesa per al lideratge polític. "Poques candidates ho aconseguiran", assegura Yacoubian, que denuncia que el Líban és "un país patriarcal". "Hi ha una dita popular que diu que hi ha un lloc especial a l'infern per a aquelles dones que no donen suport a les dones. Crec que cal boicotejar les llistes que no tenen dones candidates", sentencia la política.

El clientelisme, la compra de vots, l'estructura de clan i la pertinença a una família és una" herència difícil d'oblidar", constata a l'ARA Begoña Lasagabaster, coordinadora al Líban de l'ONU Dones."Hi ha moltes dones que es volen presentar, però tenen moltes dificultats. Caldrà veure què passa amb aquesta primera tanda perquè en les pròximes eleccions hi hagi més dones implicades. No et pots creure que al Líban estiguem en aquestes circumstàncies, quan hi ha més d'un 56% de dones universitàries", lamenta Lasagabaster.