Les eleccions porten l’electricitat a Sud-àfrica

JohannesburgDurant setmanes, gairebé cada dia els mesos de febrer i març, sectors sencers de totes les ciutats sud-africanes es quedaven a les fosques durant hores. Incapaç de produir tota l’electricitat que necessita el país, l’empresa pública encarregada del subministrament, Eskom, programava els talls d’energia per zones i en diversos horaris rotatoris.

Els efectes d’aquestes interrupcions selectives del servei d’Eskom, que porta anys deixant els clients sense llum, eren ben visibles als carrers de les ciutats. A les 8 del matí, al migdia, a les 4 de la tarda o a les 8 del vespre començaven els torns sense electricitat de 4 hores que afectaven més l’economia. Quan els rellotges marcaven l’hora exacta els llums de les botigues s’apagaven, els restaurants deixaven de fer cafè i els cotxes col·lapsaven les cruïlles perquè ja no funcionaven els semàfors.

El soroll dels generadors elèctrics no trigava a omplir el carrer. Si ja s’havia fet de nit, els ciris que il·luminaven les taules de les terrasses creaven en la foscor de la ciutat una estranya estampa bucòlica. “Per mantenir els congeladors en marxa, tenim dos generadors que funcionen amb gasolina”, declara a l’ARA Solly Abed a la seva botiga d’espècies i productes orientals al barri d’Emmarentia de Johannesburg. “Els generadors suposen una despesa addicional molt gran. Els hem d’engegar nosaltres manualment. Si ens toca el tall d’electricitat de la nit, és un gran problema”.

“Vam arribar a haver de llençar 70 pollastres que s’havien fet malbé”, diu a l’ARA Mohammed Khan, que té un negoci de menjar ràpid a l’avinguda de Barry Hertzog. “Això és letal per al negoci. Hem d’utilitzar gas, que és molt car. El menjar no té la mateixa qualitat i perdem molts clients”, explica Khan des de darrere del taulell.

Una crisi previsible

Aquesta nova ronda d’apagades selectives no va sorprendre ningú. Des de que va arribar al poder fa 25 anys, el Congrés Nacional Africà (CNA) ha apostat per una política de “desplegament de quadres”, com diuen des del mateix partit, que consisteix en designar membres del partit -normalment sense preparació tècnica- com a càrrecs de totes les empreses públiques.

“Les centrals sud-africanes són velles i no han rebut el manteniment necessari”, explica un enginyer amb experiència en el sector elèctric, que apunta a la mala gestió com a causa d’aquests problemes. A més, els governs del CNA han anat desprenent-se de centenars d’enginyers i altres treballadors qualificats blancs per fer lloc a professionals de la majoria negra discriminada durant l’època de l’apartheid. El procés de substitució, diuen els experts, no ha sigut particularment exitós, i l’empresa ha perdut els treballadors més capaços.

Un altre factor per explicar l’estat ruïnós d’Eskom és la corrupció. Un professional de l’empresa pública ha denunciat recentment que un dels seus superiors el va fer callar i el va obligar a acceptar una matèria primera defectuosa quan va avisar que el carbó que rebien no era de prou qualitat. El proveïdor d’aquest carbó, que estava barrejat amb sorra i pedra, era una de les empreses dels Gupta, la família d’empresaris indis que va arribar a designar ministres durant la presidència del seu soci Jacob Zuma. Segons l’expert en energia Chris Yelland, la qualitat del carbó és essencial per al bon funcionament de les centrals elèctriques.

Amb aquestes circumstàncies, i amb professionals independents del sector advertint la premsa que una solució a curt termini no era possible, Sud-àfrica es preparava per a més apagades. Però, davant les eleccions presidencials de demà, el CNA va veure que havia d’actuar de manera dràstica. El partit aspira a aconseguir la seva sisena majoria absoluta consecutiva, i no pot permetre que els sud-africans votin sense llum i indignats perquè es queden cada dia a les fosques.

Llum a qualsevol preu

Per evitar-ho, Eskom ha engegat un pla que ha aconseguit el seu objectiu, però a costa d’enormes despeses per a l’erari públic.

A més de les centrals elèctriques de carbó, Eskom genera electricitat amb unes plantes més petites que van amb dièsel i són molt més cares de fer funcionar, explica l’enginyer a aquest diari. Normalment s’activen només a les hores de més demanda energètica per donar suport a les centrals elèctriques. En una mesura a la desesperada, Eskom les està fent funcionar de permanentment. Per fer-ho possible sense exhaurir les reserves de combustible del país, recentment l’empresa pública ha hagut importar milions de litres de gasoil.

“Aquesta és la raó per la qual tornem a tenir electricitat”, diu l’enginyer, que destaca l’“altíssim cost” que tindrà aquesta mesura per a Eskom. “És una solució a curt termini: han decidit arribar amb electricitat com sigui al 8 de maig”, afegeix. A banda d’això, Eskom està utilitzant a ple rendiment centrals elèctriques de carbó que haurien d’estar parades per manteniment. “La consigna és fer-les funcionar encara que sigui amb fuites”, afirma l’enginyer. “Si no portes el cotxe al taller a temps l’estàs fent malbé. Arribaràs a lloc, però espatllaràs el motor”, conclou.

Els sud-africans no saben què els portaran els resultats electorals de demà. Les eleccions, de moment, ja han portat l’electricitat al país, que potser quedarà més a les fosques quan s’acabi la campanya.