ALEMANYA

Les eleccions regionals al Sarre avaluen avui l’efecte Schulz

La CDU de Merkel pot perdre el govern regional si l’esquerra suma

Tot Alemanya gira els ulls avui cap al Sarre, el land més petit del país que no és ciutat estat. En aquesta regió estan cridats a votar uns 800.000 ciutadans. La xifra és discreta, tot just representa un 1,2% de l’electorat de tota la República. Però l’expectació és notable: es tracta de la primera cita a les urnes en un any en què han quedat convocades per al 24 de setembre les eleccions generals.

Tots els partits federals estaran pendents de com es configura el Parlament del Sarre. Fins al gener la reelecció de l’actual primera ministra regional, Annegret Kramp-Karrenbauer, de la Unió Democratacristiana (CDU) que presideix la cancellera Angela Merkel, es donava com a segura, però llavors va irrompre en l’escena política alemanya Martin Schulz. L’expresident del Parlament Europeu, coronat diumenge passat com a líder i candidat socialdemòcrata a la cancelleria amb un històric suport del 100% dels delegats del seu partit (l’SPD), ha fet anivellar les enquestes.

Segons l’últim sondeig publicat per la televisió pública ZDF, la CDU ja no gaudiria de 12 punts d’avantatge com al gener sinó que arribaria al 37% dels vots, l’SPD al 32%, l’Esquerra al 12,5% i els populistes de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD) al 6%. Els Verds (4,5%) i els liberals de l’FDP (4%) patirien per entrar al Parlament del land.

Amb aquests resultats, la CDU i l’SPD podrien reeditar la Gran Coalició, encapçalada per Kramp-Karrenbauer, com en l’anterior legislatura. Però la candidata socialdemòcrata i ministra regional d’Economia, Anke Rehlinger, no tanca la porta a pactar amb l’Esquerra si l’aliança servís per liderar el govern a Saarbrücken. El mateix Schulz ha beneït un eventual pacte amb el partit liderat per Oskar Lafontaine, que precisament va arribar a ser ministre president al Sarre -i ministre de Finances amb el canceller Gerhard Schröder- quan estava enrolat a les files de l’SPD, partit del qual va sortir enemistat.

Amb l’efecte Schulz, corren aires de canvi polític a Alemanya, si bé els socialdemòcrates han de contrastar encara que la seva eufòria va més enllà de les enquestes. En la cita electoral d’avui, però, no només es decideix el futur del Sarre sinó que també es marca una tendència sobre el suport a Merkel. La cancellera alemanya va visitar entre setmana Saarbrücken per donar suport a la líder conservadora regional. “Això va de roig-roig contra Kramp-Karrenbauer”, va alertar Merkel. Una coalició SPD-Esquerra “tapiaria l’economia amb impostos, burocràcia i reglamentacions”. “No volem que diumenge [per avui] els rellotges vagin cap enrere, sinó que vagin cap endavant”, va remarcar la líder del govern federal de Berlín.

Si, tot i guanyar les eleccions, Kramp-Karrenbauer fos desbancada per un pacte SPD-Esquerra, la CDU es quedaria amb un sol governant regional a l’oest del país, concretament a Hessen amb Volker Bouffier. Seria una mala sortida per a Merkel en l’any de les legislatives.

Al Sarre, la Unió Democratacristiana es podria trobar efectivament en un atzucac si l’SPD no acceptés revalidar la Gran Coalició. La CDU pot veure com possibles socis menors, com Els Verds i l’FDP, queden fora del Parlament i com, per principis, tampoc podria pactar ni amb l’Esquerra ni, encara menys, amb els populistes de l’AfD.

Anke Rehlinger podria ser la primera afavorida per la promoció de Schulz. I tampoc té res a perdre. Si guanya, serà primera ministra al Sarre. Però si s’imposa Kramp-Karrenbauer, la candidata socialdemòcrata podrà continuar formant govern amb tanta harmonia com fins ara. Aquest últim cas, amb tot, seria el pitjor escenari per a Martin Schulz, que passaria d’aixecar grans expectatives a patir el primer bany de realitat.

Més continguts de