Macron alerta que l'"egoisme" en la resposta al coronavirus posa en risc de mort la UE

El president francès reclama un "senyal" i "solidaritat pressupostària" per als països més afectats

La pandèmia del coronavirus és avui per avui no només un risc per a la salut pública i l'economia a escala planetària, sinó que apunta a ser una malaltia que deixa la construcció europea "en risc de mort". Emmanuel Macron, partidari dels anomenats coronabons per fer un front comú de la Unió, alerta que, si els països europeus cauen en "l'egoisme" i en la política del jo, la UE no se'n sortirà. El missatge de més Europa és un clàssic en el discurs del president francès, que aquest dissabte ha triat Itàlia, el país juntament amb Espanya que més està rebent l'impacte del covid-19, per fer una crida a la "solidaritat europea". Solidaritat, ha dit a les principals capçaleres italianes, a nivell sanitari però sobretot dels comptes, en un moment en què els països del nord, encapçalats per Alemanya i Holanda, han arrufat el nas a la petició d'un esforç conjunt. 

Superades la crisi del 2008, les desavinences per les quotes migratòries i la dura sotragada del Brexit, el covid-19 torna a fer tremolar les estructures de la casa comunitària. El fracàs de l'última cimera de líders europeus s'il·lustrava en la distància física dels dirigents, obligada per la restricció de moviments. Però la imatge de les cares dels líders multiplicades en pantalles dividides també servia com a metàfora de la distància perillosa sobre la qual avisa Macron. 

Els líders europeus es tiren els plats pel cap, dividits per la resposta econòmica al coronavirus

"Com [el primer ministre italià] Giuseppe Conte, no vull una Europa amb el mínim comú denominador. El moment és històric: França lluitarà per una Europa de solidaritat, sobirana i de futur", manifesta a La Stampa, un dels rotatius que ha participat en aquesta entrevista feta també a la distància. Parlant d'egoisme juga en terreny amic. L'hàbil Macron tria l'auditori que ha patit en pròpies carns com els socis europeus es van desentendre quan a mitjans de febrer es va declarar el brot de la Llombardia i els seus hospitals i personal sanitari de seguida es van veure incapaços de donar l'abast amb tants malalts. El govern de Conte va demanar mascaretes i ventiladors però a l'altra banda no va trobar ningú fins que va picar a la porta de la Xina, que hi va respondre amb l'enviament de dos avions carregats de material adornats amb banderes dels dos països agermanades i el missatge Forza Italia. Roma, a més, ha hagut de recórrer a metges cubans per cobrir les baixes del seu propi personal que ha caigut malalt de coronavirus.

Ara, afirma el president, Europa ha de mantenir-se unida i solidària. Per enviar material sanitari allà on calgui però acompanyant també els països que individualment ja han començat a plantejar solucions i mesures per redreçar les economies domèstiques quan l'emergència sanitària permeti tornar a la normalitat. El francès es referia a això al parlar de "la solidaritat pressupostària", a enviar un senyal clar que es vol actuar com quan el 2012 en la crisi financera el llavors president del BCE, l'italià Mario Draghi, va dir que faria "tot el que calgués" per salvar l'euro. "La xifra es secundària", raona en l'entrevista als periodistes italians, per continuar apuntant que la solidaritat es podria fer a través del deute comú o el pressupost comú. "No hem pogut assolir aquesta fita durant la crisi financera; avui hem d'estar al dia", conclou.

Cooperació hospitalària

Precisament, aquest dissabte hospitals italians i francesos de regions pròximes a Alemanya han continuat derivant pacients molt greus a centres alemanys per la sobresaturació dels sistemes sanitaris i la falta d'unitats de cures intensives lliures. 

Metges somalis a Itàlia

Als metges cubans desplegats ja a Itàlia s'hi han de sumar en els pròxims dies una vintena de professionals de Somàlia, antic protectorat.