"El camió va començar a atropellar gent de manera deliberada. Van ser moments de pànic"

Els testimonis d'una nit que havia de ser festiva relaten el pànic desencadenat quan el vehicle ha irromput entre la multitud que s'havia congregat per veure un castell de focs

Damien Allemand, periodista al diari 'Nice-Matin', anava a buscar la seva moto aparcada a prop del passeig quan han passat els fets. El  seu és un testimoni esfereïdor de l'escena de pànic que s'ha desencadenat enmig d'una celebració festiva.

"El passeig estava ple de gent. S'ha sentit un soroll. Crits. El primer pensament ha estat: un brètol ha volgut fer llançar un petard però la broma se li ha escapat de les mans… Però no. Una fracció de segon després, un enorme camió blanc circulava a una velocitat de vertigen cap a la multitud fent cops de volant per envestir el màxim nombre de persones. He vist cossos volar com si fossin bitlles. He sentit sorolls, crits que no oblidaré mai".

El relat del periodista continua: "Cadàvers cada cinc metres, sense vida, restes humanes… Sang. Gemecs. Els que eren a la platja han estat els primers d'arribar al lloc dels fets. Han portat aigua als ferits i han tapat amb tovalloles els cossos sobre els quals ja no hi havia cap esperança. He caminat pel passeig i me n'he adonat de la magnitud de la tragèdia".

"He sentit soroll. Com que els focs artificials s'acabaven, no hi he donat més importància. És després que hem entès què passava", ha explicat Auriane a Ràdio França, des de casa seva, a prop del passeig on han passat els fets.

Al diari 'Le Monde', Mélina Macri, de 40 anys, explica que era a la platja, a tocar de la Promenade des Anglais, i s'ha refugiat entre els carrerons del centre de Niça. "Hem vist gent córrer per la platja en direcció al casc antic que cridava que hi havia trets, que corréssim. I ens hem posat a córrer sense saber per què. Era un moviment de pànic increïble. Hem intentat entrar a un hotel però estava tancat, ple de gent a dins. Al final un home ha obert un magatzem i hi hem entrat. Érem uns 150. Hi hem estat una hora i mitja".

Suzy, a l'emissora BFMTV explica com s'han sentit trets: "Tots hem corregut cap a dins d'un cafè. Estàvem a les terrasses i de seguida hem recordat les imatges dels atemptats de París. Era horrible, la gent corria, famílies amb nens. I el passeig estava ple de cadàvers". La mateixa emissora recollia també el testimoni de Samya, una cambrera de la platja de Niça. Encara en estat de xoc, la noia va relatar els fets: "Vaig sentir soroll de trets i la gent va començar a córrer".

Massimo, veí de Niça i testimoni dels fets, també donava el seu punt de vista. "Al principi, el soroll de trets semblava el dels focs artificials. Després vam començar a córrer i vam preferir refugiar-nos a un hotel fins a poder sortir-ne". Des d'un restaurant proper a l'escenari de l'atemptat, Mikaël, el gerent, explicava com el camió "va xocar deliberadament contra la multitud". El vehicle "va començar a atropellar gent, van ser moments de pànic". També destaca la presència d'infants, que celebraven amb la família la festa del 14 de juliol.

Moltes víctimes van buscar refugi en establiments dels voltants. És el cas d'un testimoni que es va poder amagar en un restaurant, a uns cent metres de l'atemptat. Des d'allà va explicar la situació que acabava de viure: sorolls de trets, corredisses i escenes de pànic al passeig marítim de Niça. Quan va tornar la calma, els propietaris dels comerços van donar tovalloles per tapar els cadàvers.

Més continguts de