Lech Walesa : “Deixem que Polònia i Hongria destrossin la Unió Europea per refundar-la després”

Enviat especial a Gdansk (Polònia)Amb 75 anys es continua presentant com un “revolucionari” davant el grup de periodistes estrangers que l’entrevista al centre de documentació de Solidaritat. Lech Walesa ho ha sigut tot a Polònia: líder del sindicat que va tombar el règim comunista i que va obrir una esquerda a la Unió Soviètica, president del país i premi Nobel de la pau. Quan fa trenta anys de les primeres eleccions semilliures de la Polònia socialista, considerades el preàmbul de la caiguda del Mur de Berlín, l’ensorrament del bloc oriental i la fi de la Guerra Freda, Walesa observa amb preocupació l’actual deriva ultranacionalista i autoritària del seu país i la resta d’Europa. Per això ara sovint porta una samarreta amb la paraula Constitució.

¿Creu que la llibertat està en perill actualment al seu país?

Primer hauríem de tornar a una definició lògica de llibertat i democràcia. En molts països del món els dirigents diuen que tenen democràcia, però quan els observo no en veig. A Polònia, menys del 50% de la població fa servir la democràcia, i als partits polítics només hi milita prop d’un 5% de la ciutadania. En la nostra època vam aconseguir reunificar Alemanya i posar fi a les fronteres entre països europeus, i ara ens trobem amb una paret: ja no podem aconseguir èxits més grans. Aquella època s’ha acabat i ara ens trobem davant d’una altra, la d’internet, la informació i les noves tecnologies, que no acaba de començar del tot. Els pobles volen canvis, i per això escullen polítics que prometen canvis, com per exemple Donald Trump als Estats Units, un president sense partit a França com Emmanuel Macron i Jaroslaw Kaczynski a Polònia. Tots tres fan una bona diagnosi de la situació actual, però les seves solucions no són les correctes.

Parla d’una nova era. ¿Creu que les institucions internacionals estan preparades?

L’OTAN, per exemple, es va fundar per fer front al Pacte de Varsòvia, però ja no existeix. I l’OTAN campa còmodament. El mateix passa amb les Nacions Unides i el seu Consell de Seguretat, organitzacions creades en un món bipolar i de confrontació de blocs, i que ja no encaixen en el món actual. La Unió Europea té el mateix problema: és un projecte necessari, però necessita una reforma. Alemanya, França i Itàlia haurien de preparar una proposta. I, si no funciona, aleshores deixem que Polònia i Hongria destrossin la UE per refundar-la cinc minuts després d’haver-la destruït.

¿L’avanç de les forces ultranacionalistes i euroescèptiques és conseqüència dels errors comesos per l’establishment?

Els vells dimonis, com el nacionalisme i el populisme, es desperten perquè els actuals polítics no tenen respostes als nostres problemes. La filosofia del nostre sindicat Solidaritat era molt senzilla: si no pots aixecar tot sol un pes, aleshores has de demanar a la gent del teu voltant que t’ajudi. I en la nostra època el pes era enorme: el comunisme i la Unió Soviètica. Per tant, vam haver d’organitzar el país sencer, i també demanar ajuda a la resta d’Europa, els Estats Units i el Canadà. I només aleshores vam aconseguir el nostre objectiu. Ara sembla que hem deixat el terreny lliure als populistes i els demagogs que enganyen la gent. Necessitem obrir els micròfons, que la ciutadania participi en el debat i hi digui la seva. És bo que hi hagi figures com Trump i Kaczynski, perquè ens obliguen a buscar solucions.

Com a antic líder sindical que defensa el model de lliure mercat, ¿creu que les creixents desigualtats econòmiques són un altre dels factors que posen avui en perill la democràcia?

Jo mateix vaig prendre la decisió de no moure’m a la feina per por de ser acomiadat. Al cap i a la fi, es necessita disposar d’una mica de diners per no tenir por del futur. Per això a la gent pobra li costa més lluitar. Si la situació material de la gent és dolenta, de poca cosa serveix encoratjar la ciutadania perquè lluiti per la democràcia.

Vostè és un del grans crítics de l’actual govern ultranacionalista de Polònia en mans del PiS, el partit fundat pels germans Kaczynski, antics col·laboradors seus. ¿Se sent ferit perquè Solidaritat sigui avui un sindicat pròxim a l’oficialisme?

No em sento ferit. Ja abans de la caiguda de la Unió Soviètica m’acusaven de traïdor. El nostre sindicat tenia deu milions d’afiliats fa trenta anys, i l’actual Solidaritat en té mig milió. Tot i ser un sindicat partidista i governamental, gosa dir que ells són l’autèntic Solidaritat i que nosaltres no ho érem. Encara podríem aconseguir grans coses si aixequéssim les velles banderes del sindicat. L’actual govern de Polònia elimina qualsevol cosa que dificulti o molesti el poder executiu. Si és el Tribunal Constitucional o d’altres tribunals, doncs els eliminen. Al començament, els Kaczynski tenien bones intencions. Però aquesta forma de govern t’acaba arrossegant cap a una dictadura. Així sorgeixen les dictadures. Per sort, avui vivim una època en què els dictadors no poden arribar tan lluny com abans. D’altra banda, a l’actual Hongria podem veure fins on pot arribar un dictador.

Com reaccionen els seus nets quan els explica què va passar l’any 1989?

Desgraciadament no em volen escoltar. Prefereixen jugar amb la consola o l’ordinador. Soc de la vella generació i penso de manera diferent de les noves generacions. Però ja està bé així: ells s’han d’ocupar del present i mirar al futur.