Una epidèmia de suïcidis arrasa la pagesia a França

Kérlego (frança)La granja de Jean-Pierre Le Guelvout, al sud de la Bretanya, va viure un temps de prosperitat. Però quan el preu de la llet va començar a caure, els deutes es van acumular i va aparèixer la depressió fins que va ser massa difícil de suportar. Un dia de desembre de l’any passat, Le Guelvout es va suïcidar amb un tret al cor. Només tenia 46 anys. La seva mort és reveladora de la silenciosa epidèmia de suïcidis que afecta els agricultors francesos, i a la qual famílies, autoritats, serveis públics i investigadors intenten fer front. Tots apunten a la particular vulnerabilitat dels agricultors per mantenir una feina vinculada a la naturalesa, que porta sovint a la solitud i la precarietat financera, i que és físicament esgotadora. La càrrega és fins i tot superior per als que no tenen fills que ajudin o heretin l’explotació. La reducció del preu de la llet i de la carn va fer augmentar els seus deutes.

Entre el 2007 i el 2011 es van suïcidar 985 agricultors, una taxa 22 punts per sobre de la mitjana del país, i a més es tem que augmenti i que la situació es cronifiqui. “El metge que fa el certificat de defunció no està obligat a tractar el cas com a suïcidi”, explica la metge Véronique Maeght-Lenormand. La raó? “Algunes assegurances no el cobreixen i hi ha el fet de la cultura judeocristiana”, afegeix.

El cas de Le Guelvout ha sortit a la llum perquè havia adquirit una certa notorietat per haver participat en el programa de telerealitat L’Amour est dans le pré, que ajuda grangers a trobar la seva ànima bessona. “Era molt ingenu”, segons la seva germana, Marie Le Guelvout, que diu que “volia una dona que treballés fora de la granja i ser pare”.

Segons les estadístiques, ell reunia les característiques dels agricultors més susceptibles de suïcidar-se: homes de 45 a 54 anys, “l’edat en què es comencen a tenir petits problemes de salut, en què els fills ja són fora de casa i es comença a pensar en el traspàs de l’explotació”, indica la doctora Maeght-Lenormand. “Es comencen a preguntar per què treballen si no hi ha ningú que s’hagi de fer càrrec de la granja després”.

Però no és l’únic element que els porta a la desesperació. “Hi ha la pressió financera, la de l’endeutament”, diu Nicolas Deffontaines, investigador del Centre d’Economia i Sociologia Aplicades a l’Agricultura i als Espais Rurals. Resultat: es troben encara més aïllats i el seu forat creix.

Des del 2014 hi ha un servei telefònic per ajudar els pagesos. També han aparegut xarxes multidisciplinàries per aconsellar-los en l’àmbit financer, mèdic, legal i familiar. Només l’any 2016 aquest grup va atendre 1.352 casos. L’esforç es concentra en els agricultors solters i viudos. Però com explica la doctora Maeght-Lenormand, de vegades és difícil guanyar-se la seva confiança.

Altres organitzacions agrícoles, com Solidarité Paysans, també hi dediquen molts esforços. El 2015 Véronique Louazel va detectar 27 agricultors en dificultats. Són persones que no acostumen a parlar de les seves dificultats, i per a ells és dur pensar a canviar d’ofici. “Es tracta d’una població amb una gran cultura del treball i de l’esforç, que no té l’hàbit de queixar-se”, explica Louazel.

Tot i així, les coses canvien de mica en mica i cada cop n’hi ha més que en parlen obertament. És el cas de Cyril Belliard, de 52 anys, que viu en una masia de la regió de Vendée des de l’any 1996. Poc després d’arribar-hi va veure morir les seves cabres l’una darrere l’altra per una malaltia desconeguda. Els deutes s’acumulaven i va començar a tenir problemes judicials, i es va veure obligat a viure en una rulot amb la família. Al març va decidir vendre’s la granja. Ara aquest pare de tres fills viu dels ajuts d’entitats socials i de Solidarité Paysans. Mira de canviar de feina. Però deixar la vida de la granja no sempre és fàcil i no sempre és la millor opció.