Una nova escalada de tensió deixa una vintena de morts a Gaza

Netanyahu ordena intensificar els bombardejos contra la franja 

Dinou palestins, entre ells dues embarassades i una nena, i quatre israelians han mort en els nous enfrontaments entre l’exèrcit hebreu i les milícies palestines de la franja de Gaza aquest cap de setmana, i un centenar de persones han resultat ferides de diversa consideració a banda i banda de la frontera. Malgrat aquest balanç, el ministeri de Defensa de Tel Aviv va ordenar a l’exèrcit que intensifiqui els bombardejos contra la franja, després de la reunió del gabinet de seguretat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, l’havia convocat més d’un mes i mig després de l’última cita. Paral·lelament, l’exèrcit va començar a concentrar tropes al voltant de la franja com a senyal d’amenaça contra les milícies palestines, però també com a preparació per a una hipotètica invasió terrestre que ara per ara encara no sembla gaire viable.

Les milícies van disparar més de 600 coets des de dissabte al matí. Un dels projectils va caure en una fàbrica de la ciutat d’Ashkelon i va causar la mort d’un obrer àrab i ferides a sis més. Un míssil antitanc va impactar contra un vehicle prop de la franja, cosa que va provocar la mort del seu conductor. Els coets van caure en ciutats importants, com Bersheva, mentre l’aviació i l’artilleria israelianes atacaven al voltant de 250 objectius a l’interior de la franja. Durant tot el dia els israelians del sud van buscar protecció als refugis, mentre que els palestins es van quedar a casa.

A primera hora de la tarda, l’aviació israeliana va disparar contra un vehicle que circulava pel centre de la ciutat de Gaza i va causar la mort de Hamed Ahmed al-Khudri, de 34 anys. Segons fonts militars israelianes, aquest milicià de Hamàs s’encarregava de fer de correu econòmic i financer entre l’Iran i les organitzacions palestines de la resistència a la franja.

Els assassinats selectius

Algunes fonts israelianes van dir que la mort d’Al-Khudri significava la represa dels “assassinats selectius”, una controvertida política que va caracteritzar Israel durant etapes anteriors i que feia anys que no s’aplicava. L’exèrcit va afirmar que l’eliminació d’Al-Khudri va ser confirmada pels líders polítics i representa la represa formal dels assassinats selectius. A Gaza van replicar que significa “una declaració de guerra oberta”.

En un comunicat, la dirigent palestina Hanan Ashrawi va denunciar “l’escalada israeliana en curs” i la va qualificar de “continuació dels crims de guerra”. Israel ha convertit Gaza “en la presó a cel obert més gran del món i ha eliminat la vida i l’esperança d’un territori assetjat i ocupat mentre, indiscriminadament, bombardeja zones civils molt poblades, incloent-hi set edificis residencials que van ser destruïts completament, quatre cases, tres oficines de premsa i una mesquita”, va ressaltar Ashrawi.

Malgrat que els dirigents israelians recalquen que no negocien cap treva amb Hamàs, diversos periodistes palestins de la franja van contradir-los. El cas és que a la capital egípcia, el Caire, hi ha aquests dies una àmplia delegació de dirigents de Hamàs i de la Jihad Islàmica, i tot indica que el govern egipci d’Al-Sissi està fent de mediador.

La imatge d’Israel i Eurovisió

Una altra qüestió a considerar és el Festival d’Eurovisió, que s’inaugurarà el 14 de maig i acabarà el dia 18 a Tel Aviv. És un esdeveniment de primera magnitud per a Israel, i la possibilitat que es cancel·li o s’ajorni seria un revés molt greu per a la seva imatge internacional. Això obliga els polítics i els militars israelians a donar una imatge de normalitat i evitar la impressió que la pressió militar a la franja s’ha intensificat.

Alguns dirigents de Hamàs van indicar que si la situació es deteriora ràpidament, Tel Aviv i el seu aeroport internacional es convertiran en objectius dels seus coets, una eventualitat que podria repercutir en la celebració del festival. Si bé Israel té moltes maneres de pressionar Gaza, especialment mitjançant el bloqueig, els coets són l’única manera de pressionar que tenen les milícies.