L'escalfament global deixa els oceans sense oxigen

Un informe alerta que això afecta l'equilibri de la vida marina

L'oxigen als oceans va disminuir un 2% entre el anys 1960 i 2010 a causa de l'escalfament global, i es preveu que encara disminueixi més –entre un 3% i un 4%– de cara al 2100, cosa que tindrà efectes dramàtics per als hàbitats i les economies costaneres que en depenen. Així es desprèn de l'informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les sigles en anglès) La desoxigenació dels oceans: un problema de tots, presentat aquest dissabte a la XXV Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25).

Segons l'estudi, la pèrdua d'oxigen als oceans està estretament relacionada amb l'escalfament i l'acidificació de l'aigua causats per l'augment del diòxid de carboni, que al seu torn és conseqüència de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La major part de l'excés de calor retingut per la Terra és absorbit pels oceans, cosa que impedeix la difusió de l'oxigen de la superfície a les profunditats. A més, l'augment de nutrients que hi arriben a través dels rius promou la proliferació d'algues i el consegüent augment de la demanda d'oxigen, segons ha explicat Dan Laffoley, del programa de ciència i conservació marina de la IUCN.

L'estudi ha identificat més de 900 zones costaneres i mars semitancats a tot el món que pateixen els efectes de l'enriquiment excessiu de les aigües amb nutrients o matèria orgànica. D'aquestes zones, més de 700 tenen problemes de falta d'oxigen –a la dècada dels 60 n'eren 45–, de manera que el volum d'aigües completament esgotades d'oxigen s'ha quadruplicat, segons l'informe.

Els investigadors assenyalen que la situació causada per la falta d'oxigen arran de l'enriquiment excessiu de les aigües amb nutrients o matèria orgànica es pot revertir si s'adopten les mesures necessàries. En canvi, alerten, la falta d'oxigen originada per l'escalfament del planeta és més difícil de combatre. 

Mesures necessàries

Per això, cal fer un "esforç dràstic" per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle amb l'objectiu de posar fre a la disminució de l'oxigen als oceans del món, ha subratllat la professora Lisa Levin, de l'Scripps Institution of Oceanography.

Més enllà dels danys provocats per accions humanes com la sobrepesca, la contaminació, la destrucció d'hàbitats o els plàstics, no hi ha cap variable ambiental de tanta importància ecològica per als ecosistemes marins que hagi canviat tan dràsticament en tan poc temps a causa de les activitats humanes com l'oxigen dissolt, ha assenyalat John Baxter, expert en àrees protegides de la IUCN.

Segons Baxter, encara que es coneixen les causes, no es presta atenció a les conseqüències que aquest fenomen tindrà a llarg termini per a la salut humana, l'economia i la societat, com la pèrdua de biodiversitat, canvis en la distribució de les espècies, desplaçament o reducció dels recursos pesquers i canvis en els cicles biogeoquímics.

Els mars més afectats

L'informe indica que l'oceà és una de les fonts d'oxigen per a l'atmosfera, i destaca que el mar Bàltic i el mar Negre són els ecosistemes marins semitancats més grans on el contingut d'oxigen és baix. Però les repercussions de la desoxigenació no es limiten només als mars tancats o semitancats, sinó que les zones on el contingut d'oxigen és limitat s'han expandit dràsticament a l'Atlàntic en els últims entre 50 i 100 anys, i fins i tot en mars connectats, com la Mediterrània. La falta d'oxigen també s'ha detectat a profunditats mitges –generalment entre els 300 i els 1.000 metres–, que són les més riques en biodiversitat.

Per a Lisa Levin, "sí que hi ha solucions", però cal reduir encara més les emissions de gasos d'efecte hivernacle, cosa que depèn de la voluntat dels governs. També ha destacat que cal reduir els abocaments procedents de l'agricultura, la indústria o les aigües residuals als oceans, i seria necessari potenciar la creació d'àrees marines protegides.

Més continguts de