Els escàndols del rei Joan Carles, una amenaça per a la monarquia espanyola a la portada de 'Le Monde'

BarcelonaEl diari francès ‘Le Monde’ es fa ressò del desgast de la monarquia espanyola arran dels escàndols del març sobre la fortuna oculta del rei emèrit Joan Carles I i les seves implicacions en el futur de la institució. El tema és la principal notícia de portada, amb una foto del monarca i el titular "L'aura perduda de Joan Carles I".

El text, en una doble pàgina firmada per la corresponsal a Madrid, Sandrine Morel, fa una radiografia palmària: "Una maleta plena de bitllets. Un vell rei devorat per la passió per les dones i els diners. Una aristòcrata alemanya potser massa indiscreta. Generoses donacions dels països del Golf. Un gestor de fons i un sulfurós advocat a Ginebra. Sense oblidar una fundació opaca amb seu a Panamà… Tots els ingredients d’un thriller político-financer reunits en un escàndol que colpeja la monarquia espanyola des del març. Les revelacions de la fortuna secreta del rei emèrit Joan Carles a Suïssa, on un fiscal investiga des de fa dos anys les sospites de blanqueig, no deixen d’embrutar la corona i d’esquitxar el seu fill, Felip VI”.

L'article repassa els precedents, des del safari amb cacera d’elefants a Botswana fins a l’afer Urdangarin, l’abdicació en favor del fill i la ruptura amb la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. També la decisió de Felip de retirar-li el finançament oficial i de renunciar a la seva herència. Uns gestos que no van servir per frenar la cassolada del 18 de març des dels balcons, recorda l’article. També cita el politòleg Pablo Simón, que afirma que "si la crisi sanitària no fos tan greu, no es parlaria de res més a Espanya". El diari recull tots els detalls de la investigació oberta a Suïssa per la maleta amb 1,74 milions d'euros, que seria un regal de l'emir de Bahrain, i els enregistraments de l'inspector José Manuel Villarejo de les converses amb l'aristòcrata alemanya, que va revelar tres anys després quan es va veure implicat en una investigació per blanqueig. "Aquestes gravacions van ser una bomba per a la monarquia, però els principals mitjans no les van difondre i van fer una cobertura limitada de l'afer perquè no volien participar del «xantatge a l'estat» de Villlarejo", considera Morel. Es va passar pàgina del tema... a Espanya, però la fiscalia suïssa va continuar investigant.

"L'abril del 2019 Joan Carles es va retirar de la vida pública. Ell, que hauria pogut quedar als llibres d'història com l'home que va portar i consolidar la democràcia a Espanya després de la mort del dictador Franco, ha acabat atrapat pels seus excessos", afirma. I recorda les iniciatives que s'han impulsat contra la monarquia, des del referèndum popular que s'havia d'haver celebrat el 9 de maig i que es va haver de suspendre per la pandèmia, fins al pronunciament del Parlament de Navarra.