Les escoles franceses hauran de tenir la bandera i l’himne nacional a totes les aules

BarcelonaLes banderes de França i de la Unió Europea, i la lletra de l’himne nacional, La marsellesa, hauran d’estar presents a totes les aules dels col·legis i instituts públics i concertats del país. Així va ser aprovat a l’Assemblea Nacional francesa dissabte de matinada després d’un llarg i polèmic debat i a iniciativa del diputat conservador Éric Ciotti, del partit Els Republicans. El parlamentari va destacar que l’objectiu és tornar a implantar “els valors de la República” als centres educatius, oferir referents als alumnes i fomentar “el sentiment patriòtic”. La mesura, que va generar polèmica durant el debat parlamentari, es preveu que porti cua.

El ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, va proposar inicialment que la bandera francesa fos a totes les aules dels centres d’ensenyament. Però Ciotti va anar més enllà i va defensar que, a més de la francesa, també calia col·locar-hi la de la Unió Europea i la lletra de l’himne nacional. I aquesta proposta és la que s’ha acabat aprovant. Amb tot, el ministre d’Educació va aclarir dissabte que el govern podria optar per una solució intermèdia per intentar abaratir el cost que comportarà haver de col·locar aquests símbols a totes les aules. Per exemple, va dir que una alternativa podria ser instal·lar a les classes un cartell amb la imatge de les dues banderes i la lletra de La marsellesa.

Mesura superficial

“Formar republicans no vol dir mostrar símbols. Formar republicans és debatre, entendre i fer créixer els joves com a ciutadans”, va advertir la setmana passada la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FCPE, per les sigles en francès), que considera que aquesta mesura és purament superficial i no resol els problemes de fons de l’ensenyament a França. Per exemple, l’entitat va recordar que cal més supervisió, a més de garantir una escola inclusiva i adaptada a les particularitats dels alumnes.

Durant el debat parlamentari, molts diputats també van alçar la veu contra la mesura. Per exemple, el socialista George Pau-Langevin va afirmar que la col·locació de les banderes només té com a objectiu satisfer determinats sectors socials, i va afegir que la mesura sembla una mostra de desconfiança cap als mestres i professors, com si no fossin capaços de transmetre els valors republicans als estudiants. Per la seva banda, Michel Larive, de la formació França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, va dir que ja n’hi ha prou amb tenir banderes a les façanes de totes les institucions oficials i va recordar que “les escoles no són casernes”.

Canvi dels formularis escolars

La mesura de les banderes forma part d’un projecte de llei “per a una escola de la confiança”, la totalitat del qual es votarà demà abans de continuar el seu procés de tramitació al Senat. El projecte de llei també preveu una altra mesura que ha aixecat polseguera: els formularis escolars ja no parlaran de “pare” i “mare”, sinó de “progenitor 1” i “progenitor 2”, amb l’objectiu d’evitar la discriminació de les parelles del mateix sexe. “Aquesta mesura pretén aprofundir en la diversitat familiar a través dels formularis administratius de les escoles”, va defensar la diputada Valérie Petit, del partit República en Marxa, d’Emmanuel Macron. En aquest cas, la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes ha aplaudit la decisió, que, en canvi, ha estat fortament criticada pels partits més conservadors i d’extrema dreta.

El projecte de llei “per a una escola de la confiança” també estableix que l’educació serà obligatòria a partir dels tres anys, amb la qual cosa es redueix l’edat d’incorporació a l’escola.