AMÈRICA DEL NORD
Internacional 06/08/2018

Les esglésies del Quebec, convertides en teatres i gimnasos

Els temples canvien d’ús a causa de la falta de feligresos que hi acudeixen

Dan Bilefsky
3 min
Al gimnàs de Saint Jude, en un barri burgès de Mont-real, els socis fan músculs a l’antiga capella de l’església del mateix nom.

Mont-realDurant generacions, els feligresos han explicat els seus pecats als confessionaris de fusta de Notre-Dame-du-Perpétuel-Secours, una imponent església catòlica de la ciutat de Mont-real, al Canadà. Fins que fa poc l’estrident humorista quebequès Sugar Sammy va enregistrar part del seu xou Y’a du monde à messe (L’església està plena) dins d’uns d’aquests petits confessionaris i es va convertir en la gran riota de l’audiència. L’església, que en el seu moment va ser un lloc sagrat, s’anomena ara Teatre Paradoxa i està il·luminada amb un canelobre gegant de color rosa. Després que s’hi fessin obres de remodelació per un cost de tres milions de dòlars, en aquesta antiga església ara se celebren concerts, classes de zumba i fins i tot festes fetitxe. Tot hi és permès. El temple és un dels molts recintes religiosos del Quebec que han experimentat una metamorfosi a causa de la falta de creients. Alguns recintes s’han transformat en restaurants, d’altres en apartaments de luxe i, fins i tot, en gimnasos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Notre-Dame, els vells bancs dels feligresos ara són la barra d’un bar on se serveix alcohol, i l’antiga sagristia on els sacerdots es preparaven per a la comunió és actualment un vestidor. L’antiga església ha acollit fins i tot una festa de Halloween amb ballarins gairebé nus, vestits només amb petites peces de cuir. Malgrat això, l’actual director del recinte, el catòlic Gérald St. Georges, assegura que aquest espai continua tenint un caràcter sagrat perquè, argumenta, s’hi ensenyen tècniques teatrals a exaddictes, delinqüents juvenils i nois sense estudis perquè es puguin incorporar al mercat laboral. “No crec que sigui res dolent transformar una església en un teatre perquè, de fet, la nostra missió continua sent servir la comunitat”, justifica St. Georges.

Les transformacions radicals de les esglésies al Quebec posen de manifest el declivi dràstic de l’Església catòlica en aquesta província canadenca de majoria catòlica, on el 95% de la població anava a missa a la dècada dels 50 i ara només ho fa el 5%. Aquesta pèrdua de feligresos, sumada als alts costos de manteniment dels temples, és el que ha fet que responsables de patrimoni, arquitectes i la mateixa Església hagin optat per una manera creativa de conservar els edificis històrics que estan en risc de ser clausurats o enderrocats. Fins a l’abril s’havien tancat, venut o transformat 547 esglésies a la província francòfona.

Per exemple, l’església de Sant Maties Apòstol, situada en un veïnat de classe treballadora de Mont-real, s’ha convertit en un restaurant: Le Chic Resta Pop, que serveix generoses broquetes de pollastre i ara és l’establiment preferit dels artistes bohemis de la ciutat. En altres ocasions, els temples remodelats han intentat conservar una part de la seva herència religiosa. És el cas de l’església Sainte-Élizabeth-de-Warwick, al centre del Quebec, que des de fa uns anys és una formatgeria però que conserva una petita capella per a ús de la comunitat. Jean Morin n’és el propietari després de comprar l’edifici per només un dòlar i haver invertit 1,2 milions en la seva reforma. Cada divendres la formatgeria rep desenes de persones per degustar els seus exquisits productes, moltes més que les que assisteixen cada diumenge a la missa a la capella.

Al gimnàs Saint Jude, al barri burgès Plateau-Mont-Royal de Mont-real, els socis fan músculs a l’antiga capella de l’església del mateix nom, s’agenollen però per fer postures de ioga, i poden disfrutar de banys de vapor a l’ombra de l’antic campanar del temple. Olivier Pratte, de 31 anys, explica que la seva àvia era catòlica practicant, però els seus pares i ell mateix ja no. “A la meva àvia li agrada que passi temps a l’església, tot i que sap que hi exercito els bíceps i no pas l’ànima”, admet.

stats