Tot esperant Theresa May
Quan es tracta de la Unió Europea no hi ha dues Irlandes. La UE és una aposta transversal a Irlanda del Nord. Les classes mitjanes, catòliques i unionistes, volen continuar a la Unió. Al referèndum del Brexit, un 56% dels nord-irlandesos van votar per quedar-s’hi. Ara que l’amenaça d’una frontera dura amb el sud de l’illa posa en risc fins i tot els compromisos de l’Acord de Pau de Divendres Sant, el futur d’Irlanda del Nord s’ha convertit en el primer gran escull per a Theresa May.
El desembre passat, davant l’amenaça d’un Brexit dur, una empresa d’enquestes va fer un sondeig sobre com es posicionarien els nord-irlandesos en un referèndum d’unió amb la República d’Irlanda. Un 48% es declaraven a favor d’una Irlanda unida, mentre que un 45% preferien continuar al Regne Unit. Les negociacions dels pròxims mesos poden decantar més les posicions.
L’acord de mínims pactat al desembre a Brussel·les en la cimera de caps d’estat i govern de la Unió va permetre a Londres guanyar una mica de temps. Però ara que aquells titulars s’han de traduir en propostes concretes, la negociació torna a esclatar políticament a les mans de May.
L’hora de la veritat
L’ambigüitat ja no pot salvar May, que avui hauria de comparèixer públicament per fixar les seves posicions. El problema és que la primera ministra s’aferra al que Adrian Gahan, director de la consultora Brexit Analytics, anomena “el Brexit unicorn”. Una realitat que “no existeix -diu Gahan-, però que el govern britànic intenta crear quan parla d’un suposat acord fet a mida del Regne Unit amb tots els privilegis i cap responsabilitat”.
May es defensa argumentant que cap premier acceptaria mai implementar un acord en els termes proposats per Brussel·les. Mantenir Irlanda del Nord dins la Unió Duanera implicaria per a Londres acceptar una frontera interna en el seu territori, al mar d’Irlanda que separa l’Ulster de la resta del Regne Unit.
Després d’un any de converses, May està atrapada en la indefinició i els brexiters durs continuen instal·lats en la seva visió de màxims, sense matisos. Una enquesta de YouGov, feta l’estiu passat, revelava que per a la gran majoria de leavers la integritat territorial és una preocupació assumible. Com a mínim, el 81% dels votants del Brexit asseguraven que “complicar” el procés de pau d’Irlanda del Nord “val la pena” si aquest és el preu a pagar per “recuperar el control”. En aquell moment potser encara podia semblar política-ficció, però ara ja ha arribat el moment de la veritat. “Es pot tenir un Brexit dur o es pot tenir l’Acord de Divendres Sant, però no es podran tenir tots dos alhora”, advertia diumenge Fintan O’Toole, columnista de l’ Irish Times.
May encara no sap com evitar imposar una frontera dura entre les dues Irlandes, ni tampoc com podrà tancar un acord amb Brussel·les sense mantenir els nord-irlandesos alineats amb la legislació comunitària. La debilitat política de la premier, en deute pel suport del Partit Unionista Democràtic de l’Ulster, li complica encara més els equilibris. De la mateixa manera, la crisi de govern nord-irlandesa tampoc ajuda. La falta d’un executiu i un Parlament funcionant a Belfast no li facilita una via d’escapament que traslladés la decisió final als nord-irlandesos. Tot plegat aboca el Regne Unit a un Brexit dur. Encara que sigui per la impossibilitat de negociar cap relació especial, que necessitaria anys de converses i molta flexibilitat.
