Els Estats Units eviten l''abisme fiscal'
Obama aconsegueix un acord al Congrés per apujar els impostos als rics i esquivar la recessió i la caiguda de les borses. La majoria republicana de la Cambra de Representants renuncia a esmenar el Senat després d'una intensa discussió
WashingtonL'economia nord-americana ja respira més tranquil·la. La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat aquesta matinada, sense esmenes, la llei aprovada al Senat que minimitza les conseqüències de l'anomenat 'abisme fiscal'. El president Barack Obama la signarà en les pròximes hores.
Després d'una llarga jornada de discussions, la majoria republicana de la cambra ha renunciat finalment a introduir una esmena que obligava a fer retallades per valor de 300.000 milions de dòlars. Per aprovar l'esmena calien 217 vots, però el president de la cambra, el republicà John Boehner, ha constatat que no reuniria el suport suficient en el seu propi partit. Finalment la llei s'ha aprovat per 257 vots a favor i 167 en contra. Una gran majoria de congressistes demòcrates hi ha donat favor, i només 85 de republicans, suficients, però, per evitar el bloqueig.
Si la Cambra hagués enviat la llei de nou al Senat, hauria suposat de fet la mort del preacord bipartidista, per la manca de temps per negociar l'esmena amb la cambra alta abans de la constitució del nou Congrés sorgit de les eleccions, aquest dijous.
Un nombre significatiu de republicans havia exigit avui més retallades de la despesa pública com a condició per donar suport l'acord. Però, a poques hores que reobrin els mercats internacionals, els legisladors han preferit no agreujar la crisi fiscal que s'ha obert aquest 1 de gener, amb l'entrada en vigor de pujades d'impostos encadenades i retallades dràstiques de la despesa públic, l'anomenat 'abisme fiscal'.
Les negociacions s'han fet contrarellotge perquè dijous es constitueix el nou Congrés, sortit de les eleccions del passat 6 de novembre, i els projectes que no hagin estat aprovats, com seria el cas del preacord fiscal del Senat, quedaran anul·lats.
Encara que les pujades d'impostos han començat a ser efectives a partir d'aquest dimarts i les retallades de la despesa, a partir de dimecres, amb l'acord, les dues cambres del Congres n'anul·laran els efectes amb caràcter retroactiu, de manera que el pas per l''abisme fiscal' només haurà estat transitori i els ciutadans i l'economia no el notaran.
'Abisme fiscal' tècnic
Aquest 1 de gener, els Estats Units s'han endinsat, almenys tècnicament, en el temut 'abisme fiscal', la perjudicial combinació de pujades d'impostos i retallades automàtiques en la despesa pública que poden portar la primera economia del planeta a la recessió.
El primer pas per evitar l'entrada de ple en l''abisme fiscal' s'ha fet aquest dilluns a la nit al Senat. El govern del president Barack Obama i els dirigents republicans del Senat han arribat a un acord sobre un paquet destinat sobretot a protegir la classe mitjana nord-americana de la pujada impositiva i que ajorna dos mesos les retallades en la despesa pública.
Segons el que s'ha filtrat fins ara, el compromís assolit al Senat preveu l'extensió per a les famílies amb rendes anuals inferiors als 450.000 dòlars de les rebaixes impositives aprovades durant la presidència de George W. Bush. Per sobre d'aquest llindar, la taxa de l'impost sobre la renda pujaria del 35% actual a un màxim del 39,6%, que suposaria la primera pujada d'impostos als EUA en dues dècades, a la qual cosa s'han oposat aferrissadament.
La Casa Blanca, però, hauria accedit a elevar de 250.000 a 450.000 dòlars anuals el llindar mínim de rendes a partir del qual s'apujarien els impostos. El compromís en potència també inclouria un ajornament de dos mesos de les retallades automàtiques de la despesa pública que haurien d'entrar en vigor a partir de dimecres. A part de la pròrroga de les rebaixes de l'era Bush, el compromís preveu també la pròrroga del subsidi d'atur per a 2 milions de nord-americans.
Les famílies amb ingressos baixos es beneficiarien igualment d'una extensió de les deduccions per estudis universitaris per als seus fills, i els empresaris veurien estendre els incentius fiscals a la investigació i el desenvolupament, entre altres elements del paquet. Pel que fa a l'impost sobre els béns heretats, el tipus augmentaria del 35% al 40%, mantenint l'exempció actual per als béns valorats en fins a 5 milions de dòlars.
Segons els termes del preacord que han transcendit, tampoc es veuria retallada l'any que ve la compensació que perceben els metges per l'atenció que presten als pacients coberts pel programa públic d'assistència sanitària per a jubilats (Medicare). Globalment, el compromís suposaria per al Tresor un increment d'ingressos de 600.000 milions de dòlars al llarg de la propera dècada, molt per sota del bilió de dòlars que el president de la Cambra de Representants, John Boehner, va arribar a acceptar a mitjan desembre.
