"És un acte de terrorisme": 10 claus de l'atemptat a la marató de Boston

L'FBI investiga si darrere l'atemptat a la marató de Boston hi ha un individu, un grup autòcton o un grup terrorista estranger. Els artefactes explosius eren petits i de fabricació casolana. La perspectiva d'una legislació federal sobre les armes de foc ha exacerbat l'activitat dels grups 'patriòtics' més violents

Els Estats Units es troben en situació de màxima alerta mentre la policia intenta aclarir qui hi ha darrere de l'atemptat d'aquest dilluns a la meta de la marató de Boston. Les explosions han causat tres morts –entre els quals hi ha un nen de 8 anys– i 140 ferits, segons l'últim balanç. Les autoritats federals han desplegat per precaució unitats antiterroristes al voltant dels principals edificis i llocs turístics de les ciutats de Washington, Nova York, Los Angeles i San Francisco, entre altres ciutats.


1. Amenaça interna o externa?

Fins ara no hi ha detinguts ni sospitosos. L'FBI, que lidera la investigació, considera els fets com "un acte de terrorisme", però encara no n'ha identificat els possibles autors. El paper protagonista de l'FBI confirmaria, segons els observadors, que les autoritats segueixen la pista d'un acte criminal de naturalesa terrorista, però que podria ser d'origen tant interior com exterior. "Qualsevol fet amb múltiples artefactes explosius, com sembla que és el cas, és clarament un acte de terror, i es planteja com un acte de terrorisme", ha dit un portaveu de la Casa Blanca. "No sabem encara què ha motivat aquest atac, i una investigació exhaustiva haurà de determinar si l'ha planejat i dut a terme un grup terrorista, estranger o nacional".


2. Dues bombes, tres morts i disset ferits crítics

Les explosions van passar a les 20.50 hora catalana (les 14.50 hora de la costa est), quatre hores després d'arrencar la prova, amb una distància d'entre 45 i 91 metres de la línia de la meta de la marató. Uns 23.000 corredors van participar en la prova, entre els quals figuraven inscrits 91 espanyols que no se'n van veure afectats, segons l'ambaixada a Washington. 4.496 no van poder acabar la prova, que va quedar suspesa tot just esclatar les bombes.

Les imatges de televisió mostraven el pànic i el caos generats per les explosions en el sector de Back Bay a l'emblemàtica ciutat portuària, i víctimes ensangonades o amb extremitats trencades o amputades traslladades en lliteres.

Moltes de les víctimes tenen ferides greus, segons ha explicat el governador de Massachusetts, Deval Patrick, en la conferència de premsa d'aquesta matinada. Els hospitals han informat que 17 dels 144 ferits es troben en estat crític i que com a mínim a deu han els han fet amputacions. Hi ha com a mínim deu nens ferits, segons 'The Boston Globe' . Els resquills –els trossets de metall i de vidre que han sortit disparats amb l'explosió– han impactat contra les cames de la gent que hi havia a prop. Això explica perquè hi ha hagut mutilacions i ferides a les cames de les víctimes. 

La marató de Boston, on aquest dilluns era dia festiu, és "la més prestigiosa del món", segons els organitzadors. La d'aquest any n'era l'edició 117. És una de les cinc proves que configuren el World Marathon Majors, competició internacional que agrupa, des del 2006, les cinc maratons més grans del món (Nova York, Chicago, Berlín i Londres, a més de Boston). Corredors de tot el món es desplacen anualment a Boston per córrer la popular marató.

3. Zona acordonada, sense accés als vehicles

El fet que el tram final de la marató estigués tancat i fortament vigilat va obligar l'autor o autors a fer servir petits artefactes. El tram estava acordonat i no hi podien accedir vehicles. Una bomba a dins un cotxe hauria estat més mortífera. 

4. La composició de les bombes

Els artefactes eren improvisats i de fabricació casolana. Per ara, s'ha descartat cap substància química o radioactiva. Mentre no es determini el tipus d'explosiu utilitzat no se sabrà si l'atac va ser obra d'algun individu o grup autòcton o d'una organització estrangera. En les primeres compareixences davant els mitjans, la policia de Boston ha indicat que no s'havien rebut amenaces ni advertències prèvies a les explosions.

5. Primer atac des de l'11-S

Els EUA no havien vist escenes com les de Boston, cossos ensangonats, membres esquinçats i expressions de dolor, des dels atemptats d'Al-Qaida l'11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon a Washington.

6. La precaució d'Obama

El president nord-americà, Barack Obama, en un missatge ahir des de la Casa Blanca es va limitar a prometre a la nació que "tot el pes de la justícia" caurà sobre "qualsevol grup o individu responsable", però va admetre que el govern no sabia qui havia estat ni per què havia passat. És important ressaltar que Obama va diferenciar entre "grup" o "individu". No es descarta, per tant, que l'atemptat sigui obra d'una sola persona. El president va ser molt prudent: "Encara no sabem qui ho ha fet ni per què. I la gent no hauria d'extreure'n conclusions fins que no tinguem tots els fets. Però que ningú s'equivoqui", va advertir Obama. "Arribarem fins al final. Esbrinarem qui ho ha fet i per què ho ha fet", va assegurar. L'expressió "terrorista" és percebuda entre els nord-americans com un atac exterior, perpetrat per un grup internacional. Obama la va evitar en tot moment.

7. Un ferit de nacionalitat saudita, interrogat a l'hospital

Una persona de nacionalitat saudita ha estat interrogada en un hospital de Boston. És un home que va ser abordat i retingut per un espectador després de ser vist corrent a prop del lloc de l'explosió, segons una font policial citada pel 'Boston Globe'. L'home saudita, que es creu que és un estudiant de la universitat de Boston, està cooperant amb l'FBI i ha dit als agents que no està involucrat en les explosions, i que només corria perquè estava espantat. Els investigadors no el veuen sospitós.

8. La guerra de la Casa Blanca contra les armes de foc

Els atemptats es produeixen en un moment en què els nord-americans estan immersos en un apassionat debat sobre el control de les armes de foc, després de la matança de mitjans de desembre en una escola de Newtown, Connecticut, on van morir una vintena de nens i alguns dels professors, cosits a trets per un jove desequilibrat que es va acabar suïcidant.

En el passat, els intents de la Casa Blanca de posar límits a la circulació de les armes de foc entre la població, sobretot de les més mortíferes com els rifles d'assalt, han mobilitzat els grups nacionalistes més extremistes que defensen, fins i tot violentament, el dret a portar armes en aquest país.

9. Mobilització dels grups ''patriòtics'' més violents

Segons recorda 'The Washington Post', la perspectiva d'una legislació federal sobre les armes de foc ha exacerbat l'activitat dels grups "patriòtics" més violents, d'acord amb un recent informe del Southern Poverty Law Center, un centre especialitzat en el seguiment d'aquests grups.

D'acord amb aquesta organització, els grups patriòtics han assolit nivells rècord el 2012 i han experimentat un creixement del 813% en els últims quatre anys.

En una carta adreçada al secretari de Justícia, Eric Holder, el mes passat, el Southern Poverty Law Center alertava que, com va passar abans de l'atemptat d'Oklahoma, s'han multiplicat les amenaces d'aquests grups que temen que el govern acabi arrabassant les seves armes.  

10. Els atemptats a Atlanta i Oklahoma City

Un 19 de abril de 1995, un terrorista americà, Timothy McVeigh, feia esclatar un camió bomba davant un edifici federal a la ciutat d'Oklahoma i acabava amb la vida de 168 persones. Amb tot, els artefactes explosius d'aquest dilluns eren similars en mida als utilitzats en l'atemptat del 1996 als Jocs Olímpics d'Atlanta. En l'atac d'Atlanta, una bomba va ser detonada a prop dels vianants, i va matar dues persones i en va ferir més de 100. L'atac a Oklahoma City va ser molt més important ja que l'autor va utilitzar un camió carregat amb milers de quilos d'explosius. La bomba va matar més de 150 persones.

Més continguts de