De l'11-S a Brussel·les, passant per Àfrica i Àsia: l'amenaça global del terrorisme

BarcelonaDes de 'Charlie Hebdo' fins a Brussel·les, passant pels atemptats a Copenhaguen i la sala de concerts Bataclan de París. En el darrer any i mig, Europa ha estat epicentre d'atacs terroristes que han provocat centenars de morts, gairebé una dècada després dels atacs als Estats Units el 2001, Madrid el 2004 i Londres el 2005. Tot i que l'alarma a Europa s'ha estès per aquest tipus de massacres, no és el continent més castigat pel terrorisme: Àfrica i Àsia són les regions més damnificades.

11 de setembre de 2001, Estats Units

Els atacs de l'11 de setembre de 2001 són l'inici d'una sèrie d'atemptats jihadistes a escala internacional, representen el tret de sortida de l'amenaça global del terrorisme. Aquell dia Al-Qaida va provocar la mort de gairebé tres mil persones.

Diversos terroristes van embarcar en quatre vols comercials de passatgers, van prendre el control dels aparells i els van estavellar deliberadament contra les Torres Bessones a Nova York (dos dels aparells), el Pentàgon a Washington i en un camp a Pennsilvània.

11 de març de 2004, Madrid

Va ser a l'estació de trens d'Atocha de Madrid, l'11 de març de 2004, quan un atemptat jihadista es va cobrar la vida de 192 persones i gairebé 2.000 van resultar ferides. Van ser una sèrie de deu explosions simultànies a tres trens a primera hora del matí. Era l'acció terrorista més gran de la història de l'estat espanyol, que va activar una gran acció de solidaritat ciutadana i que es va produir quan faltaven tres dies per a les eleccions al Congrés de Diputats.

Dues hores més tard de l'atemptat, el llavors president del govern espanyol, José María Aznar, convocava un gabinet de crisi i al migdia el ministre d'Interior, Ángel Acebes, assegurava que "no hi havia dubte de l'autoria d'ETA". Poc després, un grup vinculat a Al-Qaida s'atribuïa els atemptats.

7 de juliol de 2005, Londres

Londres acabava de rebre la notícia que acolliria els Jocs Olímpics de 2012 quan va patir una massacre terrorista. Va ser un atac perpetrat contra tres trens del metro i un autobús a la plaça Tavistock, a prop del Museu Britànic de Londres. En aquell moment, el primer ministre, Tony Blair, es reunia amb el llavors president dels EUA, George W. Bush, a Gleneagles (Escòcia), durant la cimera del llavors G-8.

Els quatre terroristes suïcides del 7-J (Mohammed Sidique Khan, de 30 anys; Shehzad Tanweer, de 22; Hasib Hussein, de 18, i Germaine Lindsay, de 19) van fer detonar les bombes que portaven amagades en les seves motxilles. Van morir 52 persones.

24 de juliol de 2014, Nigèria

A l'estiu de 2014 es va produir un doble atemptat jihadista a Nigèria, on van morir almenys 85 persones a la ciutat de Kaduna, al nord-oest de Nigèria. Va explotar un cotxe bomba al pas d'un comboi en què viatjava l'expresident nigerià i principal líder de l'oposició, Muhammadu Buhari, al costat del clergue islàmic Dahiru Bauchi, conegut per la seva oposició al grup islamista Boko Haram.

La segona explosió es va produir dues hores més tard i a pocs quilòmetres d'on va ocórrer la primera, en una estació d'autobusos.

7 de gener de 2015, París

Els germans Chérif i Saïd Kouachi van entrar a la redacció del setmanari satíric francès 'Charlie Hebdo' i van matar 12 persones, entre elles diversos dibuixants del diari. Els autors van ser abatuts dos dies més tard per la policia després d'haver-se fet forts en una fàbrica. L'atac contra la revista que s'ha convertit en símbol de la llibertat d'expressió el va reivindicar Al-Qaida a la Península Aràbiga.

L'endemà Amedy Culilaby va matar una policia municipal i el dia següent va prendre ostatges en un supermercat jueu a París: quatre ostatges i l'assaltant van morir en entrar la policia. Va assegurar haver actuat en nom de l'Estat Islàmic.

14 de febrer de 2015, Copenhaguen

Pocs dies després de l'atemptat del 7 de gener contra 'Charlie Hebdo', Omar Abdel Hamid va disparar contra els participants en un acte en un centre cultural de Copenhaguen en solidaritat amb les víctimes de la revista satírica francesa, en què participava l'artista suec Lars Vilsk, amenaçat per haver publicat caricatures de Mahoma. Va morir un cineasta i tres agents de policia van resultar ferits.

Unes hores més tard, la matinada del dia 15, hi va haver un tiroteg a prop de la sinagoga de Krystalgade, durant la celebració d'una festa jueva. Va morir un empleat de seguretat que treballava com a voluntari vigilant el temple. El terrorista va ser abatut per la policia en una estació de tren.

14 de novembre de 2015, París

Quan encara no feia un any dels atemptats contra 'Charlie Hebdo', es produïa una massacre encara pitjor. Fins a set atemptats simultanis van provocar 130 morts i més de 300 ferits a París. En un espai de 40 minuts, a partir de les 21.20 h, tres equips de terroristes van atacar diversos punts de la ciutat. Anaven armats amb fusells tipus Kalàixnikov i cinturons explosius idèntics.

Tres homes es van immolar a prop de l'Estadi de França a Saint-Denis, mentre es jugava el partit de les seleccions francesa i alemanya amb 80.000 espectadors. Un vianant va morir i Hollande va ser evacuat de l'estadi. Paral·lelament hi va haver individus armats que van matar a trets 39 persones en diversos bars i restaurants d'una de les zones més cèntriques de la ciutat. Després, un altre suïcida es va immolar davant d'un altre cafè i va causar un ferit greu. El tercer equip va arribar a la sala Bataclan i tres homes armats amb fusells van irrompre en ple concert de rock. Van prendre desenes d'ostatges, però alguns assistents van poder fugir. Les forces especials van assaltar la sala: van matar un dels atacants i els altres dos es van fer explotar. El resultat va ser una massacre amb 89 morts.

Després dels atacs, França va decretar l'estat d'emergència i va reaccionar 48 hores més tard amb un bombardeig "massiu" a la capital de l'Estat Islàmic a Síria, la ciutat de Raqqa.

12 de gener de 2016, Istanbul

El 12 de gener una gran explosió va sacsejar la plaça de Sultanahmet, al centre històric d'Istanbul, molt a prop de Santa Sofia i la Mesquita Blava, la principal zona turística de la ciutat turca. Deu persones van morir a l'explosió, de les quals 8 eren turistes alemanys, i hi va haver almenys 15 ferits, la majoria també alemanys. Les autoritats turques en van responsabilitzar l'Estat Islàmic.

15 de gener de 2016, Indonèsia

A principis d'aquest any, es va produir el primer atemptat de l'Estat Islàmic a Indonèsia. Set persones van morir i una vintena més van resultar ferides en un assalt a trets i amb explosius al centre de Jakarta. L’organització jihadista, que des de fa mesos intenta establir-se al sud-est de l’Àsia i que compta amb centenars de combatents indonesis a Síria i a l’Iraq, va fer així la seva primera acció rellevant a Indonèsia, que feia sis anys que no patia cap atemptat d’islamistes radicals.

31 de gener de 2016, Nigèria

Una setantena de persones van morir el 31 de gener per una massacre, perpetrada pel grup islamista Boko Haram, a Nigèria. Els milicians del grup islamista van obrir foc contra els veïns, van incendiar habitatges i diversos suïcides van detonar explosius enmig de la multitud, segons les forces de seguretat i fonts mèdiques. L'atac es va produir a la comunitat de Dalori, a uns cinc kilòmetres a l'est de Maiduguri, la capital de l'estat de Borno, al nord-est del país.

22 de març de 2016, Brussel·les

Després dels atemptats a París, Brussel·les va decretar l'estat d'emergència, davant d'un "imminent" atac terrorista. En diverses ocasions es van tancar les línies de metro i alguns tramvies. L'exèrcit era present al carrer. Hi havia indicis de risc d'un atemptat similar al de París. També Alemanya va viure situacions de pànic per diversos avisos que van resultar ser una falsa alarma: es va suspendre el partit amistós entre Alemanya i Holanda per una amenaça de bomba a l’estadi, que va haver de ser evacuat de manera ràpida.

Finalment, però, l'atemptat ha arribat aquest dimarts a la capital belga, que es troba en xoc per l'impacte del terrorisme. Tres explosions a l'aeroport internacional de Zaventem i al metro han deixat almenys 34 morts, segons fonts dels bombers de Brussel·les recollides per les agències de comunicació.