Escòcia, sense euro però dins de la UE

Els independentistes escocesos volen la lliura com la seva moneda però sense sortir la UE

Fa anys el Partit Nacional Escocès (SNP) va utilitzar l'eslògan (eslògan és una paraula gaèlica) "Amb la Independència a Europa". La perspectiva de pertànyer a la Unió Europea va donar als nacionalistes escocesos l’ocasió de dir que una Escòcia independent no seria un país aïllat, pobre, en un extrem d’Europa, i sense la seguretat econòmica que té garantida –segons els unionistes– dins del Regne Unit. Pels independentistes, la unió amb la UE va fer la unió –amb Anglaterra – fos redundant.

Però moltes coses han canviat des d'aleshores. L'eurocrisi fa que els independentistes escocesos repensin les relacions polítiques i econòmiques entre Edimburg, Londres i Brussel·les. Un cas és la moneda que utilitzaria Escòcia després de la seva independència. Aquesta és actualment una de les qüestions més difícils per al partit del primer ministre escocès, Alex Salmond.

La qüestió de la futura moneda

La política de l'SNP era que una Escòcia independent utilitzi l’euro. Ja hi ha dues monedes a les illes ja que la gent utilitza la lliura esterlina i l’euro, a una i altra banda de la frontera amb la República d'Irlanda. Però l’exemple d’una Irlanda rescatada és molt aterridor per a molts escocesos que encara estan pensant què votaran al referèndum que el govern escocès vol celebrar la tardor de 2014.

Després de la crisi de 2008 –quan van caure els dos bancs més importants d'Escòcia, l'RBS i l'HBOS– l'SNP va canviar la seva opinió, i ara el govern de Salmond recomana que Escòcia mantingui la lliura esterlina com a moneda oficial quan sigui un país independent. D’aquesta manera, seria el Banc d’Anglaterra el que prendria les decisions sobre la política fiscal i monetària d’Escòcia. És exactament la situació actual, però amb la diferència que els escocesos no estarien representats al parlament del Regne Unit a Westminster.

En les sessions de preguntes al Parlament Escocès, Salmond manté que el Banc d’Anglaterra és independent del govern britànic i, per això, una Escòcia independent podria tenir una cadira a la comissió de Política Monetària del Banc on actualment no hi està representada. Però, el primer ministre escocès –que intervé normalment amb molta tranquil·litat al Parlament de Holyrood– sembla incòmode quan respon aquestes qüestions. I a l’estiu, a l'Edimburgh Book Festival, Gordon Brown –potser l'últim escocès a ser primer ministre al Regne Unit– va dir que, en aquesta situació, Escòcia tindria una relació "colonial" amb el Regne Unit.

La veritat és que l'SNP no volia aquest camó però actualment, l’euro és un actiu tòxic políticament al Regne Unit. Es diu que els escocesos són més oberts a Europa que els anglesos. Els escocesos estan acostumats a un estat plurinacional, cosa que els anglesos –molts que creuen que Gran Bretanya i Anglaterra és el mateix– no en són tan conscients. I els escocesos, que es queixen sovint que al Regne Unit no tenen una moneda única actualment, perquè a Londres no s'accepten els seus bitllets. Però la crisi –i l’actitud agressivament euroescèptica dels diaris de Londres– ha tancat aquesta porta per ara. També els estrategues de l'SNP a Edimburg creuen que seria massa car establir una nova moneda escocesa com Irlanda va fer després de la independència el 1922.

Escòcia, dins o fora de la UE?

Ja vaig escriure que fonts diplomàtiques a Edimburg asseguren que els altres països europeus no posarien cap obstacle a un estat d’Escòcia independent com a membre de la UE, si Edimburg i Londres arriben a un acord. Però els laboristes al Parlament Europeu han utilitzat la llei sobre la llibertat d’informació per demanar al govern d’Edimburg que publiqui l’assessorament jurídic que els funcionaris de Brussel·les li han donat.

El govern escocès ha anat al Court of Session d’Edimburg –el tribunal suprem del país– per aturar la publicació del seus informes, dient que els executius mai els han publicat. Però, per això, els unionistes diuen que l’opinió dels funcionaris europeus està en contra de la posició del govern i que una Escòcia independent no seria automàticament membre de la UE i, si ho arriba a ser, estaria obligada a utilitzar l'euro.

Per molts escocesos, les decisions que es prenguin el 2014 no es fan per la cultura o la democràcia sinó pels diners. La participació dels escocesos al Regne Unit des de 1707 i, després d’això, a l’Imperi Britànic, va ser –com és avui– una decisió pragmàtica. Per a guanyar el vot de 2014, l'SNP ha de persuadir els votants amb l'argument que, malgrat la crisi, tindrien un futur millor amb un estat propi a la Unió Europea, i no com una nació sense estat al Regna Unit.