El rei de Bèlgica nomena Elio Di Rupo nou primer ministre
El monarca també ha validat la llista dels membres del nou executiu, tancant així una crisi política de 540 dies
Brussel·lesDesprés d'un any i mig de crisi política, els belgues ja saben els noms i cognoms de les cares del nou govern. El rei belga, Albert II, ha nomenat aquest dilluns el francòfon Elio Di Rupo nou primer ministre, així com també ha donat el vistiplau a la llista dels membres del nou govern de coalició format per sis partits.
D'aquesta manera, Bèlgica tanca una crisi de desgovern de 540 dies, la més llarga del reialme i del món. Els sis partits s'han repartit 13 ministeris i el càrrec de sis secretaris d'estat, la majoria valons per equilibrar la balança d'un primer ministre francòfon, un fet inèdit al país en els últims 30 anys.
Di Rupo s'ha dirigit al vespre davant d'Albert II després d'haver presentat fa dues setmanes la dimissió al monarca. Ha calgut una prima de risc disparada del deute sobirà i la pèrdua de la triple A perquè Bèlgica desencallés les negociacions i arribés a un acord per formar govern.
El principal canvi de l'executiu sortint dels socialistes flamencs d'Yves Laterme és que el fins ara ministre de Finances, el francòfon liberal Didier Reyners, cedeix el càrrec al flamenc democratacristià Steven Vanackere.
Està previst que dimarts se celebri un debat parlamentari, que acabarà amb una votació dimecres en què es tancarà la crisi política belga, que ha deixat el país sense govern durant 540 dies.
Divisió a parts iguals dels ministeris
Finalment, les dues comunitats lingüístiques de Bèlgica es repartiran a parts iguals els dotze ministeris (si no es té en compte el primer ministre), sis per a francòfons i sis per a flamencs, tot i que aquests últims comptaran a més a més amb quatre de les sis secretaries d'estat.
Aquesta divisió es deu al fet que, constitucionalment, el govern ha d'estar format pel mateix nombre de representants de les dues comunitats, considerant així que el primer ministre és "neutral". Tot i això, per primera vegada en anys, un francòfon liderarà l'executiu, un lloc ocupat normalment per un flamenc, ja que la majoria de la població belga és de parla neerlandesa.
