L'Eurogrup tanca de matinada l'acord sobre el segon rescat de Grècia

Brussel·lesL'Eurogrup ha aprovat de matinada el segon rescat de Grècia. Després de més de 13 hores de negociacions, els ministres d'Economia de la zona euro han acordat finançar un paquet d'ajuda per a Atenes per valor de 130.000 milions d'euros que exigeix una reducció del deute de fins al 120,5% del PIB per a l'any 2020. A més, l'acord preveu que la banca privada assumeixi més pèrdues de les que havia acceptat inicialment.

Els bancs hauran de perdonar a Grècia 100.000 milions d'euros, un 53,5% del valor nominal dels seus bons actuals, tres punts i mig per sobre del que es va pactar a l'octubre. A canvi, Grècia perd sobirania i la troica (la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu) reforçarà "substancialment" la seva tasca a Atenes per controlar-ne la despesa.

"Aquesta nit hem comprovat que 'marató' és realment una paraula grega", ha bromejat el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Olli Rehn, en la roda de premsa posterior a la reunió de Brussel·les. 'In extremis' i a altes hores de la matinada, com ja comença a ser norma en la crisi del deute europeu, els ministres de l'Eurozona han acordat pagar el segon rescat a Grècia. Finalment, l'Eurogrup ha aconseguit negociar una pèrdua més elevada del sector privat, la qual cosa ha permès mantenir les previsions de deute grec per al 2020 properes al 120% del PIB. Durant el cap de setmana, diverses informacions apuntaven que, si no es feien canvis a la proposta de rescat, en vuit anys Grècia se situaria amb un deute del 129% del PIB.

Tenint això present, els ministres europeus haurien pressionat per aconseguir que la banca privada assumeixi més pèrdues. Finalment, els bancs condonaran el 53,5% del valor nominal dels seus bons actuals, cosa que suposa més d'un 70% del seu valor net. La subhasta per la participació voluntària dels bancs en aquest procés s'iniciarà en els propers dies, segons han indicat fonts de Brussel·les. Els membres de l'Eurogrup també han acordat una rebaixa dels tipus d'interès del préstec a Grècia, fet que donarà oxigen a Atenes.

L'acord també preveu que la troica incrementi de forma "substancial" la seva presència a Grècia per supervisar la implementació de les retallades i les reformes exigides pels socis europeus i garantir que s'apliquin "d'acord amb el calendari i del tot". Els ministres de l'euro també han explicat en el seu comunicat que Grècia promourà en els propers dos mesos la introducció a la seva constitució d'un límit de dèficit i deute, com ja va fer l'Estat espanyol.

El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha defensat l'acord i ha indicat que suposa una "ajuda sense precedents" i una "reducció molt significativa del deute". Juncker ha dit que l'acord inclou "esforços significatius del sector públic i privat". El president del Banc Central Europeu, l'italià Mario Draghi, ha definit el pacte com un "molt bon acord". En declaracions a la sortida de la reunió de l'Eurogrup, Draghi ha dit que la implementació dels compromisos de Grècia s'haurà de monitoritzar de prop.

Amb tot, l'acord neix entre dubtes. Un informe secret de la troica alertava que el deute de Grècia podria disparar-se fins al 160% el 2020, una xifra desorbitada i molt lluny tant de les primeres previsions de Brussel·les, del 120%, com del, finalment, 120,5% acordat. D'acord amb l'informe, filtrat durant la nit de dilluns per l'agència Reuters i el diari 'Financial Times', les mateixes mesures d'austeritat aplicades per a Atenes, d'una banda, i els incompliments del país amb algunes reformes, de l'altra, podrien aprofundir la recessió i fer augmentar el deute. De fet, el text apuntava que "una ajuda financera prolongada podria ser necessària" per a Grècia, un eufemisme per dir que el país hel·lè necessitarà més diners europeus en el futur. Segons el text, Grècia hauria de demanar un rescat de 245.000 milions d'euros dels seus socis de la UE si entrés en aquest escenari.