Islàndia escull si vol o no renovar la Constitució
La proposta d'aquesta nova carta magna ha estat elaborada per 25 persones i la col·laboració de ciutadans a través de Facebook i Twitter
BarcelonaA Islàndia voten aquest dissabte a favor o en contra de les sis propostes per a una nova constitució redactada per una comissió governamental.
La Constitució original islandesa és una adaptació de la danesa, que data del 1944. Amb aquest referèndum, els ciutadans islandesos hauran de decidir si volen canviar la constitució o bé prefereixen quedar-se amb la que ja tenen. Amb el gran crac del 2008, quan tots els bancs del país van fer fallida la mateixa setmana, la gent va perdre tota la fe en els partits polítics, en la infraestructura política general i en les institucions governamentals.
El segon intent per reformar la Constitució
Després d'aquestes mobilitzacions pacífiques per exigir canvis en el rumb que Islàndia estava adoptant, aquest és el segon intent per elaborar una Constitució després que el primer, que agrupava 1.000 ciutadans amb l'organització d'un Fòrum Nacional, fracassés.
Una nova proposta 2.0
Més endavant, per tal de seguir treballant en el projecte d'una nova carta magna, es van triar 25 persones d'unes 523 que es van presentar com a voluntàries –hi podia participar tothom excepte parlamentaris, membres del govern, el president de la República i qualsevol persona que estigués involucrada en el procés electoral–. Com que els mateixos islandesos buscaven que la nova Constitució tingués participació ciutadana, s'han creat grups a Facebook i Twitter perquè la població hi pogués dir al seva.
Ara bé, no tothom està d'acord a celebrar aquest referèndum; l'oposició ho considera "antidemocràtic".
Uns president consolidat entre uns polítics volàtils
Aquest juliol els islandesos van reelegir el president Ólafur Ragnar Grímsson per quatre anys més. Si acaba aquest mandat, haurà estat president d'aquest país durant 20 anys. La popularitat d'Ólafur Ragnar Grímsson va ser catapultada per la seva actuació durant la fallida dels bancs del país l'any 2008. De fet, ell va ser qui va sotmetre a votació popular l'assumpció de les indemnitzacions dels ciutadans estrangers que havien invertit en els bancs que van fer fallida.
