Fer front al jihadisme: dos punts de vista

Jordi Ferrerons

“La societat francesa no se sentirà en guerra”

El periodista Jordi Ferrerons és un apassionat de França, on va ser corresponsal de TV3 entre els anys 1995 i 2001. El país ara colpejat pel jihadisme queda retratat a Gracias, Francia, el llibre en què es recullen les seves impressions de què és i cap on va el nostre veí del nord.

Quin impacte tenen els atemptats?

Fan molt de mal. Els francesos van reaccionar amb ràbia i indignació als atemptats del gener. Era un cop contra la llibertat d’expressió, un dels grans principis de la societat francesa. Ara han atemptat contra el cor de la filosofia de vida i els valors francesos: el lleure, la música, el futbol… La reacció aquest cop ha sigut de desemparament, de por, de desorientació. I això és bastant perillós. Quan una societat té por és capaç de cometre els pitjors errors.

¿Poden ajudar Hollande

Ara hi ha eleccions regionals i poden tenir certa influència. Ja ho veurem, els francesos sempre donen sorpreses, podria ser que Hollande recuperés terreny. Va donar una resposta immediata, va mostrar fermesa i va llançar una investigació sense precedents.

I l’impacte a llarg termini?

Hi ha el tema de la integració social, dels molts joves que no se senten francesos. França no ha aconseguit assimilar una gran part de la població, de segona i tercera generació, que són ciutadans francesos de ple dret però no se senten com a tals, senten que França els rebutja.

Quin és l’origen?

Un és la proporció del problema. Pots tenir un sistema digestiu saníssim, però si ingereixes un banquet demencial tindràs problemes per pair-ho. També hi ha factors culturals, i en menor mesura religiosos i identitaris. El mateix discurs unitarista de França no respon a les expectatives d’aquesta part de la població que no acaba de veure per què ha de renunciar als seus orígens.

És una guerra

Crec que la societat francesa no se sentirà en guerra i seria bo que fos així. Això no vol dir que no senti tensió mentre els polítics, les forces de seguretat i els militars lluiten contra una amenaça per la seva seguretat, i la de tot Europa i la seva civilització, malgrat les imperfeccions que té.

Hollande passa així de president a comandant de les forces armades…

En el curt termini, Hollande ha aconseguit esvair aquesta fama de tou que té. S’ha mostrat molt enèrgic, des de la seva primera intervenció, s’ha mostrat com un líder al capdavant d’una nació atacada.

¿Et va recordar Bush

Hollande té molts defectes però és una persona de principis, un demòcrata que val i una persona molt mesurada per damunt de tot, que té una mà dreta molt eficaç que és el seu primer ministre, Manuel Valls, que pot ser clau, per l’experiència que té, en el tema de la integració.

-------------------------------------------------------------------

Alberto Fernández

“La lluita més important avui és dins de l’islam”

L’ambaixador Alberto Fernández ha passat els últims tres anys coordinant el departament del govern dels EUA que combat el terrorisme a les xarxes.

Estem en guerra?

Estem en guerra, però no en el sentit habitual. Però la guerra més important no és entre Occident i l’EI, la lluita més gran en els últims anys és dins de l’islam. L’EI n’és la part més agressiva, però hi ha una pugna ideològica dins el món musulmà àrab sunnita. I res dóna més publicitat a l’EI en aquesta lluita que l’enfrontament amb nosaltres, els “infidels”.

Aquesta lluita l’està guanyant l’EI?

No. Però tot el discurs del món àrab sunnita s’ha mogut cap a la dreta. El que està guanyant o almenys té avantatge al món àrab és l’islamisme. Però no és el mateix islamisme que salafisme o que EI. Hi ha diverses escoles enfrontades. Però, sobre el terreny, de fet, l’EI està perdent.

¿És per això que han canviat d’estratègia i en lloc de centrar-se en el seu “califat” han atacat Europa?

Sí, prefereixen victòries militars, però, com que no en tenen, tot el que cridi l’atenció els va bé. Són els Kardashian de l’islamisme: els encanta que parlin d’ells, bé o malament. Jo els comparo amb dos peixos: són com un eriçó que s’infla per semblar molt més ferotge i gran del que és, i com un tauró, que ha d’anar sempre endavant perquè si para mor.

El seu distintiu és la potent maquinària de propaganda a internet.

És una gran comunitat virtual. La columna és la propaganda de l’EI i, al voltant, una xarxa de voluntaris que difonen i amplifiquen el missatge per convicció, des de nois que posen la bandera negra al seu Twitter fins a gent que organitza campanyes.

¿És més gran aquest ciberexèrcit que el seu exèrcit sobre el terreny?

Ni l’exèrcit sobre el terreny, que deu estar entre 50.000 i 80.000, ni el virtual no són grans. El problema és que és més gran que la contrapart.

Qui és la contrapart?

El problema és saber qui és. El Pròxim Orient no parla amb una sola veu en això, hi ha qui ataca l’EI dient que és un invent dels jueus i els EUA, un discurs gens útil. I a Occident tampoc tenim clar com parlar-ne i diem coses que els ajuden.

Com es combat, doncs?

Cal reduir el seu nombre a les xarxes i augmentar el nostre. Bombardejar per si sol no resol res, però és necessari, igual que la lluita ideològica.

El que ha fet Anonymous

Sí, perquè han atacat el nombre, tancant els seus comptes. No és la fi de l’EI però és un gra de sorra a la lluita.

El cervell de París estava fitxat per la policia. Què ha cervell de Parísfallat

Més encara, era una estrella mediàtica de l’EI! La pregunta és com va entrar a França. I no sé què em preocupa més, que hi entrés com a refugiat o en avió com a turista. La policia té molta informació però saber qui es radicalitzarà és buscar una agulla en un paller: és un procés molt humà.