Mladic aterra a la presó de l'Haia
L'avió serbi que traslladava l'exgeneral serbobosnià des de Belgrad l'ha dut fins a Rotterdam. Un helicòpter ha traslladat Ratko Mladic fins al centre penitenciari de les Nacions Unides a l'Haia, on viurà reclós a l'espera d'un judici
RedaccióL'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic ja és a l'Haia. Un avió serbi l'ha traslladat fins a l'aeroport de Rotterdam i un helicòpter l'ha portat fins al centre penitenciari de les Nacions Unides de Sheveningen, a uns 20 km de la ciutat, on ja passarà aquesta nit després de llegir-li els seus drets i fer-li una revisió mèdica.
S'espera que la primera compareixença de l'exgeneral davant dels jutges es produeixi en el plaç màxim d'una setmana, durant una vista en què Mladic es podria declarar culpable o innocent dels càrrecs que se li imputen.
En el cas que es declari culpable, només s'organitzaria un audiència per a determinar la condemna, mentre que una declaració d'innocència implica l'inici dels preparatius del judici, que en aquest cas podria unir-se a la del lider polític serbobosnià Rodovan Karadzic –detingut el 2008– per la similitud entre les acusacions dels dos inculpats.
A mitja tarda, un comboi de vuit furgons de la policia sèrbia ha abandonat la presó del Tribunal Suprem de Belgrad en què Mladic estava reclòs des de la seva detenció la setmana passada.
Sèrbia dóna llum verda a l'extradició
Mladic ha estat extradit després que la ministra de Justícia sèrbia firmés formalment l'ordre de transferiments aquesta tarda després que el Tribunal Suprem rebutgés el recurs d'apel·lació que va presentar dilluns al vespre via correu electrònic la defensa.
"S'ha rebutjat l'apel·lació i la decisió escrita serà transmesa al ministeri de Justícia durant el dia d'avui", ha dit una portaveu del Tribunal Suprem de Belgrad, Dusica Ristic.
Mladic està acusat de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia pel seu rol durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Mladic presumptament va orquestrar el setge de Sarajevo el 1992, en què van morir unes 10.000 persones, i la massacre de Srebrenica el 1995, en què les tropes serbosnianes van matar almenys 8.500 nois i homes.
