Què comporta la reforma universitària italiana? “Privatització, precarietat i increment de taxes”
Andrea Fumagalli, professor d'economia política de la Universitat de Pavia, una veu molt crítica amb el govern, ens explica els punts bàsics i més controvertits de la reforma universitària italiana. Una llei que està previst que s'aprovi entre avui i demà i que canviarà de dalt a baix l'estructura organitzativa i econòmica de la institució.
Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Quins són els punts principals de la discutida reforma?
“Primer, es redueix el finançament general a tot el sistema universitari en 1.300 milions d'euros en tres anys, aplicant-se la retallada més forta aquest curs 2010 – 2011”.
“Segon, per compensar la manca de finançament, les universitat es poden convertir en fundacions i buscar capital privat. Cal tenir en compte que la majoria de fundacions a Itàlia són bancs. D'altra banda, un mínim de 4 membres de la fundació privada, han de formar part del Consell Administratiu, que passa a ser el màxim òrgan decisiu, per sobre del Senat universitari. La reducció de finançament públic també comporta l'increment de les taxes de matrícula i s'eliminen les beques, mentre s'ofereixen préstecs bancaris als estudiants”.
“Tercer, es reorganitza el cos de professors: desapareix la figura del investigador amb contracte indefinit. Es substitueix per un contracte precari a tres anys, renovable a tres anys més, però que després ja no es pot renovar més. Cal tenir en compte que el 50% dels treballadors de les universitats italianes tenen contractes temporals o de pràctiques, per tant precaris.”
Quines poden ser les conseqüències més obvies i ràpides de la reforma?
La manca de finançament farà que les facultats d'humanitats amb menys demana o més crítiques tanquin i el programa educatiu o de recerca de tota la comunitat dependrà de la línia política dels inversors.
Malgrat les manifestacions massives d'estudiants, la reforma està a punt de ser aprovada... què ha passat?
D'es d'un punt de vista crític, no s'ha sabut implicar els treballadors precaris a la protesta. Potser de cara al futur caldrà vincular les demandes i les condicions dels estudiants amb les dels treballadors i de la precarietat laboral, perquè són les mateixes.
