Els líders de la UE estudien mesures contra Rússia per la crisi a Crimea

Brussel·lesEls líders de la Unió Europea estudien aquest dijous si imposar mesures contra Rússia pel seu desplegament militar a Crimea, Ucraïna. Els caps d'estat i de govern de la UE participen en una reunió extraordinària a Brussel·les per valorar la resposta a la crisis.

"Hem d'enviar un missatge clar al govern rus que el que ha passat és inacceptable, i tindrà conseqüències. Si pren més accions, serà encara més inacceptable i tindrà més conseqüències", ha advertit el primer ministre britànic, David Cameron.

Hollande ha admès que sobre la taula hi ha "l'eventual ús de sancions", però aquesta possibilitat dels resultats "de les converses diplomàtiques", segons Angela Merkel.

A l'entrada de la reunió, el primer ministre britànic ha dit que els líders dels 28 intentaran "garantir que Rússia i Ucraïna parlin entre elles", però alhora demostraran el seu suport a l'actitud adoptada fins ara per Kíev i enviaran "un missatge molt clar" de rebuig a les accions de Moscou.

El president francès, François Hollande, ha destacat que els 28 intentaran fer "la màxima pressió" perquè Rússia s'impliqui en un procés de rebaixa de les tensions i s'assegui a dialogar amb les autoritats interines d'Ucraïna. "Entre les pressions hi ha l'eventual ús de sancions", ha admès Hollande, que tot i així ha remarcat que la prioritat és "obrir la via del diàleg".

Hollande ha fet una crida a tots els estats europeus perquè ofereixin una resposta conjunta a la crisi de Crimea. "Si Europa està unida serà útil per contribuir a la solució", ha destacat el líder francès, que creu que per ser "eficaços" els 28 han de "parlar amb la mateix determinació i el mateix objectiu".

La cancellera alemanya, Angela Merkel, també ha titllat "d'inacceptables" les accions de Rússia a Crimea, i ha admès que es poden valorar les sancions. Amb tot, ha avisat que aquesta possibilitat "depèn de les converses diplomàtiques" que hi ha en marxa per resoldre la tensió entre Kíev i Moscou.

La por de Lituània

El resultat de la cimera, però, dependrà de si els líders dels 28 són capaços d'arribar a un posicionament comú. Els estats més propers a Ucraïna i Rússia dins de la UE, com Polònia o Lituània, promouen una resposta contundent de Brussel·les, tot i que d'altres països volen evitar una confrontació amb Moscou, especialment pels seus vincles comercials i energètics. La presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, ha lamentat que la UE "encara no entén què està passant" i ha agraït les reaccions que, en canvi, estan tenint l'OTAN i els Estats Units.

"Europa ha d'entendre que és un tema seriós", ha alertat la líder lituana, que considera que Rússia vol "redibuixar les fronteres" que es van estipular després de la Segona Guerra Mundial i la fi de l'URSS. "Ho sentim en la nostra pròpia pell, són els nostres veïns, i la zona està esdevenint insegura", ha lamentat.

Segons Grybauskaite, Rússia està "amenaçant tota Europa" amb moviment al mar Bàltic i és "imprevisible". La presidenta lituana ha exigit la imposició de sancions que, en canvi, altres estats com Alemanya condicionen als resultats de les "negociacions diplomàtiques".

El govern interí d'Ucraïna participa en la trobada

El primer ministre interí d'Ucraïna, Arseni Iatseniuk, també participa aquest dijous a la reunió de caps d'estat i de govern de la UE. En declaracions a la premsa des de Kíev, abans de la trobada, ha assegurat que buscarà una solució política a la crisi però que "depèn de Rússia".

Iatseniuk és a Brussel·les després que la Comissió Europea hagi proposat un paquet d'ajuda d'11.000 milions d'euros pel govern ucraïnès, que té una molt mala situació econòmica.