L'últim advertiment de Londres a Escòcia: “Us quedareu sense la BBC”

La ministra britànica de Cultura afirma que un 'sí' en el referèndum implicaria la suspensió de les emissions al nou estat

Si hi ha una institució que els britànics valoren (i odien, sobre tot els més conservadors) és la BBC, una televisió i ràdio públiques de qualitat que els espectadors paguen amb un impost anual i a la qual és refereixen com 'la tieta'. Però aquesta valorada institució és de tots els britànics o només dels habitants del Regne Unit? La pregunta se la fan aquest dimecres molts escocesos, que han estat amenaçats amb perdre la prestigiosa i icònica emissora si voten a favor de la independència.

Primer va ser la Unió Europea, després la lliura esterlina, i ara la BBC. Una altra element de la vida quotidiana dels britànics podria desaparèixer d'Escòcia si els seus habitants decideixen independitzar-se de la resta del Regne Unit. Aquesta és, si més no, l'advertiment que aquest dimecres ha deixat anar la ministra britànica de Cultura, Maria Miller. Segons Miller, el vot pel "sí" a la independència és també un vot a favor d'abandonar les institucions del Regne Unit, inclosa la BBC, que ha qualificat com una de "les nostres joies de la corona".

El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha assegurat que té la intenció de crear un nou mitjà de radiodifusió per a Escòcia. Segons el govern escocès el 2016 la BBC recaptaria 320 milions de lliures (384 milions d'euros) gràcies a la taxa que paguen les llars escocesos que tenen televisió. Edimburg faria servir aquests diners per finançar la creació d'un nou Servei Escocès de Radiodifusió. No obstant això, Salmond ha proposat que les cadenes BBC1 i BBC2 es puguin veure també en una Escòcia independent, així com les diferents emissores de ràdio de la corporació. La BBC té un canal de televisió i una emissora de ràdios específiques per a Escòcia, BBC Alba, que emeten en gaèlic escocès.

A més de la BBC, el govern britànic ha indicat que Escòcia no podrà conservar la lliura esterlina i ha alertat sobre les dificultats que tindrà la nació per negociar el seu ingrés com a nou estat membre de la Unió Europea.

Més continguts de