Internacional 11/01/2013

Els txecs escullen president per primera vegada amb sufragi directe

Després d'una campanya força polèmica, els que tenen més opcions són dos ex primers ministres: Zeman, amb un 25% d'intenció de vot, i Fisher, amb el 20%, segons els sondejos

Agències
3 min
El pintor, compositor i candidat a la presidència txeca, Vladímir Franz

PragaEls prop de 15.000 col·legis electorals de la República Txeca han obert les portes aquest divendres perquè els ciutadans escullin, per primera vegada per sufragi directe, el nou president. Els col·legis tancaran a les deu del vespre i aquest dissabte, els prop de 8,4 milions de txecs amb dret al vot i que encara no hagin dipositat la seva papereta podran fer-ho des de les vuit del matí fins a les dues del migdia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els txecs que viuen a l'estranger també podran votar en 102 ciutats de tot el món, i els primers a dipositar la papereta seran els d'Oceania i el Pròxim Orient.

A aquests comicis s'hi presenten nou candidats, entre els quals hi ha quatre polítics en actiu i tres dones. Els dos ex primers ministres, el socialdemòcrata Milos Zeman, de 68 anys, i el tecnòcrata Jan Fisher, de 62, han liderat les enquestes d'intenció de vot, per davant de l'actual ministre d'Afers Exteriors, Karel Schwarzenberg, i el pintor i compositor Vladímir Franz, conegut pels tatuatges que li cobreixen gairebé tot el cos.

En cas que cap d'ells obtingui la majoria absoluta dels vots vàlids emesos, hi haurà una segona volta d'aquí a dues setmanes.

Eleccions amb polèmica

Els dos ex primers ministres són els candidats amb més opcions de convertir-se en el nou cap d'estat txec després de la polèmica que hi ha hagut al voltant de la polèmica campanya i les desqualificacions personals.

Zeman va liderar el partit socialdemòcrata fa un temps i Fisher és un expert en estadística tot i que no va tenir la primera experiència política fins al 2009, quan va ser col·locat al capdavant d'un govern de tecnòcrates enmig d'una profunda crisi política. Zeman compta ara per ara amb un 25% dels vots segons un sondeig, mentre que Fisher en tindria un 20%, tot i que en la recta final de la campanya ha llençat missatges polítics farcits d'acusacions personals, en què s'ha qüestionat el finançament de la seva pròpia campanya.

Aquesta campanya també ha estat mercada pel rebuig de la candidatura del senador Tomio Okamura per part del Tribunal Constitucional, que va veure irregularitats durant la recollida de les 50.000 firmes exigides per avalar una aspirant. Okamura no va ser l'únic candidat rebutjat: darrere seu en van caure deu més.

Els altres aspirants, concretament tres, tenen el suport segons els sondejos d'aproximadament al voltant del 10%. Els últims quatre, pràcticament no tenen opcions, segons els sondejos.

Klaus deixa en llibertat 7.000 persones que van cometre delictes lleus

L'altra gran polèmica de la campanya té com a protagonista el president sortint: Vaclav Klaus. Klaus, que culmina el segon mandat, va anunciar en el missatge d'Any Nou una amnistia parcial que afecta un terç de la població carcerària.

El perdó presidencial ha deixat en llibertat unes 7.000 persones que van cometre delictes lleus i ha arxivat causes que duraven més de vuit anys, la majoria relatives a fraus econòmics elevats. Els detractors del cap d'estat l'han acusat que l'amnistia afavoreix processats o condemnats en casos de corrupció i per delictes econòmics seriosos.

Klaus, però, ha rebutjat les crítiques com un atac a la seva persona i a la seva visió política per part dels que tenen por de que segueixi actiu en la vida pública. El mateix president del Tribunal Constitucional, Pavel Ritxestki, ha declarat aquest divendres que el decret d'amnistia ha estat "obra d'aficionats", per no haver-se consultat abans amb experts del ministeri de Justícia per avaluar-ne l'abast.

Aquest divendres es tanca la campanya de les eleccions, durant la nit, però tots els candidats es veuran les cares en l'últim debat televisiu.

stats