Internacional 23/11/2012

El fracàs de la Cimera Europea, en 5 punts

Els líders de la Unió Europea fracassen a l'hora de consensuar el pressupost comunitari per als anys 2014-2020, i preveuen una altra reunió a principis de l'any que ve per poder arribar a un acord

Anna Solé Sans
2 min
El president del Consell Europeu, Van Rompuy, durant la cimera. EFE

BarcelonaDivergències entre els governs

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les posicions entre els governs de la Unió Europea estaven tan allunyades que en un moment de la reunió hi havia 11 caps d'estat o de govern dels Vint-i-set reunits que estaven disposats a vetar l'acord. Davant d'aquest fracàs, la cancellera Angela Merkel i el president del Consell, Herman van Rompuy, han optat per deixar la discussió per a més endavant. El primer ministre britànic, David Cameron, –el líder que ha mantingut les posicions més dures de tota la reunió– ha exigit aplicar una tisorada contundent a les despeses comunitàries amb l'argument que la Unió Europea ha de seguir la mateixa austeritat que exigeix als seus estats membres. "No podem augmentar el pressupost a la UE quan l'estem rebaixant a casa", ha dit el primer ministre en una roda de premsa en acabar la cimera, al mateix temps que ha assegurat que treballarà per arribar a un acord, "però no a qualsevol preu".

França i Polònia, unides

L'últim esborrany pressupostari, proposat pel president del Consell Europeu, Van Rompuy, xifra els comptes comunitaris per als pròxims set anys en 973.000 milions d'euros, 80.000 milions menys que els proposats inicialment per la Comissió Europea i que Van Rompuy haurà de tornar a modificar fins a convèncer els partidaris de retallades més extremes. França i Polònia, però, s'han mostrat inamovibles a l'hora de defensar les ajudes a l'agricultura, i els fons de cohesió per a les regions menys desenvolupades. Els dos països han fet un front comú i han liderat els governs que es neguen a acceptar una tisorada tan contundent.

Merkel, positiva però sense mullar-se

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat que hi ha "potencial" per arribar a un acord de cara a l'any que ve. Tot i això, ha declinat pronunciar-se sobre si es troba més a prop de Cameron i del nucli dur dels partidaris d'aplicar la tisorada (Holanda, Dinamarca, Suècia i Finlàndia) o del president francès, François Hollande, que ha demanat suavitzar l'impacte de les retallades, principalment en l'àmbit agrícola.

Objectiu, els funcionaris europeus

Fonts diplomàtiques comunitàries han apuntat que "perquè hi hagi un acord hi haurà d'haver una retallada addicional a la quantitat total del pressupost, i en el capítol específic de les despeses administratives". Aquesta és una de les condicions imprescindibles per a David Cameron, que ha fet dels atacs als salaris dels funcionaris de Brussel·les un dels seus arguments contra la despesa comunitària. Tot i això, el capítol de despeses administratives només s'emporta un 6% del total del pressupost comunitari.

L'aportació de Rajoy

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha apuntat al front que es nega a retallar dràsticament les ajudes agrícoles. Espanya, França i Irlanda han aconseguit que Van Rompuy es faci una mica enrere en la tisorada i proposi, finalment, una rebaixa menor del capítol de la política agrària comuna. Rajoy ha subratllat que Espanya sortia de la cimera amb "més bona posició de la que hi va entrar".

stats