PARÍS, LA RESPOSTA ALS ATACS

Els EUA i la inacabable guerra contra el terrorisme

La irrupció de l’Estat Islàmic i els atacs de París reediten la retòrica de Bush del 2001

Des de l’inici de la seva presidència, Barack Obama ha intentat acabar sense èxit amb la guerra contra el terrorisme proclamada pel seu predecessor, George W. Bush, dies després dels atacs de l’11 de setembre del 2001. La retirada de tropes de l’Iraq (2011), l’anunci de la sortida del seu país de l’Afganistan (2013) i la mort d’Ossama bin Laden a mans de soldats nord-americans (2011) són algunes de les decisions que va prendre per assolir aquest objectiu.

El seu govern va deixar d’utilitzar la frase “guerra contra el terror” i va repudiar la tortura com a eina per lluitar contra el terrorisme, però va continuar algunes de les polítiques en aquesta matèria del president Bush. Una de les més visibles -que no només va mantenir sinó que va estendre-és l’ús de drons per matar sospitosos de terrorisme al Iemen, Somàlia i el Pakistan.

Obama va anunciar, fins i tot, la fi de la “guerra global contra el terror” el maig del 2013. “El nostre esforç sistemàtic per desmantellar organitzacions terroristes ha de continuar. Però aquesta guerra, com totes les guerres, ha d’acabar”, va dir.

Noves intervencions militars

La irrupció de l’organització jihadista Estat Islàmic (EI) l’estiu del 2014 a Síria i l’Iraq va obligar el president nord-americà a replantejar la seva estratègia al Pròxim Orient. Malgrat que s’oposen a enviar altre cop tropes a la zona, els Estats Units lideren ara una coalició internacional que bombardeja posicions jihadistes. A més, tenen 3.500 assessors militars a l’Iraq i 300 a Síria per ajudar els seus aliats locals en la lluita contra l’EI.

D’altra banda, Obama ha decidit mantenir els 9.800 soldats que hi ha a l’Afganistan per frenar els avanços dels talibans. Aquest altre front que creia tancat també es resisteix.

Així, 14 anys després de la declaració de “guerra contra el terror” de Bush, la situació a la regió ha canviat, però l’amenaça terrorista es manté. Els Estats Units continuen empantanegats en les intervencions militars iniciades després dels atacs de l’11-S. L’octubre del 2001 el llavors president republicà va ordenar la invasió de l’Afganistan per enderrocar el règim talibà, a qui acusava de protegir els terroristes que havien orquestrat els atemptats contra les Torres Bessones. I, dos anys més tard, va declarar la guerra contra l’Iraq de Saddam Hussein, tot i que aquest país no tenia cap relació amb els atacs.

Les dues guerres es van allargar molt més del que el govern de Bush havia previst. I els seus efectes han sigut, per a molts analistes, l’origen de l’auge de nous grups terroristes com l’Estat Islàmic.

Una reacció precipitada

Els atacs a París de la setmana passada, però també l’atemptat a Beirut i l’acte terrorista contra un avió rus al Sinaí, han renovat els aires bèl·lics que es respiraven poc després de l’11-S. La declaració d’una guerra contra el jihadisme del president francès, François Hollande, no només ha recordat la de Bush, sinó que ha obert un debat sobre quina ha de ser l’estratègia per combatre l’Estat Islàmic.

Aquests atacs poden generar una resposta ràpida, una reacció militar precipitada, que seria “l’equivocada”, segons Larry Goodson, professor d’estudis del Pròxim Orient de la universitat militar de Carlisle, a l’estat de Pennsilvània. “[La lluita contra el terrorisme] serà llarga i lenta. El pròxim president o presidenta haurà d’utilitzar la diplomàcia i les ajudes econòmiques, a més de les operacions militars”.

Matthew Wallin, expert en temes de seguretat del think tank American Security Project, també creu que s’ha d’actuar amb cautela. “Una invasió militar, una ocupació o un seguit d’atacs aeris, que no tenen un pla d’estabilització de la zona un cop el conflicte militar hagi acabat, són una pèrdua de sang i diners”, adverteix.

Quan Obama era un jove senador d’Illinois es va oposar a la Guerra de l’Iraq. Una oposició que el va ajudar a impulsar la seva candidatura presidencial del 2008. Per a ell, la guerra bona, la necessària i justificada, era la de l’Afganistan. La intervenció a l’Iraq havia desviat els esforços militars del combat contra la xarxa d’Al-Qaida, que era, segons ell, el principal enemic a batre.

Per això, la seva estratègia es va concentrar en atacs amb avions no tripulats contra aquesta organització al Pakistan, en diversos països del Pròxim Orient i al nord d’Àfrica. Aquestes operacions van ser molt polèmiques i criticades per associacions de drets humans, ja que van provocar la mort de milers de civils. El líder nord-americà les ha reduït, però són encara una part important del seu pla per eradicar el terrorisme.

Més continguts de