El president de Flandes alerta que és "perillós" i poc "intel·ligent" que un estat bloquegi el debat territorial

El democratacristià Kris Peeters es declara contrari a la independència de Flandes i considera molt important que les regions puguin participar activament en l'àmbit internacional

El president de Flandes, Kris Peeters, ha explicat aquest dimarts que troba "perillós" i "no gaire intel·ligent" que l'administració central d'un estat bloquegi el debat sobre l'organització territorial d'aquest mateix estat. En un esmorzar de premsa amb periodistes, el democratacristià flamenc ha defensat la descentralització com un instrument bàsic per poder satisfer les necessitats dels ciutadans i ha subratllat la importància que les regions com Flandes o Catalunya puguin participar activament en l'àmbit europeu i internacional.

El ministre-president de Flandes, Kris Peeters (CD&V), és un convençut dels bons resultats del diàleg entre la regió flamenca amb l'estat federal belga. De fet, actualment hi ha un "debat molt intens entre els partits polítics", en el marc de la sisena reforma de la Constitució de Bèlgica, que data del 1970. "Es poden trobar solucions en què hi guanyin totes dues parts [...] i espero que aquest sigui també el cas d'Espanya", afirma.

El democratacristià insisteix que no vol ficar-se en els afers interns de l'estat espanyol, però mostra obertament la seva opinió sobre quina és la millor manera d'organitzar un estat. "En un estat federal, no és gaire intel·ligent bloquejar el debat sobre l'organització de l'estat. No tenir aquest debat és perillós i una llàstima", ha assegurat en un esmorzar de premsa organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), unes paraules refermades després de l'acte en declaracions a l'ACN.

Totes les competències regionals que té Flandes, com l'educació, són també competències fora de les fronteres belgues. Així, la regió té potestat per poder firmar tractats amb tercers països o en institucions internacionals com l'ONU. A més, els ministres de Flandes de Medi Ambient i Pesca assisteixen regularment als consells europeus en aquestes matèries.

Actualment, el govern flamenc negocia amb Bèlgica per poder participar també al consell europeu d'afers generals i a l'Ecofin, la trobada de ministres d'economia dels 27. I és que quan una regió "no té la possibilitat de tenir una veu en l'àmbit europeu, no és possible fer polítiques per als ciutadans que tinguin sentit, ja que tot el que és important es discuteix als fòrums internacionals", ha remarcat Peeters, que defensa una major regionalització a la Unió Europea en els propers anys: "Estic convençut que a Europa les regions seran més importants de cara al 2020 o el 2030".

Flandes "no vol la independència", però sí més competències

Peeters assegura que la majoria de la població flamenca "no vol la independència", però en canvi sí que desitja que el govern de Flandes assumeixi més competències. Aquest és el secret, assegura el president, de l'auge del partit independentista N-VA (Nova Aliança Flamenca), que ha aconseguit vehicular la voluntat d'una bona part de la població que no aspira a la secessió però que en canvi aposta per una major reforma de l'estat federal, amb Suïssa com a model.

Durant la seva visita a Barcelona aquest dimecres, Peeters té previst reunir-se aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Artur Mas, a qui considera "un amic de Flandes". Els dos presidents ja s'han vist en diverses ocasions i s'espera que la trobada serveixi per fer un pas mes en la cooperació entre les dues regions.

Entre els projectes que hi ha sobre la taula, destaca una exposició de Gaudí que es farà a Brussel·les; una conferència sobre el finançament de Catalunya i de Flandes; una conferència sobre logística i activitats portuàries al novembre del 2013; una major col·laboració en cooperació al desenvolupament dels països més desafavorits, i la realització en comú de missions econòmiques a l'exterior.