Europa, dividida per la tisorada comunitària
El Consell Europeu que ha d'aprovar el pressupost 2014-2020 pateix fins a tres retards per culpa de la manca d'acord. Uns estats volen retallar els comptes comunitaris, mentre que d'altres reclamen més inversions
Brussel·lesL'inici de la cimera que els líders comunitaris celebren dijous i divendres a Brussel·les per intentar tancar el pressupost de la UE del període 2014-2020 s'ha posposat fins a tres vegades. L'inici del Consell Europeu, que en principi estava previst a les 15 h, s'ha retardat en un primer moment fins a les 17.30 h i després fins a una hora més tard. Poc després s'avançava un nou retard, que deixava l'inici de la reunió a les 20.30h. Finalment, la trobada començava cap a les nou. Els constants retards eren l'evidència més clara de les dificultats que la Unió està trobant per aprovar un pressupost fortament disputat i amb interessos molt enfrontats entre el que volen els estats que són contribuents nets, i el que volen els que són receptors dels fons europeus.
Els caps d'estat i de govern de la UE són a Brussel·les des del migdia de dijous, i durant tota la tarda han celebrat nombroses reunions bilaterals per acostar posicions sobre el projecte de pressupost, plantejat pel president del Consell Europeu, que és de 973.000 milions d'euros per als pròxims set anys. Una xifra molt elevada, però que significa una reducció de 20.000 milions respecte del pressupost vigent (2007-2013), i 80.000 milions d'euros inferior a la proposta de la Comissió Europea (CE).
El motiu de les discrepàncies és que molts estats han plantejat el contrasentit que representa augmentar el pressupost de la Unió quan tots els estats membres estan retallant els seus respectius pressupostos. La pressió és especialment elevada entre els estats que aporten a la Unió més del que reben, amb unes opinions públiques molt sensibilitzades. Augmentar les contribucions que es fan a Brussel·les, quan s'estan reduint els pressupostos domèstics, és un malson per a primers ministres com el britànic, que temen una reacció adversa dels seus electorats.
Ben diferent és, evidentment, l'opinió dels estats que reben més del que aporten a Brussel·les. I, entre uns i altres, hi ha els tècnics, que no es posen d'acord a l'hora de considerar quin és el camí adequat a seguir. Així, es reprodueixen a nivell europeu els debats sobre si estimular o retallar que es donen a cadascun dels estats. Uns creuen que la UE ha de seguir també la ruta de l'austeritat per sortir de la crisi. Per d'altres, el que ha de fer la Unió és justament augmentar la inversió per estimular l'economia. Així, el debat no és només al voltant de l'eix contribuents/receptors, sinó al voltant de com respondre a la crisi. Estats com Espanya, Itàlia i França rebutgen retallades i advoquen perquè els fons europeus segueixin sufragant les polítiques agràries i de cohesió. A l'altra banda, el Regne Unit, Holanda, Alemanya, Suècia o Finlàndia defensen més austeritat pressupostària.
Acord complicat
Amb posicions tan antagòniques, l'acord no és fàcil, i els retards constants d'aquest dijous abans de seure en una mateixa taula ho demostren. "Cada un defensa els seus interessos, però el consens hauria de ser la perspectiva", ha afirmat en arribar el canceller austríac, Werner Faymann, que ha afegit que "amb tants aturats seria un fracàs no arribar a acord".
Però la crida al consens no ha causat gaire efecte: el primer ministre britànic, David Cameron, s'ha mostrat contundent en arribar i ha avançat que "no hi haurà acord" si no es retalla més el pressupost. El premier ha considerat que la UE "no hauria de ser immune" a la pressió existent a tot Europa "per reduir despeses, ser més eficients i invertir els diners de manera intel·ligent".
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha confirmat que "les posicions estan encara força allunyades" i ha considerat que els comptes comunitaris han de ser "solidaris" però també "rigorosos". Per la seva banda, el president de França, François Hollande, ha assegurat que "si per buscar un compromís a qualsevol preu i abandonar les seves polítiques comunes Europa ha de deixar de banda l'agricultura i ignorar el creixement, no hi estaré d'acord". Hollande ha indicat que el seu país "sempre" té present la necessitat d'estalvi i també que "no cal matar" la política europea.
La tisorada podria satisfer les retallades suplementàries exigides per estats com el Regne Unit, però xoca amb els interessos d'altres delegacions que han advertit que no estan d'acord amb més restriccions, i amb el Parlament Europeu, que ha anunciat que vetarà uns comptes que continguin més rebaixes.
