L’exemple portuguès de Sánchez
Costa ha aconseguit l’impensable: unir l’esquerra durant tres anys i guanyar popularitat
MadridPedro Sánchez es disposava a viatjar a Portugal, al congrés del veí Partit Socialista (PS), quan va explotar la sentència de la Gürtel. Però va girar cua: va desfer les maletes i, per sorpresa, va presentar la moció de censura contra Mariano Rajoy. El primer ministre portuguès, António Costa, va ser un dels primers mandataris a felicitar-lo i a demanar una reunió com més aviat millor per celebrar-ho. La cita es concretarà a partir de la setmana que ve. A Lisboa feia dies que observaven amb esperança el que estava a punt de passar a Madrid. Mentre la resta de mitjans internacionals titulaven amb la marxa de Zinedine Zidane el dia abans que prosperés la moció, els portuguesos ja obrien a tot drap amb el sí del PNB.
Costa ha sigut una de les inspiracions de Sánchez. Dues setmanes després de les eleccions del 21 de desembre del 2015, el líder socialista va viatjar a Portugal per reunir-s’hi i demanar-li consell de com aconseguir governar sense ser la primera força, amb tota l’opinió en contra i l’aliança de partits radicals i comunistes. I és que el primer ministre socialista portuguès ha aconseguit l’impensable: unir l’esquerra durant tres anys -no passava des de la Revolució dels Clavells del 1974- i no deixar de guanyar popularitat.
L’última enquesta, publicada avui, el situa amb un 38% d’intenció de vot, mentre que els seus socis fora del govern es mantenen en un 10% el Bloc d’Esquerres -els aliats de Podem però amb més anys d’existència- i un 7,2% l’històric Partit Comunista. Mentrestant, la dreta -que va aplicar retallades draconianes durant el rescat- se situa a més de 10 punts: amb un 27,8% d’intenció de vot el PSD i un 6,3% el partit més d’extrema dreta, el CDS-PP. Ningú dubta que Costa podrà afrontar amb comoditat la reelecció l’any que ve.
Aliances a la península Ibèrica
Portugal ha fet els deures: és el país de la UE que més ha reduït el dèficit i ja té la taxa d’atur més baixa en 14 anys, del 7,4%. Ara el principal dubte de Costa és si Sánchez se’n sortirà. Més enllà de millorar les relacions bilaterals, els socialistes portuguesos veuen l’arribada del PSOE a la Moncloa com una oportunitat per demostrar a Europa que la socialdemocràcia no està morta i que la seva recuperació ha començat per la península Ibèrica. Així ho explica a l’ARA l’historiador i sociòleg de la Universitat de Lisboa António Costa Pinto, expert en l’impacte de la UE al sud d’Europa.
Costa Pinto fa un balanç molt positiu dels tres anys de geringonça, com els mitjans van batejar l’aliança dels socialistes amb el Bloc i els comunistes. El primer resultat és que a Portugal, per primer cop des de la Revolució, es torna a pensar en la dicotomia dreta/esquerra, quan fins ara els únics que arribaven a aliances eren els conservadors. I els socialistes han aconseguit penjar-se l’etiqueta de l’estabilitat política. Ho han pogut fer, en bona mesura, gràcies als bons vents econòmics a Europa -en ser una ecomonia molt dependent de l’exterior-, cosa que ha permès a Costa complir fil per ratlla amb el programa de govern i desmantellar les mesures austericides.
Tot just arribar al govern portuguès, va aturar la privatització per complet tant de l’empresa pública aèria, la TAP, com també de les xarxes de transport públic de Lisboa i Porto i del banc més gran rescatat, la Caixa Geral de Depósitos. En tres anys ha tornat el sou retallat als funcionaris i ja hi ha l’expectativa que els sous comencin a pujar amb la inflació. El seu govern, igual que el de Sánchez, també va ser emblemàtic. Per primer cop hi havia un primer ministre de pares estrangers -Costa és fill de Goa (Índia)- i situava una ministra negra a la cartera de Justícia. A més, durant l’auge de la crisi migratòria va ser l’únic líder europeu que es va mostrar disposat a acollir més refugiats dels que li atorgava Brussel·les, tot i que la majoria que hi han arribat han acabat marxant per la situació econòmica.
‘Geringonça’ vs. ‘Frankenstein’
Però les diferències entre Espanya i Portugal són moltes. Primer, que els aliats de Costa tenen poc pes parlamentari i no hi ha en joc una crisi territorial. L’altra és la manera d’aterrar al poder. “La geringonça va proposar-se governar durant quatre anys i almenys revertir el que la dreta havia fet. El govern Frankenstein no desitja altra cosa que preparar la campanya electoral al PSOE i governarà amb els pressupostos de Rajoy. Marca tota la diferència que les coses siguin fetes només en nom del poder o també en nom de la política”, assenyalava al setmanari Expresso Daniel Oliveira, un dels fundadors del Bloc. Només el temps dirà fins a quin punt Sánchez seguirà els passos de Costa.
