L’exèrcit nord-americà trenca el silenci i es desmarca de Donald Trump

El president de la Reserva Federal contradiu les prediccions econòmiques de la Casa Blanca

Insisteix en ser el president de "la llei i l'ordre", però a Donald Trump se li estan sublevant els fets. Poques vegades en una presidència tan caòtica com la seva els nord-americans havien percebut tant de descontrol. Segons una enquesta de la NBC i el  Wall Street Journal, el 80% dels votants admet que el país està "fora de control". En el deliri bel·licista amb què el president ha afrontat les protestes després de la mort de George Floyd, ha aconseguit que una institució tan opaca com l'exèrcit obri la boca, incòmoda davant la utilització partidista, o més aviat personalista, d'una institució tan valorada pels ciutadans.

El cap militar de major rang, el general Mark Milley, ha admès aquesta setmana que "va ser un error" participar l'1 de juny en la foto de Trump amb una Bíblia. Per poder dur-la a terme, la Casa Blanca va ordenar dispersar violentament una manifestació pacífica de manera que el president pogués acostar-se a peu a una església propera a la seva residència. "Va crear la percepció que l'exèrcit estava implicat en la política domèstica", va admetre Milley. Va afegir que la seva participació "ha encès un debat nacional sobre el paper de l'exèrcit en la societat civil".

Les del general no són les úniques declaracions de l'estament militar que marquen distància amb el president. Com a resposta a la seva intenció de desplegar l'exèrcit per aplacar les protestes, diversos alts càrrecs han fet públics missatges recordant als soldats que el seu deure és servir la Constitució, la primera esmena de la qual protegeix el dret de manifestació. Fins i tot el Secretari de Defensa, Mark Esper, es va expressar contra el desplegament de tropes en territori nacional. En una entrevista emesa ahir a Fox News, Donald Trump va restar transcendència a una dissensió pública tan excepcional. "Si això és el que senten, està bé", va dir el president. "Tinc bones relacions amb l'exèrcit", va afirmar abans de passar a desglossar tot el que ell diu haver fet per "reconstruir-lo".

L'exèrcit es desmarca de Donald Trump també en la seva lectura del moment. Amb una majoria de ciutadans donant per vàlids els motius per a la protesta al carrer i donant suport al moviment Black Lives Matter [La Vida dels Negres Compta], Milley va admetre en el seu mea culpa que les manifestacions "parlen de segles d'injustícia cap als afroamericans". Una admissió que encara no s'ha sentit en boca de Trump, que dijous va defensar en un acte a Dallas que "no es progressarà" en la lluita contra "la intolerància i els prejudicis" si "s'etiqueta falsament desenes de milions d'americans decents com a racistes o intolerants". Igual que quan el coronavirus va aterrar als Estats Units, Trump va vaticinar que els problemes que han encès el país en les últimes setmanes "se n'aniran ràpidament". De moment els únics afroamericans amb què s'ha reunit aquests dies semblen formar part del 8% de votants negres que van apostar per ell el 2016.

Ni les protestes ni els motius que les van provocar s'han esvaït i tampoc ho ha fet la pandèmia. El país ronda els 115.000 morts, ha superat els 2 milions d'infeccions, més d'una vintena d'estats registren un creixement dels diagnòstics positius i el model de predicció de la Universitat de Washington, referència per a l'equip de treball de la Casa Blanca, situa l'inici de la segona onada a finals de l'estiu, amb al voltant de 170.000 morts a dos mesos de les eleccions. Projeccions poc encoratjadores. Igual que les que va desgranar aquesta setmana també per a l'economia el president de la Reserva Federal, Jerome Powell.

Refredant el triomfalisme econòmic de Trump, Powell va assenyalar que els Estats Units tancaran l'any amb un 9,3% d'atur i que l'economia patirà una contracció del 6,5% del PIB. Donald Trump va reaccionar amb el seu habitual menyspreu cap al president de la Fed. Segons el mandatari, els números de què disposa la Casa Blanca "són molt millors". El republicà insisteix en anticipar que 2021 serà "un dels nostres millors anys", mentre que Powell preveu que els efectes de la pandèmia en l'economia persistiran "en els anys que vindran". Un duel de relats després de la desfeta econòmica descomunal per l'impacte del nou coronavirus. Dijous les borses van semblar creure's més la versió de Powell.

La mala gestió de la crisi econòmica, sanitària i social ha portat Donald Trump a un dels moments de pitjor valoració de la seva presidència. En només un mes la seva popularitat ha caigut 10 punts, segons l'enquestadora Gallup. Només el 39% dels nord-americans aprova la seva feina. Una enquesta electoral de la CNN el situa 14 punts per darrere de Joe Biden a escala nacional. Des de la campanya de Trump van demanar a la cadena una rectificació i una disculpa pública per l'enquesta. Impossible pair com a certs tants mals auguris.