“Van experimentar amb el meu pare perquè matés sense escrúpols”

cineasta belga-xilè

Durant la dictadura d’Augusto Pinochet, el Jorge es va convertir en un experiment dels serveis secrets xilens. Buscaven transformar un jove de 21 anys normal i corrent -i sense afiliació política ni militar- en una eina al servei de la violència i la repressió difosa pel règim: pressionat per tortures i amenaces, volien que matés en contra de la seva voluntat. Després de mesos de calvari, va aconseguir fugir de Xile i va arribar a Europa, on fins ara no havia parlat mai del seu passat. Avui el cineasta Andrés Lübbert, el seu fill, trenca el silenci del Jorge a través del documental El color del Camaleón, en què a partir d’un diàleg entre ells dos surten a la llum aquestes altres conseqüències de la dictadura xilena.

El seu pare va ser víctima de Pinochet.

Més aviat va ser-ne una prova. El règim va voler experimentar amb ell una mena de teràpia psicològica que volia convertir-lo en una persona capaç de matar sense escrúpols. Ell no ho volia fer, però durant aquells mesos de col·laboració forçada, el van extorquir i torturar, i l’amenaçaven de matar la seva família si no complia el que se li demanava.

Ara ho explica en el seu documental. Per què?

Ell no havia parlat mai en públic d’aquella època. El projecte, doncs, neix d’una necessitat personal: volia que el meu pare m’expliqués el seu passat. Jo notava que tenia traumes intensos d’aquells anys, i pensava que si m’hi acostava i en parlàvem el podria ajudar. El diàleg cura les ferides; si no es treu, el mal queda a dins.

Quina és la conclusió principal de l’obra?

Que l’amor és més potent que l’odi. El meu pare va resistir viure cinc mesos dins d’aquell infern gràcies a l’amor pels seus pares. No podia trair la imatge amorosa que en tenien els seus pares i per això necessitava escapar-se. I ho va fer.

I de la dictadura?

El documental també és una denúncia del règim, però des d’un enfocament personal. És molt important conservar la memòria i explicar-la per evitar repetir més errors del passat. També per recordar les persones que van ser-ne víctimes. Malgrat això, la història és cíclica, i les dictadures i les seves conseqüències continuen tenint lloc al nostre món.

Més continguts de