Wikileaks
Internacional 07/12/2010

Una extradició als EUA complicada

Si extradeixen Julian Assange a Suècia, els Estats Units ho tenen més fàcil per reclamar-lo. Però hi ha encara severes dificultats jurídiques per poder fer efectiu el seu trasllat

Redacció
2 min
Assange

BarcelonaJulian Assange s'enfronta a dos escenaris ben diferents. Si acaba jutjat per les autoritats sueques, ho farà per uns delictes sexuals i difícilment tindrà conseqüències de gran abast. Però si els Estats Units aconsegueixen asseure'l davant dels seus tribunals, les implicacions per al fundador de Wikileaks poden ser més greus. El problema –com a mínim per a Assange– és que si la policia del Regne Unit finalment el porta davant les autoritats sueques, els EUA podrien fer valer un tractat bilateral de 1960 per demanar-ne l'extradició, firmat per “incrementar l'eficàcia de la cooperació dels dos països en matèria de repressió de crims”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquesta possibilitat, però, toparia amb diversos obstacles. En primer lloc, alguns dels delictes pels quals Estats Units vol jutjar Assange no estan reconeguts com a tals per les lleis sueques. I en la majoria de casos ni tan sols han estat comesos dins del territori americà (per bé que la justícia dels EUA es considera legitimada per perseguir alguns delictes tecnològics comesos en qualsevol part del món). En segon lloc, es poden presentar conflictes perquè són diversos els països que demanen jutjar Assange i no està clar a quin d'ells hauria de ser extradit: a Austràlia, per exemple, també té investigacions obertes. Finalment, tant les autoritats judicials sueques com les britàniques poden aturar els processos d'extradició si consideren que s'està perseguint l'acusat per motius polítics.

La Interpol podria haver aturat la cerca

De fet, la Interpol també podria haver aturat la cerca de Julian Assange si hagués considerat que estava sent objecte d'una persecució de caràcter polític. Hi ha un precedent recent, en aquest sentit, en el marc del cop d'estat a Hondures. Les autoritats judicials del país americà van trametre una ordre de cerca a la Interpol que aquesta organització es va negar a tramitar. El comunicat que n'exposava els motius deixava clar que “la petició contravé l'article 3 de l'Estatut de la Interpol, segons el qual està estrictament prohibit per aquesta organització participar en cap intervenció o activitat de caràcter polític, militar, religiós o racial”.

stats