Va fallar l'FBI a Orlando?

Washingtonprocés diarirepetitiuFBIanalitzen informes classificats sobre ciutadans nord-americansI després de tancar un cas, es passa a un altre.terrorisme

La massacre d'Orlano, en què van morir 49 persones, ha posat en el focus aquest procés aparentment rutinari. Durant 10 mesos, l'FBI va investigar l'assaltant, Omar Mateen, però van tancar la investigació després de seguir els procediments habituals en aquests casos. Els supervisors de l'agència van aprovar la decisió. I les altes instàncies a Washington, que poden revertir qualsevol pas, van rebre la notificació oportuna.

Tothom coincideix que no hi havia res particularment remarcable en aquell cas i aquella decisió, fins diumenge passat.

Aquest dimarts, l'FBI ha examinat l'ordinador de l'atacant, per determinar què en sabia la seva dona abans de la massacre. La fiscalia ha promès una investigació exhaustiva que vol abordar "si hi ha lliçons que podem aprendre del cas per evitar una nova tragèdia". El mateix que va passar després de l'atemptat a la marató de Boston el 2013 o el tiroteig de Garland, Texas, l'any passat, casos en què el comportament de l'autor havia estat prou alarmant per atreure l'atenció de l'FBI, però que no van acabar de detenir-lo a temps.

La resposta, en part, ve de l'estratègia del "See something, say something" ["Si veu alguna cosa, digues alguna cosa"] que impera als EUA. Així és com milers de pistes antiterroristes arriben cada any a l'FBI. Algunes són bones. D'altres provenen d'excònjuges, persones amb ganes de revenja o individus que, senzillament, volen llançar sospites sobre els àrabs-americans.

Milers d'investigacions s'obren i es tanquen. Ara mateix, segons les autoritats policials, l'FBI està investigant 1.000 potencials "extremistes radicalitzats als EUA", molts dels quals tenen vinculació o estan inspirats per l'Estat Islàmic. Entre 50 i 100 d'aquests casos tenen la més alta prioritat.

Les agències d'intel·ligència a Europa o al Pròxim Orient afronten un repte similar, especialment des del sorgiment de l'Estat Islàmic (EI). Però als Estats Units, els nord-americans gaudeixen de la protecció especial que dóna als seus ciutadans la primera i segona esmena de la Constitució. Criticar, o fins i tot odiar, pel govern nord-americà no és un crim. Tampoc ho és declarar el suport a l'Estat Islàmic o comprar una arma de foc.

"Crec que l'FBI afronta un repte molt difícil, ja que l'assaltant d'Orlando respon especialment al perfil d'un 'llop solitari'", assegura Caroline Fredrickson, presidenta de l'American Constitution Society, un organisme tradicionalment crític amb l'agència. "Era un ciutadà nord-americà nascut als Estats Units. Les autoritats havien estat treballant sobre el seu cas, per determinar què més es podria fer".

Aquest dilema no és nou, però s'ha aguditzat en els últims anys. Durant anys, després dels atemptats del 2001 contra el World Trade Center i el Pentàgon, l'FBI s'aprofitava de la rígida jerarquia d'Al-Qaida per saber què pensaven en els seus líders, en què treballaven les seves cèl·lules terroristes i on podria ser el següent atemptat.

Però ara, l'Estat Islàmic anima qualsevol a prendre les armes en el seu nom. Els viatges i l'entrenament són innecessaris. Els agents anti-terroristes més veterans fan notar que la diferència entre l'últim tiroteig en una escola o l'últim atemptat terrorista és només que l'atacant ha declarat actuar en nom de l'Estat Islàmic, encara que no tingui cap lligam amb aquest grup.

Prevenir aquests atacs és una missió totalment diferent, diu James W. McJunkin, un ex alt càrrec de l'FBI que va portar casos antiterroristes relacionats amb Al-Qaida durant anys. "En la lluita contra el terrorisme és l'equivalent a 'Com ho farem per evitar que algú robi una ampolla de licor d'un supermercat?', un repte ingent, conclou.

El cas d'Omar Mateen, el terrorista d'Orlando, sembla que va ser motivat per una barreja de radicalització violenta i odi pel col·lectiu de gais i lesbianes. El que va passar tot just es comença a dibuixar, i encara hi ha moltes incògnites obertes.