Manifestació a Washington en record de Berta Cáceres, activista ambientalista assassinada a Hondures

AMÈRICA LLATINA

La família de Berta Cáceres viu sota amenaça 4 anys després de l’assassinat

La mare, la filla i el germà de l’activista ambiental han de tenir protecció policial

Manifestació a Washington en record de Berta Cáceres, activista ambientalista assassinada a Hondures / JAHI CHIKWENDIU / GETTY

Una patrulla de la policia nacional d’Hondures es passa dia i nit davant la casa d’ Austra Bertha Flores, mare de l’ambientalista Berta Cáceres, que va ser assassinada a trets el 2 de març del 2016 a La Esperanza. Als seus 87 anys, Flores no pot sortir al carrer sense ser escortada per agents policials, com el seu fill, el germà de l’activista, Gustavo Cáceres. Als afores d’aquest municipi, a 190 quilòmetres de Tegucigalpa, hi descansen les restes mortals de Cáceres, la tomba de la qual el seu germà visita acompanyat de tres policies amb armes llargues, que el segueixen en un altre vehicle. A l’arribar al cementiri, els agents se situen a pocs metres del sepulcre, decorat amb un acolorit mosaic amb la cara somrient de l’assassinada. Després d’abandonar el cementiri, Gustavo Cáceres es dirigeix a una cafeteria. Els agents es queden a fora de l’establiment per evitar que la seva vida corri la mateixa sort que la de la seva germana.

Assassinada una activista indigenista i ambientalista a Hondures

Aquest és el preu per exigir justícia per a qui va fundar el 1995 el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), que va lluitar contra el projecte hidroelèctric Agua Zarca, aprovat pel govern establert després del cop d’estat del 2009 contra Manuel Zelaya. Berta Cáceres va pagar amb la seva vida haver paralitzat la concessió atorgada durant 20 anys del riu Gualcarque, sagrat per a la comunitat lenca, el principal grup indígena d’Hondures, al qual ella pertanyia. La seva oposició a aquesta infraestructura no va agradar gens a Roberto David Castillo, president executiu de l’empresa Desarrollos Energéticos SA (DESA), l’encarregada del projecte hidroelèctric. Castillo va ser detingut el març del 2018 i està pendent de judici per ser, segons la investigació judicial, qui va proporcionar la logística i altres recursos a un dels autors materials del crim.

L’assassinat de Berta Cáceres, al descobert

Fins ara hi ha set persones empresonades, quatre condemnades a 50 anys de presó i tres a 30 anys, entre les quals els sicaris que van acabar amb la vida de l’ambientalista. Però la mare de Berta Cáceres considera que el crim “encara està en la impunitat”. Flores explica a l’ARA que en aquests quatre anys la família “no ha parat de fer denúncies i de demanar suport a tots els pobles del món per pressionar aquest govern dictatorial de Juan Orlando Hernández i així és com s’ha aconseguit almenys que els set botxins ja estiguin presos”. Tot i això, afegeix: “Falten els autors intel·lectuals. Per això continuem lluitant, per demanar que es faci justícia contra els que van ordenar i van pagar perquè l’assassinessin”.

Condemna per l'assassinat de l'activista Berta Cáceres

En aquest sentit, insisteix que els autors intel·lectuals “gaudeixen d’impunitat, i no ens en podem refiar, ens pot passar alguna cosa”. “Seria molt terrible que hi hagués un altre assassinat tan espantós com el de la Berta”, assegura Austra Bertha Flores. Tant ella com la seva filla tenien la “preocupació” que en qualsevol moment la matarien, perquè “la seguien i a mitjanit passaven per casa vehicles de luxe que no portaven placa”. “Així va començar la persecució contra ella. Fins que van aconseguir fer-la callar perquè no continués batallant en defensa de la mare terra”.

“Berta Cáceres no ha mort, s’ha multiplicat”

Una de les filles de l’activista assassinada, Laura Zúñiga, de 27 anys, segueix la lluita de la seva mare sense seguretat, tot i que “les amenaces continuen”. “És una cosa que una ha d’assumir quan decideix enfrontar-se als assassins d’una companya, que és la nostra mare. Les amenaces no són només contra nosaltres, també contra altres companys”, detalla. Així, indica que “hem tingut diferents atemptats i atacs a companys de la COPINH”. I afegeix: “No s’ha desarmat l’estructura criminal que va atemptar contra la meva mare”. Zúñiga apunta cap a la família Atala, els socis majoritaris de l’empresa DESA.

La jove denuncia que el govern hondureny “ha promogut aquesta persecució per seguir imposant l’extractivisme, la militarització i l’espoli del nostre territori”. Mentrestant, la societat no oblida la lluita de l’ambientalista i a les parets de diverses ciutats encara hi ha pintades que proclamen “ Berta vive ”.