Les farmacèutiques fan xantatge al president de Mèxic

Ciutat de MèxicCatorze anys en llista d’espera per entrar a quiròfan podrien no acabar servint de res. Poc s’imaginava Guadalupe Reyes que, després d’aconseguir el trasplantament de ronyó, el 2016, començaria l’angoixa de no saber si cada mes tindria els medicaments que li demanava la cirurgia. I no s’ho imaginava perquè, com a afiliada a la seguretat social que és, la farmàcia de l’hospital públic on es tracta hauria de proporcionar-li els fàrmacs gratuïtament. Però l’any passat va haver de recórrer sis vegades -una per mes- a un grup de suport de WhatsApp per aconseguir Tacrolimús, el medicament indispensable perquè el seu organisme no rebutgi el trasplantament.

Com aquesta capitalina de 31 anys, altres afiliats a la sanitat pública mexicana s’intercanvien o es donen els medicaments a través de xarxes socials quan a les farmàcies dels centres públics no n’hi ha. També hi ha l’opció de les farmàcies privades o el mercat negre, però a la Guadalupe una capsa de pastilles d’un mil·ligram no li arriba als 30 dies, cadascuna val uns 150 euros i ella en cobra 190 al mes.

El Tacrolimús és el tercer medicament que s’ha subministrat menys segons l’informe No al robatori de medicines : Primer Informe sobre el desproveïment de medicaments, del maig al setembre del 2019, elaborat per l’organització civil Nosotrxs. Les dades surten d’una plataforma de denúncia que aquesta associació va crear amb altres entitats a mitjans del 2019 per garantir l’anonimat als pacients dels sistemes de la seguretat social mexicana que volen denunciar la falta de medicaments sense represàlies.

La iniciativa va néixer de la guerra iniciada el 2019 pel president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, contra la corrupció en la compra de medicaments de la sanitat pública i contra els preus oligopòlics dels distribuïdors. “¿Sabeu quant destinava el govern a la compra de medecines? 80.000 milions de pesos [uns 3.810 milions d’euros], i malgrat això als centres de salut i als hospitals no hi havia medicaments perquè els polítics robaven els diners”, denunciava en una conferència l’1 de febrer.

L’estratègia del govern consistiria a canviar el model de compres, centralitzant-les en la secretaria d’Hisenda i Crèdit Públic (SHCP), i prohibir que els tres principals proveïdors de medicaments participessin en la licitació del segon semestre del 2019 fins a aclarir “si hi havia hagut corrupció en la venda de medicaments l’any passat”, va dir el cap d’estat. Entre el 2012 i el 2018, aquest trio d’empreses va acaparar el 58,2% dels 14.432 milions d’euros que els dos principals sistemes de seguretat social de Mèxic, l’IMSS i l’ISSSTE, van gastar en medicaments.

En aquella licitació, feta al juny, un 62,2% de les partides van quedar desertes. “Mai havia passat una cosa així”, explica a l’ARA un empresari de la indústria farmacèutica que prefereix mantenir l’anonimat. “Hi va haver un boicot de la indústria, perquè els van canviar l’esquema de compres de cop. Quan el govern ho va fer, no va entendre que els únics que tenien la capacitat de subministrar tots els medicaments eren els grans proveïdors”, afegeix l’home, que va sortir del negoci de la distribució de genèrics perquè es negava a continuar pagant comissions al govern i als directors de laboratoris.

Desproveïment de fàrmacs

La SHCP va explicar que, amb el nou model de compres i en quedar tantes partides desertes, va estalviar un 20% respecte de l’any anterior. Per la seva banda, el president López Obrador va reconèixer la situació de desproveïment, però com un problema heretat: “[Ara] s’està ventilant l’assumpte, abans no es deia res”, va afirmar en una de les rodes de premsa que fa cada matí.

En l’informe de Nosotrxs, s’afirma que la falta de medicaments antiretrovirals i de metotrexat (per a nens amb càncer) l’any passat va ser a causa dels canvis en els processos de licitació. Les organitzacions civils que el firmen recolzen les intencions del govern, però només si no posen en risc el dret a la salut dels usuaris.

“L’any passat només vaig sortir de la farmàcia amb tots els medicaments quatre cops”, diu Rafael Espino, un altre trasplantat renal que ha d’anar a buscar medecines cada mes. “De vegades, si prenc 30 pastilles al mes i a la caixa n’hi ha 50, la farmàcia es queda les 20 que sobren perquè hi ha molta escassetat”, afegeix. Les pastilles sobrants són importants per a aquest capitalí, perquè les acostuma a distribuir a través d’un grup de WhatsApp. Des que li van fer el trasplantament, fa més de tres anys, ha fet servir aquest grup amb regularitat quan no trobava els fàrmacs. Malgrat això, es queixa que, des que López Obrador va arribar a la presidència l’1 de desembre del 2018, la situació s’ha agreujat: hi ha hospitals que van tardar fins a tres mesos a tenir les medicines.

Tot i que l’únic objectiu del president havia estat posar fi a la corrupció, a principis de desembre, des del govern federal van titllar d’“error espantós” el nou sistema de compra de medicaments i van dir que estaven valorant si el mantenien. De moment, però, ha continuat vigent en la licitació de fàrmacs del 2020. Aquest cop, un 35% de les partides van quedar desertes i la SHCP es va estalviar uns 172,2 milions d’euros.

L’empresari farmacèutic explica que la crisi de desproveïment del 2019 l’ha beneficiat, perquè els laboratoris ja no volen fer tractes amb els distribuïdors que estan en la llista negra de l’administració. Amb tot, es mostra més escèptic: “Els preus seguiran sent els mateixos i mai hi haurà compres netes”. Per uns és pitjor el remei; per uns altres, la malaltia. D’altres asseguren que el dolor és crònic.