Internacional 13/03/2015

La fiscalia sueca accepta interrogar Julian Assange a Londres

El fundador de Wikileaks està reclòs a l'ambaixada de l'Equador des de 2012 per evitar se extradit a Estocolm en motiu d'un judici per abusos sexuals

Reuters
1 min
Julian Assange durant una conferència a l'Ambaixada de l'Equador a Londres. JOHN STILLWELL / REUTERS.

EstocolmLa fiscalia sueca ha acceptat interrogar el fundador de WikiLeaks, Julian Assange a Londres, on es va refugiar a l'ambaixada equatoriana per evitar ser extradit a Estocolm on té pendent dues denúncies per abusos sexuals. D'aquesta manera, Assange no s'hauria de sotmetre a l'empresonament preventiu i podria abandonar la seva reclusió a la seu diplomàtica, que va començar el juny de 2012.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un dels advocats d'Assange ha mostrat la seva satisfacció, però ha advertir que el tràmit podria portar temps, atès que requereix l'aprovació de les autoritats britàniques i equatorianes. Assange es va recloure a l'ambaixada Equatoriana quan les autoritats britàniques van acceptar l'ordre d'extradició de Suècia per interrogar-lo.

Suècia vol interrogar per acusacions d'assalt sexual i violació, que ell nega. Els fiscals van dir que també volen analitzar l'ADN d'Assange. Un tribunal d'apel·lacions de Suècia a finals de l'any passat va confirmar una ordre de detenció, però va criticar la fiscalia pel seu "fracàs per examinar vies alternatives" a l'extradició.

La fiscalia s'havia negat a viatjar a Londres per l'interrogatori i diu que ara ha canviat d'opinió perquè els delictes de què s'acusa Assange prescriuran aquest agost. La fiscal Marianne Ny ha declarat que encara creu que l'interrogatori a Londres serà menys efectiu i que Assange ha d'estar present a Suècia quan comenci el judici. Però ha afegit que "ara que el temps apremia, hem d'acceptar aquestes deficiències en la investigació".

L'australià tem que si és extradit a Suècia no podria evitar una altra extradició, on s'exposa a la pena de mort per una de les majors filtracions d'informació en la història dels Estats Units.

stats