La fiscalia sueca reobre la investigació contra Julian Assange per una presumpta violació

Els càrrecs, que el fundador de Wikileaks sempre ha negat, es remunten a l'agost del 2010

La fiscalia sueca ha decidit aquest dilluns reobrir una "investigació preliminar" sobre una acusació de violació contra el cofundador de Wikileaks, l'australià Julian Assange, de 47 anys. El cas, que es va desestimar fa dos anys mentre Assange estava refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, s'ha pogut reactivar a petició de l’advocat de la presumpta víctima, i després que l' Equador li retirés la protecció diplomàtica i fos detingut per agents de Scotland Yard al mateix interior de la legació, a primers del mes d'abril.

Els fets de què acusen Assange es remunten a l'agost del 2010, durant una visita que va fer a la capital sueca per promocionar les activitats de Wikileaks. L'activista per la llibertat d'expressió – actualment empresonat al Regne Unit,  a la presó de Belmarsh, a Londres, per haver trencat el 2012 la llibertat condicional mentre es resolia el procediment per extradir-lo a Suècia per respondre de la presumpta violació i d’altres càrrecs d’abusos sexuals– els ha negat sempre. La investigació pels abusos, d'altra banda, ja no poden ser reoberts.

Assange havia lluitat contra l’extradició a Suècia fins a l'última instància i després va demanar asil a l'ambaixada de l'Equador, on ha passat gairebé set anys sense sortir-ne. En principi Assange no es negava a col·laborar amb la justícia del país nòrdic, però va buscar un refugi alternatiu perquè, segons el seu argument, temia que l'extradició a Suècia fos un pas previ a ser enviat als Estats Units, on podria enfrontar-se a una pena de mort per un presumpte delicte d’espionatge. Els Estats Units van denunciar Assange a principis de la dècada per la seva difusió de material classificat a través de Wikileaks.

Tot el que has de saber sobre Julian Assange

Finalment, després de la detenció a Londres l'11 d'abril, els Estats Units van demanar un altre procediment d’extradició contra Assange en relació al seu suposat paper en l’alliberament i difusió de material militar i diplomàtic classificat com a secret l'any 2010. Hauria estat, presumptament, en col·laboració amb la soldat Chelsea Manning, a qui, segons l'acusació, hauria instruït per piratejar ordinadors del Pentàgon. Per aquest càrrec Assange podria ser condemnat a un màxim de cinc anys de presó.    

Encara un any de marge

Segons la llei sueca, la fiscalia tenia fins a l'any que ve per perseguir el cas de presumpta violació abans que prescrivís. Amb la resolució anunciada avui des d'Estocolm, i sempre en funció de la conclusió de la investigació preliminar, molt probablement es podria plantejar la qüestió sobre quina sol·licitud d’extradició hauria de tenir prioritat, si bé la de Suècia o la dels Estats Units.

L’advocat de la presumpta víctima, Elizabeth Massi Fritz, havia assegurat amb anterioritat a la decisió d'aquest dilluns de la fiscalia sueca que l’arrest d’Assange va suposar un xoc: "El que hem estat esperant i esperant des del 2012 per fi ha passat". "Cap víctima de violació hauria d’esperar nou anys per poder tenir dret a la justícia", va dir.

El 2 de maig Assange va assistir des de la presó on es troba reclòs, i a través de videoconferència, a la primera sessió de l'actual procés d'extradició als Estats Units. El jutge el va informar de la petició i Assange hi va mostrar la seva disconformitat. Els pròxims mesos se substanciarà el cas, que podria allargar-se, abans d'una resolució definitiva, un mínim d'entre any i mig o dos anys.

En cas que, finalment, Suècia també acabi demanant la seva extradició, i sempre que els jutges que analitzin els dos casos hi dictin a favor, seria el ministre de Justícia britànic el que hauria de prendre la decisió final de quina petició hauria de ser la prioritària.

Confiscació de les pertinences i lliurament als Estats Units

El 20 de maig agents de la policia equatoriana entraran a l'habitació en què va estar refugiat Julian Assange a l'ambaixada londinenca, i que a hores d'ara està precintada, i confiscaran els ordinadors, telèfons mòbils, altres dispositius electrònics i tota la documentació que el cofundador de Wikileaks tenia, segons publica aquest dilluns el diari 'El País'. Les autoritats equatorianes ho lliuraran tot als Estats Units, després que Washington ho hagi sol·licitat a través d'una comissió rogatòria. La decisió d'intervenir les pertinences d'Assange i lliurar-les als Estats Units és el cop de gràcia que la nova administració de l'Equador, presidida per Lenín Moreno, dona a l'australià, després que hagués gaudit de la protecció de l'anterior president de la república, Rafael Correa.

Moreno va capgirar totalment les regles de l'estada d'Assange a la legació. Va restringir la seva capacitat de comunicació a través d'internet i li va imposar un dur règim de visites.

La documentació que es pugui trobar entre les pertinences de Julian Assange podria ser cabdal per sostenir els càrrecs que li imputa el departament de Justícia.       

Més continguts de