Internacional 13/04/2020

El focus del brot a Itàlia va ser la zona que els empresaris no van voler tancar

La patronal de la Llombardia va rebutjar paralitzar les empreses de Bèrgam

Soraya Melguizo
4 min
Personal d’una ambulància atenent una pacient a casa seva a la ciutat de Bèrgam, a Itàlia.

MilàAngiolina Cavalli va morir el 21 de febrer a la nit a l’hospital d’Alzano Lombardo, un petit poble a la província de Bèrgam. Hi havia ingressat deu dies abans per un problema cardíac però les seves condicions no eren greus. El ràpid empitjorament va desembocar en una pneumònia, 39 de febre i una crisi respiratòria de la qual no es va recuperar. Ni a la dona ni als seus familiars li van realitzar el test del coronavirus, amb la qual cosa la seva mort no forma part de les estadístiques oficials de víctimes del covid-19, però el seu fill Francesco recorda que totes les infermeres portaven mascaretes. “No pas les que fan servir els dentistes, sinó les professionals, les FFP2 sense vàlvula”, va explicar a la premsa local.

El mateix dia d’aquella mort es van registrar les dues primeres víctimes oficials per coronavirus a Itàlia: un home a la localitat de Vo’, al Vèneto, i una dona a la província de Lodi, a la Llombardia, que s’havia contagiat a l’hospital de Codogno, el poble on tot just s’ha identificat el considerat pacient 1 a Itàlia. L’endemà, a l’hospital d’Alzano, es van identificar els dos primers contagiats (oficials) del covid-19 a Bèrgam: dos homes residents al poble veí de Nembro. Les urgències van tancar immediatament, però inexplicablement van reobrir al cap de poques hores.

Aquell mateix dia, onze municipis a la Llombardia i al Vèneto van ser declarats zona vermella, però no a Bèrgam. Després de dues setmanes, el govern de Giuseppe Conte va ampliar l’aïllament a les dues regions. I dos dies més tard va decretar el confinament a tot el país.

Zona vermella

Amb poc més de 15.000 habitants, Alzano i Nembro mai van ser declarats zona vermella. “Cada vespre esperava la trucada. Em van dir que era el millor moment per anunciar-ho perquè la gent era a casa. Estava tot preparat: els 300 soldats, els torns dels carabinieri als llocs de control... Només esperava l’ordre, però la trucada no va arribar mai”, va declarar l’alcalde d’Alzano, Camillo Bertocchi. Des del 21 de febrer fins al tancament de tot el país el 9 de març, la regió, els alcaldes i el govern italià no van aconseguir posar-se d’acord per adoptar mesures més severes per contenir el virus a la zona, com suggerien els experts de l’Institut Superior de Sanitat, que advertien d’una alarmant multiplicació dels casos. La sospita és que en la decisió hi va poder influir la pressió dels empresaris locals.

El 28 de febrer el president de la patronal llombarda va defensar que era fonamental no llançar missatges alarmistes i va difondre un vídeo titulat en anglès i italià Bergamo is running / Bergamo non si ferma (Bèrgam no s’atura) per tranquil·litzar d’aquesta manera els clients internacionals. Hi havia milers de llocs de treball en joc. La Llombardia, principal pol industrial d’Itàlia, representa gairebé el 25% del PIB estatal. Només a Alzano i Nembro es concentren al voltant de 400 empreses que facturen més de 700 milions d’euros a l’any. Almenys el 30% de les fàbriques han continuat operatives malgrat la suspensió de les activitats econòmiques no essencials.

Un terç dels contagiats

La província de Bèrgam -amb Alzano i Nembro com a epicentre del brot- s’ha convertit en la gran malalta d’Itàlia. En aquest racó de la vall Seriana es registren un terç de tots els contagiats a la Llombardia i més de 5.000 morts (uns 50 al dia), si bé les autoritats locals calculen que la xifra real és almenys quatre vegades superior. Amb els tanatoris col·lapsats, l’exèrcit va haver d’intervenir per transportar els taüts fora de la ciutat. El president de la Llombardia, Attilio Fontana, va acusar recentment el govern italià de no haver declarat zona vermella aquests pobles, una decisió que probablement hauria salvat moltes vides. Però va haver de rectificar quan el primer ministre, Giuseppe Conte, li va recordar que la regió també tenia la competència per fer-ho.

“Crec que s’hauria d’haver declarat zona vermella però no sé si tot hauria canviat màgicament. El virus ja circulava a la província moltes setmanes abans”, va comentar l’alcalde de Bèrgam, Giorgio Gori, recordant que ja a finals de gener alguns metges d’atenció primària de la zona havien advertit d’“estranyes pneumònies”, com la que va posar fi a la vida d’Angiolina Cavalli.

stats