Unes 2.000 persones s'han manifestat a Perpinyà contra el congrés que el partit d'extrema dreta liderat per Marine Le Pen, Reagrupament Nacional, celebra a la capital de la Catalunya del Nord aquest cap de setmana després de la patacada a les eleccions regionals i departamentals del 20 i 27 de juny. El partit de Le Pen es va quedar sense cap regió i, a Perpinyà, tot i que hi governa l'ultradretà Louis Aliot, tampoc van obtenir cap cantó. A més, a Occitània va guanyar de manera clara el Partit Socialista. Així, diumenge, a menys d'un any de les eleccions presidencials, és el torn del discurs de Le Pen, que veu com li creixen els crítics (entre els quals hi ha el seu pare) per la moderació del partit i els mals resultats. Avui, tal com Le Pen no es cansa de repetir, un dels homes forts de la formació, Jordan Bardella, ha donat tota la culpa de la desfeta electoral a la forta abstenció.
L'Estàtua de la Llibertat que França torna a regalar als EUA
Arriba a Nova York enmig dels recels de Macron per la preferència de Biden per Alemanya
ParísUna "germana petita" de l'Estàtua de la Llibertat ha desembarcat aquesta setmana –aquest diumenge se celebra el Dia de la Independència dels Estats Units– a Nova York com un regal de París a Washington, que simbolitza la lluita per la llibertat que comparteixen les dues potències. El regal del president Emmanuel Macron arriba després del final de l'era de l'expresident Donald Trump i l'inici del mandat del nou president electe, Joe Biden, que està recuperant les relacions internacionals històriques del seu país amb preferències per estats com Alemanya, cosa que, precisament, genera recels a l'Elisi.
Tot i això, el regal vol potenciar els llaços entre els dos països. "L'estàtua simbolitza la llibertat i la llum arreu del món", va dir de manera grandiloqüent Olivier Faron, el director del Conservatori Nacional de les Arts i els Oficis francès. "Volem enviar un missatge senzill: la nostra amistat amb els Estats Units és molt important, particularment en aquest moment. L'hem de conservar i defensar", va dir.
Tot i les paraules altisonants, l'estàtua de bronze és una setzena part de la germana gran: mesura 2,83 metres i pesa uns 450 quilos. Té el mateix disseny neoclàssic i també representa la deessa romana Libertas, que porta una corona de set pics que representen raigs de sol que s'estenen per tot el món. A més, porta una tauleta amb la data de la independència dels Estats Units amb xifres romanes i unes cadenes i manilles trencades, detall que significa el final de l'esclavitud del país nord-americà.
Va salpar de París el 7 de juny, una data que també és simbòlica: l'endemà del 77è aniversari del Dia D de la Segona Guerra Mundial, quan els soldats nord-americans i aliats van desembarcar en territori francès per lluitar contra els nazis. La rèplica era des del 2011 al centre de la capital francesa, al jardí del Conservatori Nacional de les Arts i els Oficis, i l'1 de juliol, un cop arribada al país nord-americà, la van col·locar just davant la famosa estàtua de la Liberty Island, a l'illa Ellis, on s'estarà fins al 5 de juliol. Finalment, la deixaran a l'ambaixada francesa a Washington, almenys durant deu anys.
El mateix paper que la germana gran
La icònica Estàtua de la Llibertat de Nova York del 1886 també tenia l'objectiu d'enfortir els lligams entre França i els Estats Units. Tal com va reconèixer l'historiador André Kaspi en la mateixa cerimònia que es va celebrar abans que la germana petita marxés cap a Nova York, el regal va arribar en un moment en què París i Washington s'estaven distanciant. Aleshores els Estats Units sortien de la Guerra Civil i van posar fi a l'esclavitud, fita que França volia relacionar amb els valors de la Il·lustració. Tot i que al principi els Estats Units no hi va donar gaire importància, ja la van posar a l'illa Bedloe, l'actual Liberty Island, perquè tots els vaixells que entraven a Nova York la veiessin. Els francesos van costejar l'estàtua, però els EUA en van haver de pagar el pedestal.
![Imatge d'arxiu de l'icònica estàtua de la llibertat de Nova York](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1400 823"%3E%3C/svg%3E)
Salvant les distàncies, la rèplica també arriba en un moment en què l'Elisi es mira amb recel la bona relació que Biden ha recuperat amb Alemanya i el fet que França hagi quedat en segon pla. Macron ha suggerit més d'una vegada que durant els quatre anys de Trump, Europa –i concretament França– ha estat la guardiana del multilateralisme i sovint assegura que el seu país ha sigut un actor clau en la preservació de l'Acord de París o en el debat sobre la sobirania europea. I ara, de cop, veu com els EUA han tornat com si res hagués passat. "Sembla que els nord-americans són els líders del front climàtic, la vacunació al món i la fiscalitat del món digital, quan ho han bloquejat durant quatre anys. Són ells els que s'acosten a posicions europees", va dir el secretari d'estat d'Afers Europeus, Clément Beaune, al diari francès Le Monde. A més, Macron no amaga les seves reserves sobre l'enfrontament de Washington amb la Xina.
D'altra banda, durant l'era Trump París també aspirava que Berlín anés compartint l'objectiu de convertir Europa en un continent més autònom, també pel que fa a l'àmbit militar. Però amb Biden les anteriors relacions s'han reconstruït i la cancellera alemanya, Angela Merkel, sembla lluny de voler disminuir la dependència nord-americana. De fet, Biden ha convidat Merkel a la Casa Blanca com a dona forta de la UE el 15 de juliol. Això va doldre l'Elisi, així com les paraules del secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, que, tot i ser un francòfon declarat, va assegurar que per al seu país "no hi ha millor amic al món que Alemanya".
