Una vuitantena de líders del món acomiaden Jacques Chirac

BarcelonaUn minut de silenci a totes les escoles i institucions del país, un seguici i un funeral solemne amb la presència de figures de mig món. França va acomiadar aquedt dilluns amb tots els honors l’expresident Jacques Chirac, mort dijous als 86 anys. Un estadista que va marcar la història del país a la segona meitat del segle XX, com a alcalde de París i també com a ministre, primer ministre i president.

Diumenge unes set mil persones van visitar la capella ardent instal·lada al Palau dels Invàlids de París per dir l’últim adeu al polític conservador. Dilluns va ser el torn dels polítics: els francesos, i fins a 80 personalitats internacionals.

Després d’una cerimònia íntima familiar, el president francès, Emmanuel Macron, va presidir l’homenatge militar, abans del trasllat del fèretre a l’església del Sant Sulpici per a un ofici a càrrec de l’arquebisbe de París, Michel Aupetit. “Sentia un autèntic amor per la gent. Es trobava tan còmode en un saló de l’Elisi com en una fira agrícola”, va dir l’arquebisbe. I no va deixar escapar l’oportunitat de recordar: “Es va saber desmarcar dels països amics que ens volien portar a una intervenció imprudent”, en referència a la invasió nord-americana de l’Iraq el 2003. L’arquesbisbe va acabar citant una frase que Chirac va pronunciar a Notre-Dame el 1980: “És en aquests llocs que França sent com li batega el cor -va dir-, i després del que ha passat sabem fins a quin punt aquesta intuïció era certa”. Una referència al devastador incendi de la catedral parisenca.

Els actes d’homenatge van reunir una bona part de la classe política francesa -inclosos els tres expresidents Valéry Giscard d’Estaing, Nicolas Sarkozy i François Hollande-, amb la notable excepció de la líder de l’extrema dreta Marine Le Pen. La presidenta de Reagrupament Nacional hi va renunciar diumenge, després d’haver expressat la voluntat de participar-hi, per l’oposició de la família de l’expresident, que durant la seva llarga trajectòria política sempre es va negar a pactar amb l’extrema dreta. De fet, a les presidencials del 2002 Chirac va rebutjar un debat televisat amb Jean-Marie Le Pen, pare de la líder ultradretana, assegurant que “no hi ha cap debat possible amb la intolerància i l’odi”.

Líders d’arreu del món

Si en vida Chirac va tenir un important impacte internacional, també va ser nombrosa la representació de líders internacionals al seu comiat. Totes les mirades es van dirigir a l’elenc de convidats internacionals a la cerimònia: el president rus, Vladímir Putin, l’italià Sergio Mattarella, l’alemany Frank-Walter Steinmeier i el congolès Denis Sassou Nguesso, a més del guineà Teodoro Obiang i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Tampoc no es van perdre l’oportunitat d’acomiadar l’expresident francès els primers ministres de Bèlgica, Charles Michel; d’Hongria, Viktor Orbán, i del Líban, Saad Hariri, fill de l’assassinat Rafik Hariri, que era un gran amic de Chirac i que li va deixar el luxós apartament de París on el mandatari francès es va instal·lar després d’abandonar l’Elisi. També hi eren l’emir de Qatar, Tamim Bin Hamad al-Thani, i el rei Abadal·lah de Jordània. Va destacar l’absència de Mohamed VI, rei del Marroc, afectat d’una pneumònia.

Igualment van desfilar per París antics mandataris com ara l’expresident nord-americà Bill Clinton, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, el senegalès Abdou Diouf i l’afganès Hamid Karzai.

Enterrat al costat de la seva filla

El director d’orquestra Daniel Barenboim va acompanyar la cerimònia al piano, amb música de Schubert, i va lloar “el llegat humanista i universal” de l’expresident francès. Chirac, que va ocupar l’Elisi entre el 1995 i el 2007, va ser enterrat en un acte privat al cementiri de Montparnasse de la capital francesa, al costat de la seva filla Laurence, morta el 2016.

El llegat de Jacques Chirac és controvertit. D’una banda hi ha la seva negativa a participar en la Guerra de l’Iraq, la seva intransigència amb la ultradreta i el fet d’haver sigut un dels primers líders mundials a cridar l’atenció sobre el canvi climàtic. Però també va tenir moments foscos, com el fet de ser el primer president francès que va ser condemnat per malversació i abús de confiança.