Els francesos mantenen el pols amb la reforma laboral de Macron

El president Macron aprovarà divendres el seu polèmic decret, enmig d'una gran oposició popular

Segon assalt a França contra la reforma laboral d'Emmanuel Macron. Entre 16.000 i 55.000 persones s'han manifestat aquesta tarda pels carrers de París segons xifres de la prefectura de policia i la CGT, respectivament. En total, unes 200 manifestacions s'han organitzat a tot França, tot i que han sigut menys massives que les de la setmana passada.

"He vingut en solidaritat amb els que protesten i pels meus fills, perquè aquesta reforma els perjudica", ha explicat a l'ARA la Catherine, una jubilada de París que ja va manifestar-se el 12 de setembre. Porta un adhesiu a la camisa on es pot llegir que la reforma laboral és un trofeu per a Gattaz, el president del MEDEF, la gran patronal francesa. "És una llei de regressió social", denuncia la Catherine. És per això que "és important demostrar que no hi estem d'acord", tot i que no té clar que sortir al carrer servirà d'alguna cosa. "Al cap i a la fi, el president Macron farà el què voldrà".

A la crida a les diverses manifestacions també s'ha aprofitat per contestar i reprovar les declaracions que el president francès va fer en una entrevista a la cadena nord-americana CNN. "La democràcia no és el carrer", va dir Macron. "Que no menystingui la comunitat de gent que es manifesta", li ha respost avui l'exsocialista Benoît Hamon, present a la mobilització de París.

"La reforma de Macron, l’impacient", per Miquel Puig

La data d'aquesta segona manifestació no està triada a l'atzar. El divendres 22 està previst presentar en consell de ministres els 5 decrets que contenen les 36 mesures que Macron farà passar a través d'ordenances, per evitar així el debat parlamentari, i de retruc, el mediàtic. D'aquest últim, però, no se n'haurà lliurat. Tampoc de les protestes al carrer. Dissabte hi haurà una nova manifestació, aquest cop convocada per La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.

"L'objectiu és fer desapareix l'atur massiu [que a França ronda el 9% de la població activa]", deia el primer ministre Édouard Philippe a finals d'agost quan va presentar el projecte juntament amb la ministra de Treball, Muriel Penicaud. El mètode? Flexibilitzar el mercat de treball per reactivar-lo. En altres paraules, donar més flexibilitat a les empreses pel que fa a la contractació i als acomiadaments i, en contrapartida, acordar més drets als treballadors en indemnitzacions i formacions. Tot en la línia antagonista, la de "ni de dretes ni d'esquerres" marca de la casa de Macron. Un risc, en definitiva, de mai acontentar ni els uns ni els altres.

François Hollande també va voler fer la seva particular reforma laboral, que va acabar per desgastar-lo encara més -és el president més impopular de la Cinquena República- al final del seu quinquenni. La diferència amb Macron és que aquesta reforma és gairebé el seu primer gran obstacle d'un mandat que ha de construir en cinc anys. I de moment ja ha rebut el seu primer revés: una forta caiguda de popularitat de mes de 10 punts.