El govern Hollande, rumb cap al centre
La dimissió de la ministra de Justícia fa perdre pes a l’ala esquerra en l’executiu francès
París“De vegades, resistir és quedar-se, i de vegades, resistir és marxar. Per fidelitat a un mateix i a nosaltres. En definitiva, per l’ètica i el dret”. Són les primeres paraules de Christiane Taubira després que l’Elisi anunciés ahir que la ministra francesa de Justícia havia presentat la dimissió al president François Hollande “per un desacord polític major”. Hollande no va voler fer-la rectificar, malgrat el pes polític d’aquesta decisió, “perquè hi ha d’haver una coherència en l’acció que s’està dirigint”, deia el comunicat.
Un adéu anunciat de la ja extitular de Justícia després que es posicionés públicament en contra del projecte de llei per reformar la Constitució francesa i el que això comportarà: la possible retirada de la nacionalitat francesa als binacionals condemnats per terrorisme.
“El perill terrorista és greu i imprevisible. Estem determinats a abatre’l i no hem de concedir-li cap victòria, ni política, ni militar, ni simbòlica”, va piular Taubira a través del seu compte de Twitter.
Però el pols entre la línia dura -i cada cop més de centre- del primer ministre francès, Manuel Valls, i l’esquerra de Taubira no ha durat gaire, tot i que hauria pogut durar menys. Segons alguns mitjans francesos, la ministra hauria pogut dimitir a finals de l’any passat, però no ho va fer perquè estava convençuda que podria actuar i canviar alguna cosa.
L’última veu discordant
“Trio ser fidel a mi mateixa, als meus compromisos i als meus combats”, va dir Taubira ahir, en una conferència de premsa ja com a exministra. Taubira representava l’última veu discordant que quedava al govern d’Hollande des que Manuel Valls va ser nomenat primer ministre el 2014, i que diversos ministres com Arnaud Montebourg, Benoît Hamon i Aurélie Filippetti fossin reemplaçats per recentrar el segon mandat d’Hollande.
L’anunci es produïa el mateix dia que el primer ministre va defensar davant l’Assemblea Nacional aquest projecte de llei, creat per donar resposta a l’amenaça terrorista que l’any passat va colpejar dues vegades el territori francès, al gener amb l’atac a la revista satírica Charlie Hebdo i al novembre amb els atacs coordinats a diversos locals d’oci de la capital, que van causar 130 morts.
Hores després de fer-se pública la decisió de Taubira, Valls va anunciar el nou redactat del projecte de llei precisant que “no hi haurà cap referència als binacionals” en el text constitucional i que “només les infraccions d’un nivell de gravetat excepcional” seran incloses en la retirada de la nacionalitat.
Ho feia davant la comissió de lleis de l’Assemblea Nacional, que des d’ahir presideix Dominique Raimbourg, en substitució del bretó Jean-Jacques Urvoas, la figura pròxima a Valls que reemplaçarà Taubira com a titular de Justícia.
Una proposta de Le Pen
La retirada de la nacionalitat francesa als binacionals és una proposta liderada per la dreta de Nicolas Sarkozy i l’extrema dreta de Marine Le Pen que, des que es va anunciar, va causar controvèrsia en l’executiu de Valls, però també en general en els partits d’esquerres.
Precisament el president del Partit d’Esquerra, Jean-Luc Mélenchon, feia referència a aquesta decisió també ahir a través de les xarxes socials: “Una proposició més del Front Nacional i de la dreta que Hollande aplica: fer marxar Taubira”.
Ara, amb la dimissió de Taubira -l’última veu rebel que li quedava al govern de Valls, però també a François Hollande-, s’afila una mica més la línia del president de primar la seguretat dels francesos per sobre de les llibertats individuals, de camí a les eleccions presidencials que s’han de celebrar el 2017.
