REGNE UNIT

El govern May s’enfronta a un procés per desacatament

Cinc partits de l’oposició i els socis nord-irlandesos de l’executiu obren una crisi constitucional pel Brexit

Enfrontament constitucional al Regne Unit entre el govern i el Parlament. L’'speaker' (president) de la cambra dels Comuns ha acceptat aquest dilluns a la nit una demanda presentada per cinc partits de l’oposició –laboristes, nacionalistes escocesos, liberaldemòcrates, verds i nacionalistes gal·lesos– i els socis unionistes nord-irlandesos de l’executiu per obrir un procediment de desacatament parlamentari contra l’executiu de Theresa May.

La raó és la continuada negativa de Downing Street a complir amb una moció vinculant aprovada per unanimitat al Parlament el 13 de novembre que instava el fiscal general de l’estat, Geoffrey Cox, a fer pública la integritat del dictamen legal emès pel seu departament jurídic sobre l’acord del Brexit pactat entre Theresa May i la Unió Europea (UE), i que va ser ratificat fa vuit dies pel Consell Europeu.

La petició de l’oposició s'ha fet a mitja tarda i l''speaker', John Bercow –parlamentari conservador però que observa una estricta neutralitat pròpia de la tradició parlamentària britànica, fins al punt que mai no vota, com cap membre de la mesa–, ha donat llum verda perquè aquest mateix dimarts tingui lloc un debat d’urgència sobre la qüestió.

Tot i el caràcter vinculant de la moció que instava a fer públic l’informe legal sobre el Brexit, el govern de Theresa May ha volgut evitar-ne la difusió acollint-se a la mateixa clàusula de confidencialitat que lliga els interessos d’un client i el seu advocat. En aquest cas, però, la suposada confidencialitat entre el govern i el fiscal general es basa en la tradició parlamentària, no pas en cap fonament legal que no es pugui alterar.

L’oposició s’escuda en l’excepcionalitat del cas -la decisió que s’ha de prendre sobre l’acord del Brexit l’11 de desembre- per trencar el costum. Al seu parer és d’interès general tenir el màxim d’informació per poder emetre un vot entenimentat. Cox va dir ahir que no ho és.

L’últim precedent d’un conflicte semblant entre el govern i la cambra es remunta al 2003, en el moment de la Guerra de l’Iraq. Llavors només al cap de dos anys es va conèixer el text exacte del consell del fiscal general sobre la legalitat o no de les resolucions de l’ONU que van emparar la intervenció occidental contra Saddam Hussein.

Aperitiu del gran debat

El conflicte constitucional entre Downing Street i el Parlament arriba en un moment crític per a la primera ministra, Theresa May, que avui assistirà al primer dels cinc dies de debats -un mínim de quaranta hores garantides- sobre el pacte de divorci amb la Unió Europea. Un debat que culminarà en primera instància dimarts vinent, en l’esmentada votació que haurà d’aprovar o bé refusar l’acord amb la UE.

Ahir, com a prèvia del gran debat, la Cambra dels Comuns va viure un altre gran episodi de la interminable i apassionant representació parlamentària del Brexit, ja que el mateix fiscal general Cox va oferir als diputats un “comentari” sobre la seva anàlisi legal completa, però no pas el text íntegre. Va ser una mena de placebo jurídic que no va convèncer gens la majoria de ses senyories, ni de l’oposició ni tampoc del sector brexiter dels tories, ja que, abans que finalitzés la sessió, els cinc partits de l’oposició més el DUP nord-irlandès havien demanat l’obertura del procediment de desacatament.

Lluny de calmar els ànims dels euroescèptics, les respostes de Cox no van fer més que atiar les pors dels brexiters, que creuen que el pacte signat per May amb Brussel·les lliga el Regne Unit de manera indefinida a la unió duanera amb els Vint-i-set. Cox va assegurar que si bé legalment el protocol d’Irlanda del Nord així ho estableix, si mai s’activa la garantia sobre Irlanda del Nord per evitar la frontera dura a l’illa, “el càlcul polític” fa pensar que mai no es posarà en marxa. Sigui com sigui, l’ocultació de l’informe legal de Brexit fa encara més improbable que May aconsegueixi aprovar el seu pacte de divorci amb Brussel·les.

Més continguts de