NARCOTRÀFIC
Internacional 29/04/2019

La nova ruta de l’heroïna fins a Europa fa parada a Àfrica

L’augment de la vigilància als Balcans desvia el tràfic a països com Moçambic

Marcel Gascon Barberà
3 min
Una patrullera interceptant un vaixell que transportava uns 280 quilos d’heroïna a unes 40 milles de la costa de Tanzània.

Maputo (Moçambic)El Maputo Shopping Center està situat molt a prop del passeig marítim de la capital de Moçambic i és el centre comercial més gran d’aquest país lusòfon del sud-est d’Àfrica. Els restaurants, les sales de cinema i les botigues d’aquesta gran superfície són un punt de trobada per a la classe mitjana capitalina i els estrangers amb diners que viuen a Maputo, excepte els nord-americans. “Se’ns ha dit que si fem servir una targeta d’un banc dels Estats Units al Maputo Shopping podem rebre una notificació del nostre banc que ens advertirà que estem donant suport a un negoci amb vincles amb el narcotràfic”, explica a l’ARA un jove estatunidenc resident a Maputo, que també ha estat avisat per la seva ambaixada de la possible cancel·lació de la targeta si fa alguna operació en aquest centre comercial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El motiu d’aquestes mesures dels bancs dels Estats Units està escrit en lletres ben grosses a la façana de vidre del centre comercial: Grupo MBS. Des que l’any 2010 el president Barack Obama el va incloure a la llista de narcos, Washington “prohibeix a les persones dels Estats Units portar a terme qualsevol transacció financera o comercial” amb Grupo MBS, que són les sigles de Mohamed Bachir Suleman. Suleman és un empresari moçambiquès d’origen asiàtic i, segons els Estats Units, un destacat narcotraficant internacional amb un paper clau en el tràfic cap a Europa d’heroïna i altres substàncies procedents d’Àsia. A finals de l’any 2014 uns homes armats el van segrestar a la seva luxosa mansió i el van tenir retingut durant cinc setmanes.

Parada africana

Fins fa poc, la majoria de l’heroïna produïda a l’Afganistan arribava a l’Europa Occidental per via terrestre a través dels Balcans. Però l’increment de la vigilància a l’Europa de l’Est ha portat moltes xarxes de narcotraficants a apostar, com a alternativa vàlida, per la costa est d’Àfrica, la que banya l’oceà Índic.

Gràcies a la corrupció, aquesta part del continent africà s’ha convertit en un nou eix del tràfic global d’heroïna. La droga que segueix l’anomenada ruta del sud entra a Àfrica pels ports de Somàlia, Kènia, Tanzània i Moçambic, des d’on arriba per terra a Ciutat del Cap, la punta més austral del continent. Una vegada ha arribat a la ciutat sud-africana, l’heroïna remunta l’Atlàntic en vaixell fins a desembarcar als països europeus, on es comercialitza.

La consolidació de la ruta del sud està tenint un gran impacte sobre l’economia i la política dels països de la zona, segons el conseller d’Iniciativa Global contra el Crim Organitzat Transnacional, Peter Gastrow, un dels autors de l’informe La costa de l’heroïna, presentat recentment a Maputo. L’estudi destaca el cas de Moçambic, on “unes poques famílies moçambiqueses d’origen asiàtic” controlen el tràfic d’heroïna liderades per Suleman. Segons fonts citades a l’informe, Suleman -que continua vivint i fent negocis amb total llibertat a Moçambic- manté una relació molt estreta amb sectors de Frelimo, l’exguerrilla reconvertida en partit polític que governa el país africà des de la independència de Portugal el 1975.

Acord tàcit

“Sembla que hi ha una espècie d’acord segons el qual [els traficants] fan passar la droga pel país sense promoure el consum local i l’elit política mira cap a una altra banda a canvi que els beneficis [del tràfic de droga] es quedin al país”, explica Gastrow. A partir d’aquest acord tàcit s’explica l’existència de negocis legals com el centre comercial de Grupo MBS. Segons diversos consultors privats de seguretat entrevistats per l’ARA, una part considerable de la indústria hotelera de la costa moçambiquesa pertany a les famílies lligades al narcotràfic, que blanquegen grans quantitats de diner negre a través dels seus hotels.

El narcotràfic també està tenint efectes sobre la vida pública de Kènia. Primer, els narcotraficants subornaven un per un els funcionaris que necessitaven per introduir la droga al país, fins que van arribar a la conclusió que era més efectiu pagar un polític capaç de donar l’ordre de fer els ulls grossos a tota l’administració sota el seu comandament. Ara, explica Gastrow, els senyors de la droga prefereixen invertir els diners dels suborns en pagar-se una bona campanya, entrar en política i controlar ells mateixos la policia i les duanes des de dins de les institucions.

stats