La incertesa encén el final de la campanya a Escòcia
Londres concretarà avui l’oferta de donar més poder a Edimburg
EdimburgEl desconcert s’ha estès per Escòcia. Després que diumenge el Sunday Times publiqués una enquesta que per primer cop donava guanyador el sí en el referèndum per la independència d’Escòcia -51% a favor del sí, 49% pel no-, la campanya s’ha revolucionat i això s’ha fet notar en el govern britànic, en els mercats i, també, a peu de carrer.
A deu dies del referèndum, la lliura esterlina va caure ahir mentre el nerviosisme s’apoderava del Parlament de Westminster. La divisa britànica -caracteritzada per la seva estabilitat- es va devaluar un 1,5% davant del dòlar , fins a arribar al seu nivell més baix des del novembre del 2013, i continua així la caiguda iniciada fa una setmana, coincidint amb el repunt del sí. De retruc, es va produir un augment del tipus d’interès a 10 anys, que va fer caure les accions de les principals empreses amb seu a Escòcia, especialment les del sector financer. Lloyds Banking, Royal Bank i Standard Life, entre d’altres, es van devaluar entre un 2,6% i un 3%, i en global es calcula que les companyies van perdre més de 5.000 milions d’euros a la borsa. Malgrat la situació crítica, el govern britànic va confirmar que de moment no disposa de cap pla de contingència i el Tresor va admetre que tot just ara comença a planificar i a plantejar hipòtesis per afrontar la situació en cas d’independència.
Incertesa en la divisa
Els ànims es van alterar encara més després de l’article que l’economista nord-americà i premi Nobel Paul Krugman va publicar en l’edició d’ahir del New York Times. Krugman explicava que “la combinació d’independència política amb una moneda compartida podria ser una recepta desastrosa”. I davant la polèmica, Nicola Sturgeon, la vice primera ministra d’Escòcia i una de les líders del Partit Nacional Escocès (SNP), va culpar el govern britànic de la inestabilitat financera per haver-se negat a signar un acord sobre el futur de la lliura en cas que hi hagi independència.
L’última enquesta també es va fer notar en els actes de campanya pel sí i pel no que proliferen i que aquests dies entren en una recta final centrada a captar indecisos. La plataforma unionista Better Together (Millor Junts) havia previst un porta a porta a la New Town d’Edimburg -l’eixample de la capital d’Escòcia- i la resposta va ser desbordant. “Esperàvem una desena de voluntaris i avui hem sobrepassat els 30. Això és excepcional i demostra que la gent està preocupada i ha decidit mobilitzar-se. Però l’enquesta de diumenge no és ni de bon tros definitiva i crec que no reflecteix el que nosaltres sentim a peu de carrer”, explica el jove Daniel Swain, de 23 anys, i uns dels líders locals de la plataforma unionista.
Però no tothom pensa igual. “Jo fa dies que no puc dormir. Estic molt preocupat, molt preocupat. La meva sensació és que perdrem, aquest és el moment més transcendental de la història d’Escòcia des de la Segona Guerra Mundial. És un moment crític per a la pervivència del Regne Unit, un país exitós com el nostre està a un pas de dividir-se”, afirma visiblement nerviós James Brown, un dels jubilats que ahir es va sumar al porta a porta dels partidaris del no.
Els porta a porta i la mobilització a peu de carrer han sigut habituals els últims mesos en la major part de poblacions escoceses, però s’han intensificat les dues últimes setmanes. Ahir els voluntaris que participaven en l’acció d’Edimburg van topar amb l’hostilitat d’algun veí que es va negar a obrir-los la porta. Més d’un fins i tot els va deixar anar un “Aneu a la merda”. La tònica general, però, és que els enquestats tinguin una reacció civilitzada. “Els intentem convèncer perquè votin no. De vegades ens contradiuen i ens comenten que són partidaris del sí”, admet Anne Hamilton, exmilitant del Partit Laborista. Mentrestant , el responsable del grup, Daniel Swain, subratllava els carrers en un mapa i distribuïa els voluntaris per zones.
Una proposta concreta
I mentre s’accentua la preocupació de les bases, els partits polítics unionistes -el Partit Conservador, el Partit Laborista i el Partit Liberal Demòcrata- estan intentant negociar a corre-cuita un acord sobre la seva oferta d’autonomia per a Escòcia en cas que el no guanyi el referèndum. Precisament s’espera que avui mateix concretin una proposta detallada que convenci els indecisos, aporti credibilitat i ajudi a reconduir les enquestes. Ahir al vespre l’ex primer ministre britànic Gordon Brown -que els últims mesos s’ha implicat intensament en la campanya unionista- va reiterar el missatge del ministre Osborne: “Si guanya el no, l’endemà mateix del referèndum donarem el tret de sortida a un procés de canvi que ha de dotar de més poder el Parlament d’Escòcia, amb més control sobre les finances, els impostos i les polítiques socials”.
